Després d'haver volat de rècord en rècord, els mercats semblaven tornar-se bojos. El mal vent va arribar dilluns de Wall Street, que ha registrat un dels seus moments més durs i inquietants des del començament de la pandèmia. Amb els valors tecnològics posant-se a l'inici al capdavant, el nerviosisme dels inversors va quedar reflectit a l'índex VIX (que registra la por i la volatilitat), que va fer un salt de més de 10 punts en alguns moments mentre el preu del petroli Brent pujava a 90 dòlars el barril.

Els inversors van sentir la frenada del banc central americà, la Federal Reserve (Fed), que retirarà liquiditat per frenar la inflació (7%) i van ser informats que al març pugen els tipus d'interès cinc o més vegades l'any. Però com si faltés alguna cosa, les tensions a Ucraïna van pesar molt sobre la tendència a la baixa.

"Les conseqüències serien molt significatives per a les economies europees", estimen els experts de Dôm Finance, evocant una alça molt forta en els preus del gas i de petroli, ja que Rússia continua sent el principal proveïdor de les nacions europees. La UE té més a perdre que els EUA en el conflicte amb Moscou, el que explica per què els aliats tenen desavinences i que França i Alemanya hagin buscat un acord diplomàtic amb Rússia.

Però això no és del tot general a Europa. El governador del Banc Central de Lituània, Gediminas Simkus, va advertir que l'economia europea patiria si les tensions i el conflicte d'Ucraïna augmenten encara més. El Govern italià —on ara està Mario Draghi al Consell— va demanar a un grup de líders empresarials que no es reunissin virtualment amb Vladímir Putin.

La combinació de les tensions polítiques, la inflació elevada, i les perspectives de pujades de tipus per frenar la inflació han format un còctel particularment tòxic per als mercats.

A Alemanya, experts en defensa de la UDC (el partit de Merkel) van indicar que un paquet de sancions hauria "d'incloure el Nord Stream 2 i totes les altres connexions energètiques que tenim amb Rússia".

Segons la firma britànica de defensa Fanes, "Rússia ha indicat que traslladarà sis vaixells de desembarcament de tancs, un creuer i un destructor al mar Mediterrani, des d'on poden navegar fàcilment al Mar Negre."

Els Estats Units i l'OTAN van lliurar dimecres respostes per escrit de la seva posició com ho va demanar Putin, que exigeix que l'Aliança Atlàntica no s'eixampli per Ucraïna. Joe Biden, president dels Estats Units, li va respondre que ni el seu país ni l'OTAN no deixaran de donar suport i viatjar a Ucraïna si aquesta ho demana. No va acceptar cap de les condicions russes. El missatge va ser enviat per l'ambaixador dels EUA a Rússia, John Sullivan, al ministre d'Exteriors rus.

En la reunió feta aquell mateix dia a París, al Palau de l'Elisi, entre representants de França, Alemanya, Rússia i Ucraïna, Moscou més aviat va escollir l'escalada. Però, abans d'arribar a París, el ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov, va descartar que Europa actuï entre nord-americans i russos. La combinació de les tensions polítiques, la inflació elevada, i les perspectives de pujades de tipus per frenar la inflació han format un còctel particularment tòxic per als mercats.

El BCE està preguntant als bancs sobre la seva exposició a Rússia i es prepara per al cas que Moscou decideixi envair Ucraïna, una cosa que segons Putin, mai no ha tingut intenció de fer. El ruble ha pujat un 1% respecte al dòlar després de saber que les tropes russes no es quedarien després dels exercicis militars conjunts el mes vinent.

Fins i tot el bitcoin ha patit l'entorn en què es mou. La seva cotització es va enfonsar fins a 33.000 dòlars el 24 de gener. Almenys en aquest cas els inversors estan especialment preparats per a la gran volatilitat. Tots hem estat aquesta setmana bitcoinians. Fins i tot Putin s'ha mostrat favorable a la implantació de mineria del bitcoin a Rússia.

És un punt de vista irònic i relaxat, però The Economist adverteix que mai no s'ha vist un conflicte major com aquest en mans del que decideixi una sola persona.