Faríem bé d'adonar-nos que la soldadura de la via d'Adamuz no és ni tan sols la fallada més perillosa, com apuntava Liliana Sainz, filla d'una de les dones mortes al tren, referint-se a la polarització. Ja hi tornem a ser en una setmana de diverses fites a esquerra i dreta amb fang a cabassos en ambdues cambres —Congrés i Senat— i més circ que als platós. La compareixença d'Óscar Puente al Congrés arriba després de l'última de set hores al Senat. Va aportar dades —no n'hi haurà gaires més de noves per avui—, però també un show per ambdues parts. Els senadors del PP van copejar els escons i se'n van anar com van arribar coincidint amb l'hora del funeral a Huelva. I Puente va caure en l'autocomplaença el pitjor dia. “He dormit tres hores de mitjana”.
Les explicacions sobre l'accident d'Adamuz no donen més de si per ara. Puente ja depèn dels tècnics. La compareixença del Congrés sí que evidenciarà la crisi de Rodalies de la qual Puente n'ha fet l'orni. Va cometre l'error de canviar la velocitat dels trams en ordres i contraordres. De “no saber” de qui era el mur que es va desplomar i va matar el maquinista tot i que pertany a l'autopista o ADIF, ambdues competències de Transports. Les dades que destaca el diputat de Junts Isidre Gavín són eloqüents. En els dos últims anys, Rodalies ha perdut 10 milions de passatgers (8,4% menys) i Madrid n'ha guanyat 15,3 milions (7,7% més) amb una desinversió flagrant i una normalitat que trigarà a arribar.
El PP només tenia un dia difícil al Congrés. A la cita de la DANA, Alberto Núñez Feijóo ha carregat contra el PSOE per citar-lo els dies de l'accident d'Adamuz mentre citaven Puente el dia del funeral. S'ha enfrontat a tots els grups, airejant el fantasma d'ETA a Óscar Matute, rient-se de Sumar i atacant el PSOE. Ha triat rebentar la Comissió en lloc d'elevar-se. Sempre més útil per a les graderies. Segons la dreta, ha estat sublim en els atacs. Segons l'esquerra, no ha contestat per què va mantenir estar “informat en tot moment” sabent que era mentida —ho va reconèixer judicialment— i va deixar Carlos Mazón d'aforat.
En el déjà vu de l’òmnibus, el govern espanyol lluita per portar-lo al Consell de Ministres amb l’escut social complet, és a dir, revalorització de pensions i fre als desnonaments. L’estratègia és retratar el PP i salvar un paquet ampli de mesures. Amb la confiança d’un Junts que va més "per feina", apunten a la Moncloa. Des de l’executiu no es reconeixen oficialment les converses, però confien en un Junts menys tens que la tardor passada. Que accepti ampliar les garanties als propietaris podria ser una opció, però Míriam Nogueras ja ha dit que n'és escèptica per l’escàs desplegament d’aquestes ajudes durant l’últim any. Per aplanar el terreny d’un possible fracàs, Yolanda Díaz ha deixat caure que podrien separar la revalorització de les pensions i continuar treballant per separat el fre als desnonaments. Una mesura que o va a l’òmnibus o no sortirà. Díaz ho sap.
Amb Podemos de tornada al bloc d'investidura, a la Moncloa compten tramitar les competències migratòries encara que no de seguida. Falta triangular la negociació entre PSOE-Junts-Podemos pel preàmbul del text. Els morats accepten un traspàs de competències com a mera burocràcia sense el discurs polític que va fer Nogueras quan va decaure, impossible d'assumir pels morats.
Igual que el PSOE s'estavella, el PP no governa sol enlloc
I després hi ha Aragó i un pròxim dilluns negre per al PSOE. El PP ha col·locat la compareixença de Paco Salazar —ex de presidència i de la cúpula orgànica socialista— per desgastar Pilar Alegría abans de les eleccions de diumenge. No caldrà. Com indiquen les previsions, els socialistes poden repetir el titular d'Extremadura amb el pitjor resultat de la història a Aragó. A la Moncloa reconeixen com n'és d'advers el cicle. Confien en Castella i Lleó, on Alfonso Fernández Mañueco pateix el desgast de la gestió (incendis inclosos). Mentre el PSOE digereix les derrotes, confien també a evidenciar la dificultat del PP per formar governs amb VOX. Perquè igual que el PSOE s'estavella, el PP no governa sol enlloc. És demolidor per als socialistes repetir l'escenari extremeny i veure's com a tercera força en ciutats petites i municipis. També per al PP la posició de força d'un Abascal que no cedeix ni una mica en les negociacions. El futur repartiment de carteres a Extremadura o Castella i Lleó, on VOX no baixarà d'una xifra que li permeti ser govern, posarà el PP al focus. Amb tot, el PSOE no té una sola victòria a la vista. La foto de ser tercers, a darrere de la ultradreta, en municipis i ciutats petites, és demolidora per a Pedro Sánchez. A curt termini, el president que afronta Trump i Elon Musk té en l'àmbit autonòmic el dany més gran.