Amb la pandèmia de la Covid-19, tots hem incorporat noves paraules al nostre diccionari diari, com ara totes les que comencen pel prefix "corona-", que relacionem immediatament amb els coronavirus. Així que amb aquest títol, ja podeu preveure que el meu article d'avui parlarà sobre la vacuna o, més probablement, les vacunes, per a immunitzar-nos davant la infecció pel Sars-Cov-2.

L'objectiu d'una vacuna és immunitzar, és a dir, preparar el sistema immunitari d'un organisme, en aquest cas, el nostre, contra un agent infecciós. Aquest agent infecciós pot ser un virus (poliomielitis, xarampió, verola, rosa...), bacteris (meningitis, tuberculosi) o altres paràsits (malària). Aquest procés d'immunització es pot aconseguir presentant un agent infecciós poc infectiu, com ara un virus atenuat (mètode més clàssic), o mitjançant la presentació de proteïnes víriques que "despertin" la resposta del sistema immunitari. Mesurem l'efectivitat d'aquesta immunitat adaptativa a la presència de l'agent infecciós mitjançant la producció d'anticossos específics que s'uneixen als virus o bacteris, tot anul·lant-ne la seva infectivitat. En el primer cas, es produeix una infecció molt lleugera, perquè les soques són atenuades, mentre que en l'últim cas, en què només es presenta una part de la informació del virus (la que genera més fàcilment la fabricació d'anticossos), no es pot produir mai infecció perquè manca gran part de la informació del virus.

Un cop el nostre sistema immunitari ha reaccionat fent anticossos contra un agent infecciós, o després d'una vacunació, existeixen unes cèl·lules de memòria que fabriquen uns anticossos lleugerament diferents i que ens confereixen immunitat durant un temps molt més llarg. Aquesta immunitat de memòria serveix mentre els anticossos siguin realment efectius en anul·lar la infecció vírica, o mentre el virus no canviï, per mutació o recombinació, les proteïnes contra les quals hem fabricat anticossos, que són molt específics. Els virus que muten i canvien molt no solen conferir immunitat durant llargs períodes de temps, com ara succeeix amb el virus de la grip, en què en anys successius, poden haver-hi diferents soques infectives i, per això, ens hem de vacunar cada any.

Pel que fa al Sars-Cov-2 (podeu trobar un magnífic resum del que els viròlegs saben d'aquest virus en aquest article a The Conversation), hi havia uns pocs grups de recerca en el món que estaven treballant en la fabricació de vacunes contra coronavirus, però no s'havien enfrontat específicament a aquesta soca, que presenta algunes diferències respecte als coronavirus que van causar prèviament el SARS i el MERS. De fet, a Madrid hi havia diversos grups, molt reconeguts en el seu camp, com ara els del Dr. Enjuanes i el Dr. Esteban, que fa temps que hi treballen. Ara, però, hi ha més de 90 grups de tot el món, tant de recerca pública com privada (empreses farmacèutiques), que estan fent recerca avançada en la producció de vacunes contra el Sars-Cov-2. Justament a la revista Nature, podeu trobar un article en obert, que repassa en forma de gràfics molt visuals, com es produeix la immunitat contra el virus, i en què es basen aquestes vacunes (molt recomanable per a tothom que vulgui saber-ne més i, sobretot, pels estudiants de batxillerat de ciències, que estudien el sistema immunitari). De forma resumida, hi ha quatre grans aproximacions diferents d'entregar la informació genètica d'un virus per a fer una vacuna i "estimular", directament o indirecta, el sistema immunitari: 1) emprant el mateix virus; 2) emprant altres virus vectors modificats per a expressar les proteïnes del Sars-Cov-2; 3) usant l'àcid nucleic que codifica per proteïnes víriques (en aquest cas, l'ARN, o el cDNA que expressi proteïnes víriques), i 4) presentant al sistema immunitari directament les proteïnes víriques exteriors, com ara les de l'espícula. Dins de cadascuna d'aquestes vies, hi ha variacions, perquè cada grup de recerca té certes preferències o domina tècniques diferents.

nature

Resum gràfic de Nature 580:576-577, 30 d'Abril, 2020

En aquests moments, la majoria de vacunes contra el Sars-Cov-2 s'estan desenvolupant als Estats Units, però també a la Xina, Europa i Austràlia. Us podeu preguntar: És bo que hagi tants grups diferents que s'hi dediquin?, i la resposta és que, segurament, és molt convenient. He resumit aquí algunes de les raons per les quals la diversificació d'esforços, quan tenim tanta pressa per a tenir la millor vacuna, té punts molt positius: 1) en primer lloc  perquè no sabem quina d'elles serà la més efectiva, i cal explorar diverses vies, tant de presentar la informació del virus al sistema immunitari, com pel diferent tipus de resposta que pot generar; 2) el monopoli no és bo, en cap activitat econòmica ni tampoc en l'àmbit de recerca farmacèutica, és millor tenir diverses vacunes; 3) tenir diverses vacunes permetrà provar-les en paral·lel i poder comparar la seva efectivitat immunitzadora i els seus possibles efectes secundaris; 4) si es troben vacunes efectives, cap empresa farmacèutica podrà fer-se càrrec de la producció, en un temps molt curt, de la gran demanda originada per milions de persones que voldran vacunar-se.

També ens podem preocupar pel grau d'immunització aconseguit, i això encara no ho sabem, perquè el virus i la infecció que causa són tan nous, que encara no sabem del cert si es genera immunitat, o si les persones que han sigut infectades es poden tornar a infectar. Fins ara, les proves que es fan servir de PCR per a detectar l'ARN del virus no ens poden dir si l'ARN que es detecta és d'un virus infectiu, o de restes víriques, un cop superada la infecció. Podria ser que la PCR torni a donar positiu quan les persones ja no són portadores de virus infectius, i aquesta és l'explicació que han donat metges de Corea del Sud respecte els 260 casos que van catalogar com de possible reinfecció, però que sembla que no han tornat a desenvolupar la malaltia. Cal comprovar si aquesta notícia és certa (encara no s'ha publicat), però si es confirma, voldria dir que les persones desenvoluparíem immunitat contra el Sars-Cov-2, però tampoc no sabem si aquesta immunitat seria a curt, mitjà o llarg període. Aquest punt és molt important per poder calcular l'efectivitat d'aquestes vacunes que encara s'estan desenvolupant i que, en alguns països, estan ja sent provades en persones.

Molts de vosaltres podeu preguntar-vos per què no es va més de pressa. La resposta és que les vacunes són unes eines molt poderoses, i  hem d'estar segurs que són efectives però, també, segures. No podem saltar-nos passos, s'ha de fer de manera controlada i ben estudiada. D'aquí que es digui que, com a molt aviat, la vacuna arribarà a finals d'any o, més probablement, a inicis del 2021. La urgència no ens ha de fer caure en actituds no ètiques. De vegades, ens oblidem que la recerca mèdica té uns camins establerts, perquè no es tracta només de curar sinó, sobretot, de no fer mal.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
El perfum
Opinió El perfum Gemma Marfany
Crepuscle
Opinió Crepuscle Gemma Marfany