Titonos era bell. Tan bell, que Eos (Aurora) la deessa dels dits rosats se'n va enamorar perdudament. Però Titonos era mortal i la deessa, pensant que aviat es quedaria sense el seu amant, va demanar a Zeus que el fes immortal. Zeus li va concedir la petició, però Eos es va oblidar de demanar que no només fos immortal, sinó que no envellís. Eos es va oblidar de demanar l'eterna joventut per a Titonos i, per tant, va anar observant com el seu formós amant va anar envellint amb l'edat i tornant-se un ancià decrèpit. Què va passar amb aquesta història d'amor i passió, quan Eos continuava sent jove i Titonos, cada cop més ancià? Que Zeus el va convertir en grill perquè continués cantant el seu amor a Eos. Els humans volem ser longeus, però ens oblidem que no només volem viure molts anys, sinó que volem mantenir les condicions de quan érem joves, i la senectut sol ser oposada a la joventut.

Tot i que ens preocupa la longevitat, les ciències socials analitzen més una altra mesura diferent, complementària a la longevitat: la mortalitat. La taxa de mortalitat infantil, per exemple, és molt alta en països sense avenços ni industrialització. Respecte a la població general, passada la infància, la mortalitat baixa en picat en la joventut per anar pujant de forma progressiva la mitjana edat fins a la vellesa. Podem calcular quins factors intervenen en la longevitat i en la mortalitat? En un dels treballs més recents, amb una cohort de 389.166 persones del Regne Unit, van mirar de trobar variants genètiques que predisposessin a una vida llarga. Com que les persones encara estan vives, es tenia en compte la possible associació amb l'edat dels pares (en el moment de la mort). Aquest tipus d'anàlisi assumeix que una persona els dos pares de la qual han viscut fins a una edat avançada, molt probablement hauran transmès als seus fills unes variants genètiques que també predisposin a viure més anys. L'estudi mirava d'associar variants concretes en gens amb una major longevitat potencial. Com que es partia de tantes persones, l'estudi va permetre identificar variants en 25 gens que són bons candidats per afavorir la longevitat en els humans. I us podeu preguntar: quins gens són aquests? Doncs gens implicats en la salut cardiovascular, la resposta inflamatòria, la diabetis d'adult, amb la malaltia d'Alzheimer i alguns receptors hormonals permeten predir fins a un cert interval de confiança l'edat de la mort, almenys dels pares (i de retruc, dels fills que han fet l'anàlisi). És gaire precisa l'anàlisi? Realment podem predir l'edat de la mort? Bé, primer hem de pensar que són dades epidemiològiques, és a dir, no prediuen el risc d'una persona amb gran precisió, però quan ho considerem probabilísticament i amb un gran nombre de persones, són força acurats, tot i que la predicció del valor de risc es fa tenint en compte que intervenen molts gens implicats i que l'ambient és molt rellevant.

De fet, hi ha estudis matemàtics que només usant dades de l'edat de mort de molts països i la progressió de la mortalitat en les últimes dècades modelitzen quina serà l'esperança de vida (d'homes i dones, per separat) en 35 països de l'Àsia, Europa i Amèrica l'any 2030. Clarament, la projecció indica que el país on les dones viuran més temps és Corea del Sud (amb un increment substancial superant els 90 anys d'esperança de vida), seguit molt de prop pel Japó, França i Espanya (al voltant dels 89 anys de vida). Respecte als homes, Corea del Sud, Austràlia, Suïssa guanyen el rànquing, situant-se cap als 85 anys). És clar que aquestes prediccions són d'abans de la pandèmia i dels efectes econòmics que tindran sobre la població, per tant, segurament s'hauran d'ajustar en molts països.

Com hem dit, en lloc de fixar-nos en els factors que ens fan viure més anys, també podem fixar-nos en aquells factors que afavoreixen la mortalitat. Està clar que la salut hi influeix molt, però també hi ha molts factors externs socials, que quan s'estudien amb una cohort molt gran de gent, emergeixen amb força. Quins factors, a part dels genètics, intervenen en la mortalitat de les persones? Més del 35% de totes les morts de gent de mitjana i tercera edat als Estats Units s'associen a fumar, inactivitat física i malnutrició (que no és el mateix que la desnutrició). Però també hi ha altres factors socials, econòmics, psicològics i de comportament, factors més subtils, que poden arribar a explicar de forma conjunta fins a un 10% de la mortalitat. En un estudi acabat de publicar en què es tenen en compte 57 factors externs, estudiats per separat i conjuntament, demostren que altres factors (a més dels que hem dit, com ara fumar i beure alcohol) tenen també rellevància, com ara la història recent de divorcis i separacions, ser solter, tenir dificultats econòmiques, la satisfacció personal amb la vida, i el nivell d'afectivitat negativa. Sentir-se sol, desvalgut, sense recursos, sense suport emocional familiar o d'amistat, haver sigut maltractat de petit... influeix molt negativament a la nostra vida i incrementa la mortalitat. És per pensar-s'ho.

Potser alguns creieu que això és molt relatiu i potser li traieu importància. Però en té, perquè en el fons el que reflecteix és que els humans som animals socials. Hi ha un estudi molt interessant sobre humans i molts altres mamífers amb vida social (no només primats, sinó cetacis, cavalls, gossos...) en què demostren que les relacions socials són absolutament crucials per a la salut i la supervivència (mireu la figura que us adjunto, molt gràfica, en què se'ns indica que les relacions socials i personals són determinants de la nostra qualitat de vida i les nostres ganes de viure).

eos

Extret de l'article "Social determinants of health and survival in humans and other animals", Snyder-Mackler et al., Science  368: 6493, 2020

Com més adversitats, menys probabilitat d'arribar a vell. Com millor percebem la nostra vida, més probabilitat de viure millor i més temps. La sensació de formar part d'una comunitat, i de ser una peça important dins d'aquesta xarxa de contactes, la sensació de no ser sempre el perdedor, sinó de tenir un cert estatus social i familiar, i gaudir del respecte i l'estimació dels que ens envolten és un element de relació social que compartim amb altres mamífers. Per tant, si volem incrementar la nostra longevitat i disminuir la mortalitat, hem d'enfortir aquest sentiment de pertinença a una xarxa social que ens envolta i ens dona suport, d'afavorir el contacte amb la família i els amics. I si ja ho ajuntem tot, afavorir el riure, menjar bé i equilibradament, jugar, tenir estones de lleure i estones de treball amb objectius que ens facin sentir satisfets, i mantenir activitat física i mental, sense alcohol ni tabac. I això no depèn dels nostres gens, sinó també de la nostra actitud davant de la vida.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Gemma Marfany
Opinió Una reacció encreuada Gemma Marfany
Gemma Marfany
Opinió Molt encert Gemma Marfany