Aquest dijous es va produir la rebolcada. Les últimes dades sobre l'evolució de l'economia americana van mostrar que el sector manufacturer, industrial, havia entrat en recessió en caure l'últim índex PMI per sota de 50 punts, senyal de contracció. Això és una cosa que no passava des de 2009. Ja ningú, ni Trump ("anem molt bé") ni la Reserva Federal (Fed) no podia imposar el seu punt de vista. Ni optimisme ni un simple "ajustament de mig cicle" per als tipus d'interès. Temor de recessió confirmat. I ara, què? Jerome Powell, president de la Fed, que va obrir la reunió anual d'alta finança a la trobada de Jackson Hole (Wyoming, EE. UU.), va tenir la valentia de prometre una revisió dels secrets del temple del banc central americà.
Els mercats estaven pendents de si Powell qualificava l'última rebaixa de tipus del 31 juliol com una assegurança per evitar una hipotètica i futura recessió, o si, al contrari, anticipava un cicle prolongat i seriós de reducció de les taxes d'interès. Els inversors volien saber a què atenir-se per doblar apostes o retirar-se en vista de les muntanyes russes dels índexs. Per part de la Fed, la resposta de l'alt cap va ser: esperin-se.
Powell es va referir a Hyman Minsky, qui va argumentar sobre els riscos excessius financers que s'assumeixen quan la política monetària es torna massa expansiva, si bé la firma de referència en matèria conjuntural Markit advertia que el creixement de l'economia americana s'estava debilitant des del 3,1% del primer trimestre al 2,1% al segon, i que en vista de les últimes dades es podia preveure que acabaria l'any amb un progrés escanyolit de l'1,5%. Quelcom una mica decebedor en molts sentits.
Powell, a qui Trump va atacar la vigília llançant-li la terrible disjuntiva: "O que lluitin o que se'n vagin a casa", es va protegir en "els representants electes del Congrés" (majoritàriament del partit demòcrata) ja que "la política monetària no pot proporcionar un llibre de de regles per al comerç internacional". Trump és a la gran batalla amb la Xina i allà es va a totes.
Per al cap de la Fed, l'actual conjuntura és temible, una cosa que ja va dir al seu dia i en un altre ordre Henry Kissinger. "L'era actual es caracteritza per tipus d'interès molt més baixos, pressions deflacionàries i un creixement més lent que condueixen a tipus d'interès prop de zero". I a partir d'aquí, què? No hi ha sortida fàcil.
L'actitud de la Fed té sentit i valor. "Per abordar aquesta nova normalitat estem duent a terme una revisió pública, la primera d'aquest tipus de la Reserva Federal." Sort.