La designació de Carme Forcadell per ocupar, previsiblement, el càrrec de presidenta del Palament en nom de la candidatura de Junts pel Sí, guanyadora de les eleccions del passat 27 de setembre, ve a aclarir la primera de les incògnites de la tot just estrenada legislatura. Forcadell, que va ser fins fa uns mesos presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, va ocupar el segon lloc de la llista per la circumscripció de Barcelona, darrere de Raül Romeva. Amb aquesta aposta, ERC, que era la formació a qual li corresponia designar el candidat en nom de JxSí, envia un missatge de complicitat inequívoca amb l'ANC i d'obertura més enllà de la formació republicana i del mateix equip dirigent d'Oriol Junqueras. Així, s'han descartat altres noms, com els de Marta Rovira o Anna Simó. Encara que Forcadell va ser regidora d'ERC a Sabadell el seu perfil s'adapta molt més al d'una personalitat independent, a més d'independentista.

La seva designació tampoc no pot ser considerada una gran novetat i és, en part, un reconeixement a la tasca exercida al capdavant de l'ANC, autèntic motor del procés polític obert a Catalunya. Sense l'ANC i Òmnium no hi haurien hagut les quatre convocatòries multitudinàries de les manifestacions de l'Onze de Setembre, que es van iniciar l'any 2012. Igualment, sense el paper d'aquestes dues associacions cíviques tampoc no hauria arribat a port la coalició de Junts pel Sí, que va assolir 62 dels 135 escons al Parlament.

En una legislatura com l'onzena, que engegarà, segurament, el dia 26, el paper de la presidenta de la Cambra passa a ser clau. Tant en el control dels temps, com en la recerca de consensos. En aquests moments, tot són incerteses respecte de la legislatura a causa, en part, de l'oposició dels diputats de la CUP a investir Artur Mas president de la Generalitat. Encara que en les últimes hores han sorgit veus des de les files convergents alertant de l'alt preu que pot exigir la CUP si finalment s'avé a l'acord, el cert és que les converses entre ambdues formacions –i les quatre taules sectorials amb presència també d'ERC i independents de JxSí– no es troben, ni de bon tros, en aquest punt del debat. A Forcadell se li gira feina i necessitarà de tots els seus dots per generar uns consensos que ara com ara ni hi són, ni s'hi entreveuen.