Ja és un èxit. No és necessari que es molestin a comptar. Serem tantes que no hi haurà calculadora ni programa informàtic capaç de sumar. El moviment ja és un èxit. Imparable, global i transversal. Per això té menys sentit encara que la dreta política, una part de l'Església catòlica o la CEOE s'entossudeixin a menysprear el clamor de les dones contra una estructura masculina de poder, contra la bretxa salarial, contra l'assetjament, contra la violència masclista, contra la precarietat, contra el sostre de vidre, contra la desigualtat...

Per sort, ja no necessitem el permís de cap déu o patró per anar a la vaga. Això no va de sigles, ni de modes, ni de rampells, ni d'un únic manifest. Són tants els motius pels quals cal protestar i les causes que encara cal lliurar, que el tsunami hauria d'haver alertat a qui encara defuig la importància del moviment i s'incomoda amb tan sols escoltar la paraula "feminisme".

Nosaltres, les que portem el diable dins —monsenyor Munilla dixit—, no sucumbirem ni a callar davant del museu de la vergonya dels qui paguen menys salaris per feines idèntiques per raó del sexe; dels qui maten les seves parelles; dels qui assetgen al carrer o en la feina; dels qui impedeixen que, encara estant més preparades que molts d'ells, ens asseguem en els consells d'administració de les empreses; dels qui exhibeixen la dona com un trofeu i dels qui van de pinxos a l'oficina, a casa, a les redaccions, al Parlament o a les xarxes socials.

Són tants els motius pels quals cal protestar i les causes que encara cal lliurar, que el tsunami hauria d'haver alertat a qui encara defuig la importància del moviment i s'incomoda amb tan sols escoltar la paraula "feminisme"

Sí, també a les xarxes socials, un terreny del qual aquests dies s'ha parlat poc i ha estat sempre abonat per les agressions contra les dones. Insults, amenaces i difamacions. Una dinàmica de linxament, de vegades emparada pels partits polítics, contra les dones pel fet de ser-ho i tenir opinió pròpia.

Que aixequi la mà la primera que hagi obert la pestanya de mencions i no hagi trobat insults sexistes. Amnistia Internacional ja va advertir amb una investigació realitzada a vuit països, inclós Espanya, sobre l'impacte de l'assetjament contra les dones a internet. Twitter, Facebook o Instagram convertits en un lloc cada vegada més tòxic i temible per a les dones que, si a més tenen certa exposició pública, són blanc segur per a la més violenta i sexista lapidació. Tota una allau d'odi focalitzada especialment contra les més actives a internet, que diàriament pateixen abusos de naturalesa misògina o sexista i acaben tenint lamentablement un efecte silenciador sobre les seves opinions.

Moltes s'han arribat a allunyar de converses públiques o autocensurar per temor de la seva privacitat o seguretat. Poc han fet fins avui les empreses de xarxes socials per contenir aquest tipus d'atacs, menys els governs i gens els partits polítics, ja que alguns dels exabruptes han estat sovint dirigits des dels seus propis departaments de xarxes. A alguns dels seus representants els veurem avui rere la pancarta del 8-M abraçant la causa feminista com si des del poder que exerceixen no haguessin estat d'alguna manera còmplices de les més repugnants actituds sexistes.

Doncs el seu temps també s'ha acabat perquè les que portem el diable dins tampoc callarem davant d'aquest tipus de repugnant masclisme i misèria moral.