Que Pedro Sánchez es reuneix amb Pablo Iglesias per escenificar el retrobament de les esquerres? Doncs va Rajoy i convida a dinar a la Moncloa Albert Rivera. Tot el que el president no s'ha dignat a parlar amb el secretari general del PSOE, ho ha analitzat ja amb el líder de Ciutadans, això és el sostre de despesa, el desafiament secessionista, l'agenda europea i la lluita contra el terrorisme gihadista. I no perquè Rivera sigui precisament el "més millor" amic del president del Govern, sinó que perquè això és política i l'estratagema li serveix per boicotejar l'estratègia del secretari general del PSOE de construir una majoria parlamentària alternativa al PP.

Que el líder dels socialistes dubta sobre si donar suport o no al sostre de despesa per al 2018? Doncs va el president i es tira a l'esquena la interlocució amb Ferraz –no té intenció de trucar a Sánchez– i dona instruccions perquè els barons del PSOE no puguin rebutjar una generosa oferta de Cristóbal Montoro en el Consell de Política Fiscal i Financera.

No hi ha res com segar l'herba sota els peus de l'enemic i endinsar-se en la divisió interna dels socialistes, que encara no ha deixat d'haver-n'hi. Només s'ha de posar l'orella pels passadissos del Congrés per escoltar les crítiques a la nova direcció del PSOE: que si la primera setmana ha estat un disbarat amb el brusc gir sobre el CETA; que si l'executiva és una aliança de perdedors sense ordre ni concert; que si l'elecció de Margarita Robles com a portaveu ha estat una provocació innecessària, a més d'una bomba de rellotgeria que esclatarà més aviat que tard; que si Sánchez ha hagut d'imposar la llei del silenci perquè no hi hagi contradiccions en un equip de passerells que, tret d'algunes excepcions, manca d'experiència en la primera divisió de la política.

La caricatura d'un secretari general "podemitzat" i disposat a trencar Espanya torna als argumentaris d'un PP on la victòria de Sánchez a les primàries va fer saltar totes les alarmes

Així que de la mateixa manera que Rajoy s'ha proposat distanciar Rivera de Sánchez i reivindicar un bloc de centredreta davant la posada en marxa d'una agenda comuna de PSOE i Podemos, farà el que estigui a la seva mà perquè els barons socialistes s'enfrontin al seu cap de files per l'aprovació del sostre de despesa per al 2018 a què ha de donar el vistiplau la Unió Europea. Tot amb la intenció de deixar en evidència, no només les dificultats per barrejar aigua amb oli –Rivera i Iglesias–, sinó també per endinsar-se a la ferida per la qual encara supura el PSOE, on no tots veuen amb bons ulls la cohabitació amb Podemos.

La caricatura d'un secretari general "podemitzat" i disposat a trencar Espanya torna, doncs, als argumentaris d'un PP on la victòria de Sánchez a les primàries va fer saltar totes les alarmes, després d'una plàcida cohabitació parlamentària durant els vuit mesos que va durar la direcció interina que va presidir Javier Fernández i va controlar de facto Susana Díaz.

Doncs això: que amb la gestora Rajoy vivia molt més tranquil i no havia d'improvisar un menú per a Rivera a la Moncloa.