Habitualment no parlo de temes que no són propers al meu àmbit de recerca, però avui parlaré de la interessant i il·lustrativa recerca de la guanyadora del Premi Nobel d’Economia d’enguany, Claudia Goldin, que amb una anàlisi formal econòmica i amb una visió històrica ens explica quina ha sigut la participació de la dona en el mercat laboral, i també per què encara hi ha una bretxa econòmica de sou entre dones i homes. Un tema que afecta la meitat de la nostra societat i que moltes dones veiem, però no en sabem les causes. Goldin ha estudiat mitjançant nombroses dades l’ocupació de la dona al mercat laboral dels Estats Units durant els últims 200 anys, i les seves conclusions poden ser extrapolades a molts altres països, d’aquí la rellevància d’aquest premi i per la qual cosa crec que és important parlar de les seves importants aportacions. Recordem que, globalment, aproximadament el 50% de les dones es troben al mercat laboral, cobrant un sou; però quan treballen, generalment cobren menys que els homes.
Una de les idees més esteses és que cada vegada hi ha més dones al mercat laboral. Si mirem des dels anys 50 fins a l’actualitat, certament hi ha més dones treballant (voldria especificar que quan parlem aquí de treball de les dones, em refereixo només al treball remunerat i al mercat laboral). Com que, concomitantment, hi ha hagut un creixement econòmic sostingut, es podria relacionar aquest creixement econòmic amb l’increment de l’accés de la dona al treball, però això és realment així? Goldin ha analitzat les dades dels censos laborals dels Estats Units (país on pot accedir a aquestes dades i analitzar-les en profunditat, contrastant-les i validant-les) des de 1800, quan encara és una societat eminentment rural, fins a l’actualitat. El que Goldin observa és que els censos del segle XIX són majoritàriament incomplets, ja que les dones, un cop casades i vivint en la nova unitat familiar, no són tingudes en compte perquè aporten el seu cabal de feina a la comunitat, i no són comptades com a persones independents. Les dones treballaven fent les feines domèstiques, cuidant fills i gent gran, i alhora treballant en la producció agrícola, que consta majoritàriament al nom del marit. Els càlculs de Goldin la porten a determinar que només estan censades com a treballadores un terç de totes les dones que treballaven, i que al voltant del 60% de les dones aportaven la seva feina i capacitats a l’economia familiar. A mesura que s’estén la industrialització i els llocs de feina estan localitzats a empreses, habitualment lluny de l’àmbit domèstic, el fet d’haver de cuidar-se de fills petits i les tasques d’intendència domèstica, fan molt difícil la compatibilització laboral, per la qual cosa el percentatge de dones treballadores baixa. Així, a finals del segle XIX i inicis del XX, les dones van quedar fora de l’àmbit laboral, tot i que hi havia un progressiu creixement econòmic sostingut.
Les causes per les quals hi ha una bretxa substancial en el mercat laboral de les dones és diferent segons el moment socioeconòmic
És a partir dels anys 50 del segle XX cap endavant que la incorporació de la dona es produeix de manera progressiva i lenta, a mesura que s’incrementen els treballs en el sector de serveis. Per què el creixement és tan lent? Tot i que moltes dones treballaven quan eren solteres (per exemple, com a infermeres, mestres, administratives o locals comercials), a la que es casaven, deixaven la feina, i algunes només podien tornar quan els fills ja eren grans. Aquestes expectatives laborals i professionals truncades feien que moltes dones no estudiessin carreres llargues, amb un esforç que no es veuria recompensat perquè no les podrien desenvolupar. Els treballs de Goldin també demostren que la incorporació va ser més lenta de l’esperat perquè moltes filles no havien vist mai treballar a les seves mares fora de casa, i no veien perspectives obertes per a elles. L’accés a l’educació superior i a la universitat va començar a generalitzar-se a partir dels anys 70, però fins i tot si es té en compte que llavors moltes dones joves cercaven feina estable, l’estadística era més baixa perquè en cada període de temps es comptabilitzen tant el percentatge de dones treballadores d’edats més grans (percentatge baix), com el de les noies més joves, amb la qual cosa els valors mitjans de diverses generacions fan que l'estadística mostri un progrés més lent del real.
