Si vols vèncer un enemic, no en tens prou de disposar d'un notable exèrcit, necessites conèixer-lo molt bé, tenir espies infiltrats i exploradors. Has de saber quins són els seus punts forts, quins els febles i amb quines forces comptes. Estratègia. Els organismes vius estan en contacte constant amb paràsits de tota mena, bacteris, virus i fongs. Per defensar-nos de la seva invasió tenim diferents nivells de defensa, barreres estructurals com ara la pell, una vertadera muralla, però també hem de tenir altres mecanismes específics perquè tenim múltiples orificis pels quals poden penetrar. El sistema immunitari dels mamífers és un exemple d'un sistema complex que ha d'estar molt regulat a múltiples nivells per identificar els agents infectius i eliminar-los o neutralitzar-los abans que la infecció comprometi la nostra existència. Tots som conscients que sense defenses és fàcil que ens tombi una grip, un constipat o se'ns infecti una ferida de forma recurrent. Amb la pandèmia de la Covid-19 en som potser encara més conscients, també els científics.
Que els humans som susceptibles a les infeccions i podem ser infectats per vectors infectius (com ara mosquits) o, un cop infectats, ser nosaltres mateixos els transmissors i provocar una epidèmia, també ho sabem. Les pandèmies ja no són tan freqüents, tot i que les temem. En tenim nombrosos exemples històrics, tant de pandèmies de virus (com ara la grip de 1918) com de bacteris (la pesta bubònica), que han causat milions i milions de morts en diferents èpoques. Actualment, hi ha un seguit de malalties infeccioses noves i altres de reemergents, com ens ho recorda en un excel·lent article el Dr. Anthony Fauci, el director del Centre de Control de Malalties Infeccioses (CDC) dels Estats Units, un dels més reputats epidemiòlegs mundials, però que és també conegut entre nosaltres pel munt de vegades que es va haver de mossegar la llengua mentre acompanyava el president Trump en les seves diatribes, un president que el va apartar del control de la pandèmia perquè no li reia les gràcies.
La immunologia, la ciència que identifica i analitza els diferents mecanismes que el nostre sistema immunitari desplega per fer front a les infeccions potencials, és crucial per comprendre com estimular-lo i, així, desenvolupar noves vacunes i medicaments efectius. Per això, diferents avenços que s'han anat fent en aquesta disciplina científica han merescut una desena de Premis Nobel, i també per això no em sorprèn que s'hagi publicat a Science una magnífica revisió sobre el sistema immunitari, que proposa que la immunologia ja és major d'edat i que necessita estudiar-se directament en humans, ja que cada organisme presenta diferències. Si coneixem bé el nostre exèrcit i les subtils corretges de transmissió d'informació i de control, les cèl·lules que hi intervenen, com s'activen i inactiven, com es criden i recluten unes a les altres, si coneixem com fem anticossos, citocines (molècules que funcionen com interruptors), per què es desperta una resposta inflamatòria, i podrem entendre també com el sistema immunitari es pot descontrolar i atacar el nostre cos, desenvolupant un seguit de malalties autoimmunes, hi podem posar remei de forma específica i precisa.
Conèixer bé les nostres defenses i com responen a la infecció vírica, i conèixer bé les particularitats del virus. Això és el que ens permetrà enfrontar-nos a la Covid-19
Potser per aquesta raó han sigut notícia rellevant els dos articles que acaben de ser publicats a Science, exposant algunes de les causes per les quals els humans reaccionem de manera tan diferent a la infecció pel Sars-Cov-2, des de totalment asimptomàtics a poder morir de complicacions respiratòries i multiorgàniques. Gràcies a la solidaritat de molts pacients i famílies, de més de 50 hospitals arreu del món, es van recollir mostres per analitzar els pacients de Covid-19 que presentaven una resposta més exacerbada i complicacions greus i comparar-los amb els qui se'n sortien sense massa complicacions. Aquestes anàlisis no expliquen tota la variabilitat, però per primera vegada han pogut oferir una explicació clara d'aquestes diferències: una resposta errònia o absent d'un dels mecanismes del sistema immunitari per lluitar contra les infeccions explica conjuntament quasi un 15% d'aquests pacients. Quan tenim una infecció vírica, el nostre cos activa una sèrie de gens, que produeixen interferons, proteïnes que orquestren una resposta coordinada de defensa. Doncs bé, fins a un 3,5% dels pacients molt greus han heretat mutacions de pèrdua de funció en diferents gens de la via dels interferons, per la qual cosa, no poden controlar la infecció vírica; mentre que un 10% dels pacients tenen inactivada aquesta via de forma secundària perquè tenen autoanticossos que destrueixen alguns tipus d'interferons. És a dir, tenen una malaltia autoimmune que destrueix les seves defenses naturals contra el virus. En aquest últim grup, el 95% dels pacients greus són homes, la qual cosa explicaria que hi hagi més mortalitat masculina entre els infectats de Covid-19.
Fixem-nos que aquests resultats ens obren una finestra d'acció terapèutica molt diferent per als dos tipus de pacients. Mentre que als que tenen mutacions inactivadores se'ls pot subministrar interferó per incrementar les seves defenses cap al virus, no es pot donar als que presenten autoanticossos, ja que la resposta seria inútil o, fins i tot, contraproduent. Amb una anàlisi genètica i d'anticossos es pot indicar quina serà l'acció antiviral més efectiva. Si podem identificar la causa de la gravetat de la malaltia en els altres pacients que resten, podem anar definint vies d'acció preventives abans que sorgeixin les complicacions.
Cal conèixer bé l'enemic. També trobar les seves debilitats. Una de les estratègies que podrien ser efectives contra el Sars-Cov-2 es basa en l'ús de "trampes" moleculars. Per entrar a les cèl·lules del cos, les espícules exteriors del Sars-Cov-2 han de reconèixer i unir-se a un receptor anomenat ACE2, com una clau encaixa en un pany. Què passaria si inundéssim el cos de "panys" falsos? Doncs que al virus li costarà molt trobar el "pany" real que li permet entrar a la cèl·lula per tal d'infectar-la. Això és el que ha fet un grup austríac, subministrar molta quantitat de proteïna ACE2 soluble, de forma que els virus s'hi uneixen i queden inactivats. Els resultats en una pacient que estava molt greu són molt prometedors, ja que s'ha aturat la infecció respiratòria greu i l'afectació de més òrgans. Aquesta estratègia d'usar una trampa per enganyar aquest coronavirus serviria en estadis molt inicials, per evitar la infecció, o bé un cop infectat, per evitar la infecció a altres teixits i òrgans via sanguínia. Seguirem atents per veure el desenvolupament com a medicament.
Conèixer bé les nostres defenses i com responen a la infecció vírica, i conèixer bé les particularitats del virus. Això és el que ens permetrà desenvolupar vacunes i medicaments efectius per enfrontar-nos a la Covid-19.