"El coronavirus eligirá els guanyadors" ha estat un judici que ha donat voltes entre estrategs, experts en atenció mèdica i mercats. Aquesta sentència va adquirir un caire altament dramàtic quan dimecres Angela Merkel va dir que "del 60% al 70% de la població s'infectarà". Afegint-se a la declaració de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de "pandèmia", la cancellera alemanya va explicar: "com que el virus és a l'aire, la població no té immunitat i no existeix teràpia". Les borses es van enfonsar i un nou i lamentable estat d'ànim es va apoderar dels carrers.

El primer pas en la batalla per ser el guanyador el va fer des de Riad el príncep de Mohamed bin Salmán (MBS) que va triar el cap de setmana passat per llançar el guant a Rússia sobre el lideratge del gran negoci del petroli. La seva tàctica va ser enfonsar el preu del barril, la caiguda estrepitosa del qual (el 30% menys en el cas del Brent) també tenia com a blanc l'asbest nord-americà. L'Aràbia Saudita havia de manar en el futur sobre el cru. I punt. Dilluns, la desfeta a tots els mercats va ser l'inici d'una tanda setmanal que pocs oblidaran.

Mentrestant, el president turc Erdogan va posar a la frontera milions de sirians per exercir una pressió ferotge sobre Europa exigint-li un nou preu pel manteniment dels expulsats al seu territori. En la seva guerra particular amb Putin, Ankara i Moscou van assolir un punt d'acord tan inestable com el que mantenien fa mesos. Com fos, el vell Imperi bizantí havia de fer nous passos. Som a l'era de la postglobalització.

El moment estel·lar va arribar dimarts, quan Xi Jinping es va traslladar a Wuhan per demostrar que Pequín havia guanyat la batalla en donar una sortida a la crisi mentre Itàlia estenia la quarantena al conjunt del país. Per a la Unió Europea es plantejava com afrontar la propagació d'un agent infecciós encara mal conegut, però en qualsevol cas deu vegades més nociu que la grip estacional com es comença a reconèixer. Emmanuel Macron va reconèixer que França era "només al començament d'aquesta epidèmia". I a Espanya, Madrid, La Rioja i dos àrees al nord del País Basc concentren el problema amb prop de 40 morts per Covid-19.

Als EUA, Trump no ha aconseguit convertir-se en un altre Churchill a l'hora d'afrontar l'epidèmia a causa dels enfrontaments de la seva Administració amb el Congrés en mans dels demòcrates, que busquen l'elecció del candidat Biden.

En aquestes tessitures, a Europa se li planteja un dilema molt simple: sabent que és més fàcil prevenir que curar, cal multiplicar les solucions de confinament com a la Xina o a Itàlia? Segons l'analista francès Jean-Pierre Robin, "si bé el seu cost és exorbitant a curt termini ja que provoca gairebé de manera inevitable una recessió, sembla l'única fórmula per evitar una catàstrofe sanitària i una depressió econòmica duradora".

La presidenta del BCE, Christine Lagarde va advertir als països de la UE que sense una acció coordinada aquesta crisi pot assemblar-se a la de 2008". Les decisions de dijous del banc van ser tan sols fórmules d'ajuda acceptables, però sense caràcter decisiu tot sol. Com va passar amb la Reserva Federal i el mig punt de tipus que va abaixar. Ara comença l'hora de replantejar a fons els pressupostos i el que incumbeix els estímuls per reanimar Europa. No val quedar com a perdedors. De cap manera.

Al tancament de la setmana divendres, amb Wall Street aconseguint una de remuntada històrica després dque Trump presentés el seu pla d'acció, l'OMS va indicar que ara "l'epicentre de l'epidèmia de coronavirus és a Europa".

Dissabte, al nostre voltant, el buit.