Fa uns dies, la marca col·lectiva de la UE "Corpinnat" va presentar a Sant Sadurní d’Anoia les dades relatives a la verema del recent i calorós estiu 2026. Aquest diari va recollir les principals informacions facilitades en roda de premsa, la majoria de les quals presenten signe positiu (més quilos, raïm més sa, més membres al grup Corpinnat, més compra de raïm a pagesos, preu del raïm més alt), si no fos per la servitud general del camp als rigors d’un canvi climàtic que s’ha fet notar amb la verema més matinera de la història. En aquest sentit, el futur no pinta gaire bé per a ningú del sector del vi escumós (més calor, pluges irregulars i torrencials, etc.), però aquest és el ball que toquen i cal adaptar-s’hi.
Des del naixement de la marca Corpinnat, que actualment ja comparteixen 24 cellers, n'he seguit la trajectòria, de la mateixa manera que ho he fet amb la DO Cava, i n’he escrit articles a ElNacional.cat, La Vanguardia i El Punt Avui. Recordem que la marca col·lectiva en qüestió va néixer el 2018 a partir de la sortida d’un petit grup de cellers de la DO Cava perquè no s’hi sentien representats. De manera lenta però segura, s’han anat incorporant nous cellers a la marca, fins a arribar als 24 actuals, que aviat en seran 25. Una de les incorporacions més recents i sonades (i més doloroses per a la DO Cava) fou la de Juvé & Camps. Abans de continuar, vull recordar que Corpinnat té un nord (la qualitat) i un full de ruta clar: criances llargues, vinificació a la propietat, contractes estables amb viticultors, preus obligats mínims de compra per kg de raïm, collita manual, producte ecològic, arrelament al territori, varietats de raïm locals i requisits tècnics dels més exigents del món en vi escumós, entre d'altres.
De la roda de premsa sobre la verema Corpinnat 2026 en vull destacar alguns punts que considero diferencials en el sector del vi escumós i indicatius del tipus de criatura econòmica i territorial que han creat la gent de Corpinnat. El primer és la singularitat de l’acte de presentació en si. Que un grup d’elaboració de vins escumosos faci balanç de la verema de l’any (quantitat i qualitat) és una operació de comunicació senzilla però plena de transparència, i una anticipació de la qualitat de la matèria primera del producte que es posarà al mercat en el futur; en aquest cas, del 2028 en endavant. S’agraeix la informació.
El segon punt que crec que mereix un destacat és el preu pagat pel raïm per part dels elaboradors. Dels 10 milions de quilos que s’han premsat, la meitat són de viticultors de la zona, que han rebut una mitjana d’1,02 euros el quilo de raïm, un preu una mica superior al mínim de referència que s’havia establert, que era de 94,3 cèntims. La xifra d’un euro per quilo que han pagat a Corpinnat és d’un nivell lleugerament per sota del que es paga el quilo de raïm al Priorat (amb produccions per hectàrea molt més baixes) i entre tres i quatre vegades superior al preu que ha pagat la DO Cava. El preu de Corpinnat queda lluny del que obtenen els viticultors de la Champagne, però, situats a Catalunya, és el doble del que l’INCAVI té calculat com a cost de producció per al pagès. Si el preu pagat per la DO Cava (que és la que compra més quantitat) continua així, s’està abocant els viticultors a la ruïna i, lamentablement, s’anticipa una arrencada de vinyes. Les protestes recents d’Unió de Pagesos en l’àmbit català, tot denunciant una "crisi estructural" al camp, l’augment de costos i la caiguda de remuneracions que posen al sector "contra les cordes", tenen la seva expressió dramàtica al Penedès. I en aquest context —per bé que amb xifres encara relativament modestes—, Corpinnat és una excepció que va clarament en favor de la supervivència d’un cultiu històric.
Que un projecte nascut de la iniciativa privada, però que té un reguitzell d’ingredients d’interès públic, no interessi a l’administració catalana fa una mica de pena
El tercer aspecte que em sembla destacable sembla increïble, però és real. Es tracta de l’oblit o menysteniment a què la Generalitat té sotmesa la marca col·lectiva Corpinnat. Pel que sembla, al llarg dels darrers anys, hi ha hagut moltes reunions per tal d’informar sobre el projecte i també per tenir accés a les mateixes mesures de suport que beneficien altres organitzacions, com ara les DOP o les IGP. Els esforços de Corpinnat han estat endebades, no han passat del pour parler, de manera que, amb franquesa i des del màxim respecte a les decisions dels responsables dels diners públics, resulta decebedor. Que un projecte nascut de la iniciativa privada, però que té un reguitzell d’ingredients d’interès públic, no interessi a l’administració catalana fa una mica de pena. Algú es pot preguntar on és l’interès públic de Corpinnat. Doncs rau en la valorització del sector agrari propi, l’equilibri territorial, el compromís mediambiental, el producte de qualitat que parla de tu a tu amb el xampany francès, el fet de rebre anualment els millors premis internacionals i un empresariat i una gestió amb arrelament al territori (persones físiques, gent amb nom i cognoms, amb els quals pots parlar fàcilment). Corpinnat hauria de tenir accés a les línies de suport que reben les altres organitzacions del sector. Actualment, no el tenen i tot s’acaba en bones paraules i, curiosament, sense ni tan sols cap gest de reconeixement públic, quan l’exemple de Corpinnat es podria fer servir de referent pel sistema productiu català.
Fins ara, Corpinnat és una història d’èxit, basant-se en una aposta innegociable per la qualitat, la transparència i la fidelitat al territori. El mercat està donant el seu reconeixement a l’opció que representa. Li auguro un bon futur. Tot fet a través d’iniciativa, organització i finançament privats, sense cap suport públic, cosa que fa que encara tingui més mèrit.
Llarga vida i a fer-se grans!