No serà la solució, però sí una passa més en el llarg i procel·lós camí per a la solució del conflicte català. La ruptura del bloc independentista en el Parlament a causa del vot dels diputats processats obre una via per a l'acord entre l'esquerra catalana. D'aquí ve la satisfacció i el punt que el govern de Pedro Sánchez creu que s'ha anotat amb la fallida de la unitat d'ERC i Junts per Catalunya.

És aviat per saber si el que ha passat és un símptoma del que ha d'arribar o només una conseqüència més de les converses que des de fa mesos mantenen el PSC i els republicans a la recerca d'una solució que acabi amb la cronificació de la crisi catalana.

El cas és que fa temps que ERC va renunciar expressament a la unilateralitat i la desobediència, i va decidir que entre els seus no hi hauria un pres més per una independència que, segons ha admès Oriol Junqueras, no pot declarar-se amb la meitat dels catalans en contra i necessita una majoria social molt més àmplia de l'actual.

L'important per als partits independentistes no era aprovar resolucions sense cap efecte jurídic i que no van enlloc, sinó intentar penjar ja el cartell de botifler a l'adversari

El secessionisme ha esclatat, sí, i ha perdut la majoria parlamentària, però l'aliança entre el PSC i els republicans a la Mesa del Parlament va molt més enllà d'un simple vet al desafiament de Puigdemont per mantenir el seu vot o de la batalla entre independentistes per liquidar el futur polític de les seves figures rivals. El que s'obre després de l'acord de dimarts és la via pragmàtica que el Govern de Sánchez va explorar abans amb el PDeCAT, però va saltar pels aires quan els de Puigdemont van fulminar Marta Pascal en el seu congrés de juliol per imposar la via dura cap a la independència.

Amb les eleccions en un horitzó no massa llunyà, l'important per als partits independentistes no era aquesta setmana aprovar resolucions sense cap efecte jurídic i que no van enlloc, sinó intentar penjar ja el cartell de botifler a l'adversari, que és el que Puigdemont creu que ha aconseguit, després del sonor desmarcatge d'ERC.

Els republicans, per la seva part, ja no estan en aquesta estratègia, sinó en la del trànsit cap a un acord amb el PSC i els comuns, tutelat des de Madrid per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias i que tindria per objectiu últim un nou tripartit al capdavant de la Generalitat. Al cap i a la fi, els dos anteriors van ser un desastre en la gestió però van servir almenys per frenar l'independentisme polític i social.

S'ha de veure encara que l'operació, per ara a les beceroles, no torni a trencar el PSOE com cada vegada que el socialisme català ha flirtejat amb l'independentisme. Tot dependrà de quan siguin les eleccions catalanes, i de si el Govern aguanta, com ha dit Torra, fins després de la sentència del procés. Si la dissolució del Parlament fos abans de les municipals i autonòmiques, als barons socialistes se'ls complicaria la seva pròpia campanya davant de la segura i implacable ofensiva de la dreta.