Si les religions parlen de generositat, servei i donació, sembla que haurien de ser les pioneres en la donació de sang, i d’òrgans. Però encara hi ha reticències. Impulsar la donació d’òrgans i teixits implicant les comunitats religioses és un èxit que han aconseguit dues conselleries catalanes, Justícia i Salut, que aquests dies han distribuït material divulgatiu sobre donació i religions a 2.000 entitats religioses amb seu a Catalunya. Com sempre, darrere de les institucions hi ha entitats i persones no funcionàries que han treballat per tal que això fos possible, en concret 50 associacions i grups culturals i religiosos catalans. Mentre Salut ofereix xerrades divulgatives a qui vulgui sobre trasplantaments (des d’escoles a centres parroquials o de culte), ja es poden consultar els cartells sobre com les diferents tradicions religioses aborden la donació d’òrgans i teixits, un tema controvertit si es tenen en compte resurreccions i reencarnacions, per exemple. L’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), del Servei Català de la Salut, i la Direcció General d’Afers Religiosos expliquen en diferents idiomes què és la donació d’òrgans i teixits i per què és important que les persones creients no es bloquegin per suposades teories religioses o mites i prejudicis. Els beneficis que la societat guanya si hi ha una cultura de la donació (de sang, d’òrgans o teixits) és molt alt.

“Les comunitats religioses poden ser part fonamental d’aquest sistema i tenir un paper molt rellevant en la difusió de la donació”, explica Ramon Bassas, director de la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR), que espera “implicació” per part dels estaments religiosos. Són milers de vides les que, gràcies a aquesta pràctica mèdica, se salven arreu del món cada any, però culturalment hi ha bloquejos mentals que en alguns indrets no ho promouen. Les religions s’han de desincrustar de prejudicis.

A Catalunya, l’any 2024, 1.345 persones van poder rebre un trasplantament gràcies a 381 famílies que van donar els òrgans dels seus éssers estimats després de morir i de 171 persones que van donar un ronyó en vida. Informació útil per al lector: “Catalunya i Espanya som líders i referents mundials en donació i trasplantament d’òrgans i teixits; estem en el millor lloc del món si necessitem un trasplantament!”, segons Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) de Salut. Ara falten, però, les complicitats religioses per seguir en aquesta bona línia de generositat social.

S’ha de treballar socialment i des dels mitjans de comunicació per divulgar-ho, però les tradicions religioses també han de depurar les seves interpretacions i treballar-ho internament

Sobre el paper i amb la llei a la mà, vostè és donant sense consentiment presumpte: qualsevol persona és donant si en vida no ha expressat el desig contrari, però la realitat és molt diferent i no hi ha donació sense el consentiment de la família del difunt. A priori, expliquen des de la Generalitat, “cap de les religions majoritàries s’oposa a la donació d’òrgans, però entre un 2 i un 8 % de les negatives familiars tenen com a causa els motius religiosos”. El desconeixement sobre la donació, les barreres culturals, els costums, les creences i els ritus funeraris o les dificultats idiomàtiques d’algunes comunitats dificulten el consentiment a la donació.

L’Església catòlica, a través del Magisteri i dels darrers tres papes —manca el parer de Lleó XIV sobre el tema—, s’ha posicionat clarament a favor de la donació. També es troben posicionaments favorables en la majoria de les altres esglésies cristianes —a través dels seus líders a Catalunya—, a la Fe bahá’í o en veu del mateix Dalai Lama, màxim representant del corrent Vajrayāna del budisme.

La guia sobre diversitat religiosa i donació d’òrgans i teixits és un document únic a l’Estat espanyol, que ofereix de manera estructurada i esquemàtica informació sobre les principals (13) confessions presents a Catalunya: Església catòlica, esglésies evangèliques, islam, Testimonis Cristians de Jehovà, budisme, esglésies ortodoxes, hinduisme, Església Adventista del Setè Dia, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Fe bahá’í, sikhisme, taoisme i judaisme. Elaborada per la Direcció General d’Afers Religiosos i per l’OCATT, la guia està disponible en català i en castellà. A Catalunya, el procés de donació i trasplantament es fa des de l’altruisme i l’equitat, amb totes les garanties legals i sanitàries.

Si pensem en valors com l’amor, la compassió, el servei desinteressat, presents com a fil vermell a la majoria de les religions, podríem entendre com a natural i òbvia la cultura de la donació. Però també hi ha esculls i normes relacionades amb la manipulació del cos del difunt, enterraments exprés o neteges del cos que no afavoreixen aquesta cultura de la donació. S’ha de treballar socialment i des dels mitjans de comunicació per divulgar-ho, però les tradicions religioses també han de depurar les seves interpretacions i treballar-ho internament. Mentre deliberen i la societat es consciencia, milers de persones continuen esperant.