Les interminables negociacions del "maleït" Brexit estan tapant el bosc d'assumptes pendents d'una Unió Europea (UE) que no acaba de posar ordre en un puzle cada vegada més urgent. A les campanes de 2021, s'hi veuran bastantes males cares.

L'estat de la UE, encara sota la crisi de la Covid, s'ha volgut assentar sobre noves bases per afrontar el dia de demà a partir d'un pacte verd i la transició numèrica, mentre simultàniament proporciona estímuls a l'economia i es protegeix dels seus enemics.

En el full de ruta del clima s'ha fixat un nou objectiu de reducció de les emissions de CO2 per a 2030 fins al 55% davant el 40% actual. Això ha suscitat ja fins i tot la presumpció de "delicte ecològic" a qui s'enfronti a aquest objectiu. Tal maximalisme ha provocat que a França es digui que cap partit no ofereix als ciutadans una perspectiva de futur creïble. Els projectes dels "verds" es veuen com un "quequeig monomaníac", segons el prestigiós analista polític Jacques Julliard. Al nostre país veí, l'energia nuclear, essencial com a base energètica, entra ara en un període de consideracions polítiques per assegurar el vot ecologista en un mapa polític molt tens. Com es recordarà, un impost sobre els carburants va propiciar el naixement dels "gilets jaunes" (armilles grogues) i amb ells una greu crisi de carrer, que encara cueja. Una "transició justa" serà difícil de consensuar.

Quant a la transició numèrica més enllà del teletreball, l'opinió és més favorable ja que podria superar la disjuntiva entre elegir Schumpeter (amb la seva "destrucció creativa" de l'ocupació) i una societat de zombis.

L'aprovació d'un Fons d'Inversió Europeu de 750.000 milions d'euros, invertit en el procés de transició cap a les manufactures i serveis del futur, serà recordat com una herència molt oportuna promoguda per Angela Merkel quan Alemanya ja té una indústria 4.0, on les màquines treballen al ritme de la informàtica.

Ara bé, aquesta transferència dels països del Nord cap al Sud no serà un xec en blanc, sinó que estarà condicionada a un ús eficient, que serà vigilat de prop i especialment pels "països frugals", capitanejats per Holanda. La unió bancària europea, que tarda més de l'esperat, completaria l'eix indústria-finança, avui ja imprescindible.

Al capítol "La resta del món" es divisen en la proximitat dificultats creixents amb Turquia, que ambiciona recrear l'Imperi Bizantí a canvi de no utilitzar amenaces de llançar refugiats sobre Europa. A França, especialment, musulmans activistes semblen haver iniciat una nova ègida a petita escala però molt feridora.

Més enllà, les relacions amb la Xina s'han tensat des de la posada en marxa de la diplomàcia agressiva de Pequín, que tanca el seu mercat interior a l'espera d'assolir el lideratge global. Angela Merkel s'ha interessat per mantenir una presència al disputat terreny de l'Indo-Pacífic. Quant als EUA, Joe Biden, en les seves curtes declaracions públiques, s'ha mostrat partidari de treballar amb els seus aliats per reforçar el bloc occidental.

Però una ombra inquietant plana sobre la UE: l'immens deute que està contraient per superar la pandèmia. Emmanuel Macron ha comentat que podria no ser candidat a la presidència el 2022 per haver de "fer coses dures l'últim any". Augmentar els impostos serà el trencaclosques a París i en altres capitals ja que d'aplicar-lo frustraria el rellançament econòmic. El financer George Soros ha proposat l'emissió de deute perpetu, amb el qual els països emissors pagarien interessos sense haver de reemborsar el principal. D'altres, al contrari, com Thomas Piketty, estan a favor dels impostos.

Una altra possibilitat seria l'anul·lació dels títols de deute dels estats acumulats pel BCE i els bancs centrals nacionals, que ascendeixen al 2,4 bilions d'euros en total. Davant d'aquesta alternativa Christine Lagarde, presidenta del BCE, ha assenyalat que seria "il·legal" segons el Tractat de Maastricht, que prohibeix la monetització dels dèficits públics, la qual cosa, a més, danyaria l'euro, que perdria credibilitat.

I per acabar amb el malson d'aquests dies el Financial Times ha informat que els parlamentaris britànics es preparen per a una sessió forta de la Cambra dels Comuns la setmana entrant. Alguns parlamentaris euroescèptics han dit que podrien acceptar el que la UE denomina "un mecanisme de reequilibri". O sigui, més cures pal·liatives, com gairebé tot evoluciona a Europa.