Als humans ens agrada viure rodejats d'éssers vius, és el que s'anomena biofília. No parlo només de gats i gossos, sinó que ens agrada tenir peixeres i gàbies d'ocells cantaires, i no conec ningú que no hagi tingut mai una planta a casa. De fet, no hi ha terrassa sense plantes i hi ha cases que són vertaders jardins. Es considera que omplir la casa de "verd", a més d'agradar-nos, també afegeix al nostre benestar, ja que les plantes verdes quan fan la fotosíntesi, capten diòxid de carboni i alliberen oxigen, ajudant a refrescar l'ambient de casa. Però, ¿podem imaginar un futur en què les plantes siguin quelcom més que peces decoratives i esdevinguin elements imprescindibles de casa? S'acaba de publicar un article a Science que planteja usar les plantes com a biosensors. Mitjançant enginyeria genètica ja s'han generat plantes de tabac que reaccionen davant de certs estímuls, com ara la presència de fongs, produint una proteïna fluorescent taronja. I com pot ser això? Doncs resulta que si hi ha fongs en el medi, deixen anar certs productes químics a l'ambient i aquestes plantes de tabac transgèniques són capaces de captar aquests productes químics i estimular la producció d'aquest pigment que les fa brillar amb llum taronja si s'il·luminen sota una llum suaument ultraviolada. Com més brillant el taronja, més fongs hi ha. De manera equivalent, també s'han fet plantes que responen a la presència de patògens produint pigments o llum (en aquest cas, són transgèniques per a un gen de la cuca de llum).

En aquest context, no és gens difícil imaginar que amb coneixements de biologia sintètica, podríem dissenyar noves plantes que a més de produir una proteïna taronja, o verda, o blava, a causa de la presència de fongs, ho facin si detecten gasos tòxics, o en presència de Legionella o del virus de la grip, patògens que suposen un problema de salut als humans. La tecnologia existeix, només caldria conèixer una mica millor el genoma de les plantes ornamentals i generar per biotecnologia aquestes noves varietats. En lloc de complexos sensors químics, totes les cases podrien tenir un jardí vertical, que podria ser una paret de casa prop de l'aire condicionat, al menjador, al costat de la porta, amb diferents plantes que actuïn com a sensors i que puguin tornar de diferents colors les flors segons la presència de diversos compostos o agents reactius. Imagineu les cases dels molts de nosaltres que tenim al·lèrgia als àcars, o de nens que tenen asma, o gent gran amb problemes bronquials i respiratoris. Podríem mesurar-ho visualment, o fins i tot, Siri, Alexa o qualsevol d'aquests ginys "intel·ligents" que aviat ens envairan les cases, podrien il·luminar puntualment les plantes amb LEDs i convertir el senyal del color que emetessin aquestes plantes, veritables fitosensors, en un missatge de veu: "Bon dia, senyora Norma, l'aire de casa seva té uns nivells de partícules de pols superiors a les normals, potser millor que prengui el nebulitzador de forma preventiva...".

extret de Stewart i col. Science 361 

Extret de Stewart i col. Science 361: 229-230 (en obert)

Potser no hi hem parat esment, però l'ecologia dels espais construïts pels humans –les cases i edificis– és cada cop més rellevant. Pensem que l'extensió dels espais construïts i urbans és avui dia del 0,5% i l'1,3% de tota la superfície del món que no està coberta per gel, del mateix ordre que la de tots els boscos de coníferes de les zones tropicals i subtropicals, o que de totes les zones de manglars, sabanes i maresmes inundades del món. Cada cop hi ha més investigadors que estudien l'elevada varietat d'organismes que viuen a casa nostra, el que s'anomena "indoor biome", el bioma sota-sostre, vaja, els organismes que viuen dins casa nostra. Segur que us venen al cap els peixets de plata, les paneroles i les formigues, però molts tipus que no es veuen, com ara fongs macro i microscòpics i bacteris, són molt diferents els de fora que els de dins casa, i evolucionen i canvien, tant amb les persones que les habitem, com amb els canvis que fem a casa. Només perquè us en feu una idea, en un estudi fet a 50 cases de Carolina del Nord (als EUA) es van trobar més 750 espècies diferents d'artròpodes (escarabats, insectes, aranyes...) i 8.000 tipus de bacteris que viuen a sostres, terres, cuines, banys, piques i canonades, afegiu-hi també els testos, jardins i si teniu piscina...

Però no només hem de pensar amb aquest món biològic diferent i inesperat que ens envolta, sinó també amb l'ambient químic que hem ajudat a crear a les grans ciutats per culpa dels líquids i productes de neteja que fem servir a casa. Encara que sembli mentida, a ciutats tan grans com Los Angeles, una part gens menyspreable de la contaminació de l'aire procedeix dels compostos volàtils derivats dels productes de neteja personal i de casa, com ara desodorants, líquids netejavidres o de tot ús, perfums o acetona per treure la pintura d'ungles, que se sumen als contaminants que surten dels tubs d'escapament de cotxes, motos i camions, i de les xemeneies d'empreses de l'extraradi... Tots aquests productes contenen reactius que passen directament a l'aire, que surten fora de casa i que, un cop a l'atmosfera, tarden un bon temps a desaparèixer. Els autors d'aquest estudi sobre la pol·lució de l'aire al nostre món urbà conclouen, que un dia qualsevol de feina contaminem tant o més amb els productes de neteja personals que amb els fums del cotxe que agafem per a anar a la feina.

Gemma Marfany
Opinió Què has menjat avui per dinar? Gemma Marfany
Gemma Marfany
Opinió Xocolata bitcoins? Gemma Marfany