Alemanya celebra aquest mes els 500 anys de la Reforma Protestant, un esdeveniment que va canviar també el curs d'Europa. Entre els seus múltiples impactes i conseqüències va destacar la influència que va tenir sobre l'àmbit del treball, tal com ja va donar compte el 1907 Max Weber a la seva obra clàssica L'ètica protestant i el capitalisme. Coincidint amb aquesta onomàstica, IG Mettal, el primer sindicat del país, es proposa de donar un tomb històric a aquesta qüestió fonamental per a la societat alemanya i per a la UE.

Jörg Hofmann, líder del sindicat, ha afirmat que "nosaltres ens farem càrrec de la qüestió del temps de treball". L'objectiu, ha explicat, és que, davant de les empreses, els assalariats puguin "decidir el que convé a les seves vides", no a la inversa. Les negociacions amb la patronal han començat el 15 de novembre.

Reinhard Dulger, cap de la patronal del sector, ha respost que el sindicat "juga amb foc", i ha afegit que la seva aplicació "seria com obrir la capsa de Pandora".

Aquesta confrontació ha commogut l'opinió pública en coincidir amb l'"Any Luter", homenatge al reformador que va iniciar la revolta contra l'Església Catòlica el 1517 clavant 95 tesis per rebutjar les indulgències a la ciutat de Wittenmerg, on va acudir Angela Merkel per celebrar-ne la memòria.

La cancellera és partidària que tothom treballi acceptant fins i tot els mini jobs i Alemanya avui gaudeix d'una situació de plena ocupació.

Luter va aconseguir difondre les seves tesis gràcies al descobriment de la impremta. Avui, Alemanya està entrant de ple a la revolució digital, amb l'economia 4.0 en ple enlairament, i els sindicats collen.

Aquesta situació és hereva d'una visió ascètica de la feina, que en l'antiguitat va ser una disciplina autoimposada per fer front al caos de la naturalesa, que juntament amb el repic de campanes ajudava els homes i les dones a organitzar els seus dies.

En analitzar els inicis del capitalisme, "Max Weber va observar com el protestantisme va afavorir abans la disposició a estalviar que a gastar com un acte d'autodisciplina i sacrifici", segons el sociòleg Richard Sennett.

Avui, tres anys després dels primers debats sobre les 35 hores a Alemanya, IG Mettal reclama també un augment salarial del 6%. Tot un repte en un moment en què Europa es parla de l'"estancament secular dels salaris" que pateixen els treballadors.

El sindicat, que ha rebut el suport del sector químic, reivindica que un treballador pugui reduir el temps de treball durant dos anys sense haver de justificar-los i poder tornar després a un règim de jornada completa. La remuneració seria retallada durant el període de baixa voluntària.

En un país on la mà d'obra escasseja, aquesta proposta és jutjada com "una revolució mental i social". El sindicat respon que els treballadors alliberats podrien atendre les famílies, una qüestió urgent, afirma, atès l'envelliment de la població. A més, s'afavoriria la natalitat.

Luter va aconseguir difondre les seves tesis gràcies al descobriment de la impremta. Avui, Alemanya està entrant de ple a la revolució digital, amb l'economia 4.0 en ple enlairament, i els sindicats collen. Qui serà el guanyador d'aquest nou combat se sabrà al llarg dels propers dies.