Una altra qüestió molt rellevant és que l’adveniment i democratització de la píndola anticonceptiva, que permetia a les dones planificar amb temps la seva carrera professional, va incidir de ple a l’increment de la participació de la dona en el mercat laboral. Així doncs, Goldin (amb els seus col·laboradors) identificà els determinants socioeconòmics que expliquen la incorporació laboral de la dona, amb un resultat sorprenent: aquesta incorporació femenina no té un creixement continu a causa del creixement econòmic (una noció equivocada, extreta a partir dels estudis dels últims 50 anys), sinó que, si ho mirem amb perspectiva històrica, segueix una distribució en forma d’U (mireu la figura adjunta).
Dibuix il·lustratiu que resumeix algunes de les aportacions del treball de Claudia Goldin (Premi Nobel d’Economia 2023) sobre la incorporació de les dones al mercat laboral i els components socioeconòmics més determinants, durant els últims 200 anys als Estats Units (extrapolable a molts altres països). Imatge publicada a la pàgina web del Premi Nobel.
Una de les conclusions més significatives de la seva recerca sobre el mercat laboral i la contribució femenina és l’impacte de les expectatives laborals i la preparació educativa de les dones. Durant el segle XX, moltes dones accedien al mercat laboral amb menor preparació i menor educació, i això explicaria el seu menor salari comparat amb el dels homes. A partir dels anys 70, en què les dones s’incorporen al mercat de forma molt evident, la seva educació està orientada a incrementar les expectatives de feina i, de fet, actualment en els països d’alta renda per càpita, l’educació de les dones que estan al mercat laboral és més alta que la dels homes. Tanmateix, continua existint una bretxa de gènere econòmica. En aquests països ja no es tracta d’incrementar l’accés a l’educació superior i la universitat de les dones, sinó que les dones, davant la maternitat, són les que prenen les regnes de la intendència domèstica i la cura dels fills amb major proporció, de forma que cerquen feines que permetin una major flexibilitat horària i una major conciliació familiar, de vegades, de mitja jornada o de menys responsabilitat. Aquestes feines van normalment associades a un sou menor (mireu la figura adjunta).
Dibuix il·lustratiu que resumeix algunes de les aportacions del treball de Claudia Goldin (Premi Nobel d’Economia 2023) sobre la bretxa econòmica de gènere a causa de la maternitat i les responsabilitats parentals repartides asimètricament. Imatge publicada a la pàgina web del Premi Nobel.
Així, segons Goldin, les causes per les quals hi ha una bretxa substancial en el mercat laboral de les dones és diferent segons el moment socioeconòmic. En països en desenvolupament, la diferència pot venir marcada per la manca de preparació i accés a l’educació superior, mentre que en països occidentals, de renda més alta, la diferència ve marcada pel tipus de feines, la cerca de compatibilització entre feina i família, i la distribució asimètrica i no equivalent de les responsabilitats parentals i la intendència domèstica.
És molt important determinar quines són les causes del retard en trobar la igualtat laboral entre homes i dones, perquè, com veieu, són complexes i depenen de molts factors; però per a canviar les tendències i intentar arribar a una societat més igualitària pel que fa a l’accés al treball i la bretxa econòmica entre homes i dones, Goldin ens diu que cal actuar sobre les qüestions que són realment rellevants en cada moment socioeconòmic. Podeu trobar una explicació més detallada de les aportacions de Goldin en aquest enllaç al resum divulgatiu (molt ben explicat i il·lustrat) i en aquest altre informe més científic (més extens, amb dades econòmiques i gràfiques), publicats a la pàgina dels Premis Nobel. Moltes gràcies, Claudia Goldin, per les teves rellevants aportacions!