El que està esclatant amb el cas Epstein ja no es pot enquadrar en la categoria d'"escàndol". És una altra cosa. Els experts de les Nacions Unides parlen, amb tota la fredor del llenguatge jurídic, de possibles crims contra la humanitat comesos contra dones i nenes: esclavitud sexual, violència reproductiva, desaparicions forçades, tortures, feminicidis, i una xarxa transnacional sostinguda durant anys per diners, contactes i silencis comprats. Més de 1.200 víctimes identificades als arxius, i la sensació que només en veiem la superfície.

Al Regne Unit, el terratrèmol ja no és només moral. Andrew Mountbatten‑Windsor, el que fou príncep Andreu, ha estat detingut i interrogat per la policia britànica per un suposat delicte de mala conducta en l'exercici de funcions públiques, vinculat a la seva etapa com a representant comercial del país. Els investigadors volen saber si va aprofitar aquesta posició per compartir amb Epstein informació sensible sobre viatges oficials i oportunitats de negoci, tal com apunten els documents desclassificats als Estats Units. Després d'hores d'interrogatori va ser posat en llibertat, però continua sota investigació i els seus antics domicilis oficials han estat registrats. A tot això se suma el que ja coneixíem: la seva renúncia al tractament de “prince”, la pèrdua de títols i privilegis, i l'acord civil milionari amb Virginia Giuffre, a la qual reconeix com a víctima establerta d'abús mentre insisteix a negar les acusacions.

L'ona expansiva no es queda a Buckingham. S'està emportant carreres polítiques i corporatives en diversos països. Al Regne Unit, Peter Mandelson ha dimitit del Partit Laborista i ha abandonat la Cambra dels Lords després de la publicació de nous correus i contactes amb Epstein que se sumen a un historial de relacions incòmodes amb el financer. En el món econòmic i jurídic, l'advocada general de Goldman Sachs, Kathy Ruemmler, ha deixat el seu càrrec després que es filtressin correus on acceptava regals i trobades amb Epstein, mentre el president del poderós bufet Paul, Weiss, Brad Karp, ha hagut d'apartar-se de la cúpula del despatx i de diferents llocs institucionals per la mateixa raó: el seu nom apareix massa a prop de l'epicentre. Mitjans internacionals parlen ja d'una “depuració silenciosa” de l'elit: dimissions discretes, sortides pactades, portes giratòries que es tanquen abans que l'escàndol arribi als tribunals.

Per què tants homes que gestionen fortunes, fundacions i polítiques globals van decidir asseure's amb un depredador sexual condemnat, i fer-ho repetidament?

També hi ha conseqüències al tauler tecnològic. Bill Gates ha cancel·lat a última hora el seu discurs inaugural a una gran conferència d'intel·ligència artificial a Nova Delhi, una aparició dissenyada per parlar de futur, innovació i governança global. La versió oficial és que no volia desviar l'atenció de l'esdeveniment, però la realitat és que el focus mediàtic s'ha concentrat de nou en les seves reunions amb Epstein entre 2011 i 2013, cosa que ell mateix ha reconegut com a “un error”. Ningú li imputa avui un delicte per aquestes trobades, i això cal dir-ho amb claredat. Però la dada incòmoda roman: per què tants homes que gestionen fortunes, fundacions i polítiques globals van decidir asseure's amb un depredador sexual condemnat, i fer-ho repetidament?

Mentrestant, als Estats Units es mira cap a un lloc aparentment remot: el Zorro Ranch de Nou Mèxic. Aquest ranxo enmig del desert, envoltat de misteri durant anys, és ara objecte d'una nova investigació penal a fons ordenada pel fiscal general de l'estat. El Congrés de Nou Mèxic ha donat llum verda a una indagació “integral” sobre el que va passar-hi, amb facultats per reclamar documents, citar testimonis i accedir a la informació derivada dels arxius federals. Es parla de possibles abusos sexuals, tràfic de menors i fins i tot homicidis que mai van ser esclarits. Nou Mèxic va ser durant anys un decorat secundari en aquesta història. Avui és una de les escenes principals.

França també ha hagut de reobrir un expedient que creia arxivat. La fiscalia de París ha anunciat noves investigacions per tràfic d'éssers humans i delictes fiscals vinculats a l'entorn d'Epstein, a partir de les revelacions recents i de denúncies d'organitzacions de protecció de la infància. El nom de Jean‑Luc Brunel, l'agent de models vinculat a Epstein que va aparèixer mort en una presó francesa el 2022, torna a aparèixer com a peça clau d'un circuit que hauria reclutat i subministrat víctimes des d'Europa.

Enmig de tot això se situa l'informe del grup d'experts de les Nacions Unides, que és potser el document més demolidor de tots. No només descriu fets d'extrema gravetat, sinó que denuncia que les últimes desclassificacions s'han fet amb redaccions defectuoses que protegeixen en excés persones influents mentre exposen les víctimes. Reclama una investigació independent, exhaustiva i imparcial, i repeteix una frase que hauria de ser òbvia, però no ho ha estat: cap persona, per rica o poderosa que sigui, hauria d'estar fora de l'abast de la justícia. Al mateix temps demana prudència: un nom en un document no equival a una condemna, i el linxament mediàtic no pot substituir el degut procés.

Tot això ens porta a una pregunta incòmoda, que va més enllà de la batalla informativa. Quan Putin va dir que estem en mans d'elits gairebé diabòliques, moltes persones ho van interpretar com a part de la seva propaganda contra Occident. No obstant això, en contemplar la magnitud del cas Epstein, costa no veure alguna cosa profundament fosca en la manera en què una part d'aquestes elits ha entès el poder: com a llicència per comprar cossos, consciències i silencis. No som davant de monstres d'un altre planeta. Són persones que viatgen en primera classe, fan conferències sobre ètica, escriuen llibres de lideratge i es fan selfies en cimeres de filantropia. El que revelen els arxius és que, si els fets es confirmen, van acceptar conviure amb un sistema que convertia nenes sense nom en mercaderia rebutjable. I que el món, durant massa temps, va mirar cap a una altra banda.