Encenem la ràdio o obrim el diari, mirem les notícies, a l'ascensor o a l'hora del cafè, i l'epidèmia de coronavirus surt a les converses contínuament. Potser tenim un empatx de notícies, algunes de les quals clarament cerquen la imatge colpidora d'una pandèmia, i altres, en canvi, intenten mantenir el sentit comú i la calma. Potser hem vist moltes pel·lícules de virus escapats d'un laboratori ultrasecret, o potser és que tenim por d'allò que no podem ni veure ni controlar. També és cert que molts ens vam adonar de l'efecte potencial de l'epidèmia quan es va anul·lar el Mobile World Congress, i hi ha regions del món on s'han tancat escoles i fàbriques, hi ha quarantena i restriccions de mobilitat. Fins i tot, he llegit comentaris desagradables sobre persones amb fesomia asiàtica, com si totes fossin portadores de virus. La por és un sentiment que permet preveure situacions compromeses abans que succeeixin gràcies a l'experiència prèvia, però és molt limitant. I el pànic, la por irracional, és una emoció sense control que es transmet molt ràpidament, escapant al control de la ment i d'efectes imprevisibles.

Cal anar amb compte de la por que es transforma en pànic. Per això són tan necessàries les accions informatives a tots els nivells. A molts programes de notícies i tertúlies se'n parla sense gaire coneixement de causa, però també és cert que he notat un esforç de molts presentadors de convidar a especialistes, siguin metges epidemiòlegs, consultors de l'OMS i, també, viròlegs i microbiòlegs. I és molt important que les universitats i institucions de recerca i coneixement promocionin activitats obertes a tots els públics, i per a formar als seus estudiants i altres col·legues i així, puguin fer de llavor de disseminació de coneixement "amb causa". Crec que en diversos centres s'han fet activitats similars, però jo vaig assistir el dia 13 de febrer, a la Facultat de Biologia de la UB, a una excel·lent jornada informativa, "El coronavirus de Wuhan: fets, pors i ciència" (en obert, si us interessa), amb especialistes de diversos aspectes del coronavirus, des d'estructura vírica, als ratpenats com a grans reservoris de virus i malalties, a avenços en la fabricació d'una vacuna efectiva, fins a què ens diu l'epidemiologia de la transmissió de la infecció.

La por és un sentiment que permet preveure situacions compromeses abans que succeeixin gràcies a l'experiència prèvia, però és molt limitant

Per començar hauríem de donar el nom de la malaltia infecciosa, que és Covid-19, causada per aquest nou coronavirus, el Sars-Cov-2. Fixeu-vos que el nom de la malaltia i del virus són diferents. D'altra banda, us he de dir que no hi ha tractament aprovat que sigui efectiu contra aquest coronavirus. El millor és la contenció de la infecció, que és el que intenta les mesures implementades. Podeu seguir les notícies i consells de la conselleria de Sanitat de la Generalitat, del Ministeri de Sanitat, però també notícies i avenços científics d'arreu del món que s'actualitzen diàriament a les pàgines web de l'OMS (WHO). Curiosament, tot i que hi ha molts grups que treballen en possibles tractaments contra el coronavirus (en teniu un resum en aquest article a Nature), de moment, no n'hi cap d'aprovat com a teràpia, però sí com a prevenció. Recordeu que us heu de rentar les mans sovint, intentar no tocar-vos nas, boca o ulls innecessàriament, mantenir una certa distància amb les persones, i sobretot, si teniu símptomes d'un constipat i una grip, no feu d'aspersors vírics!, intenteu tossir i esternudar cobrint-vos la boca. I si teniu febre, aneu al metge i indiqueu els vostres símptomes. L'OMS ha desmentit un recull de "mites urbans" per curar el Covid-19, que si no fos un tema tan seriós, faria riure. No, menjar all no mata els virus. L'all és un antimicrobià o antisèptic en alguns casos, però menjar all cru no mata els virus, però això sí, potser fa de barrera efectiva "olorosa" perquè no s'apropi ningú. Tampoc és cert que certes herbes puguin matar els virus. Al final, és el mateix sistema immunitari de cadascú qui venç la infecció vírica, i el que es fa en els hospitals és contenció de la infecció d'una banda, i de l'altra, tractar els símptomes i alteracions d'òrgans que són conseqüència de la infecció vírica.

Un dels perills d'aquesta malaltia és que un gran nombre de persones són asimptomàtiques i poden, en canvi, actuar com a dispersors dels virus. Fins ara, les morts són una petita proporció dels infectats i, en general, presentaven problemes de salut previs multiorgànics, o amb el sistema immunològic deprimit. Podem calcular com s'estendrà el virus i la infecció pel món? En aquests moments hi ha investigadors que analitzen les dades de dispersió de la infecció emprant algoritmes matemàtics i usant dades de mobilitat humana. Es poden fer a escala mundial, considerant les xarxes de transport, però també, emprant dades a més petita escala de mobilitat de persones (per això poden servir, per exemple, les dades extretes de la geolocalització dels mòbils). Investigadors de xarxes complexes de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universidad de Zaragoza han fet un interessant model de mapa de transmissió de la malaltia Covid-19 a l'Estat espanyol (península i illes), que s'actualitzarà segons arribin noves dades. El model considera dades de mobilitat interna, però no té dades de migracions i entrades des de l'exterior. Haurem d'estar amatents a veure com evolucionen aquestes dades de risc d'infecció i transmissió.

Quin és l'origen d'aquest coronavirus? Curiosament, hem tingut ja dues epidèmies prèvies de coronavirus (SARS i MERS) al segle XXI. El SARS va sorgir a la Xina també, i va ser inicialment transmès a humans des de civetes, mentre que el MERS va sorgir a l'Orient Mitjà, a partir de virus de camells. En tots dos casos, igual com ha succeït amb el SARS-Cov-2, es tracta de zoonosis, malalties infeccioses que s'originen en animals i passen a l'home amb major virulència. D'on ha sortit el SARS-Cov-2? De moment, totes les anàlisis de seqüenciació de DNA ens diuen que aquests coronavirus humans procedeixen de ratpenats. S'ha especulat amb què poguessin procedir del pangolí (un mamífer que menja formigues, cobert de grans escates, i de carn molt preuada a la Xina, tot i que la seva venda està prohibida), però aquesta setmana s'ha descartat aquesta hipòtesi, quan s'ha fet pública la seqüència dels SARS aïllats en pangolí. Similars i propers però no la mateixa soca de coronavirus. De moment, la hipòtesi que es manté és que procedeix del ratpenat (amb virus que presenten més d'un 96% d'homologia de seqüència amb el DNA del SARS-Cov-2). Aquesta no és una notícia sorprenent, ja que els ratpenats són reservoris de més de 200 soques i espècies de virus diferents que poden infectar els humans. El sistema immunitari dels ratpenats és diferent del dels humans i poden, d'una banda, en tenir un metabolisme molt accelerat, tenir una temperatura basal corporal major que controla la infecció del virus, i d'altra, la seva reacció a la infecció no és tan exacerbada, com succeeix en els humans. Això fa que els ratpenats, molt abundants arreu del món, elements necessaris de molts ecosistemes i dels quals en coneixem més de 1300 espècies diferents, siguin, d'altra banda, un reservori sense precedents de malalties infeccioses que podem arribar a patir i ni tan sols coneixem a hores d'ara. Com veieu, encara ens queda molt per parlar dels coronavirus.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Gemma Marfany
Opinió La cambra secreta Gemma Marfany
Gemma Marfany
Opinió 11 de febrer Gemma Marfany