Dues enquestes, dos senyals. El PSOE es recupera, però Susana Díaz, no. L'inici de la setmana duu una bona i una mala notícia per als entusiastes de la presidenta d'Andalusia. El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) acaba de revelar que els socialistes es recuperen després de la desfeta que van patir amb la particular guerra civil de l'1 d'octubre en el comitè federal més corprenedor de la seva història. Llavors van caure 5 punts. Avui en recuperen 1,6, si bé l'estimació de vot (17%) segueix per darrere d'Unidos Podemos (21,8 %).
Els més optimistes ja veuen que recuperen fidelitat; que la tendència és de reflux i que no hi ha desbandada, sinó retorn a la marca del puny i la rosa, malgrat haver facilitat la investidura de Mariano Rajoy i haver assolit els primers acords de legislatura amb la dreta política al Parlament. Els més escèptics ho deixen en una mínima recuperació després d'una caiguda de 5 punts.
Amb tot, el senyal podria donar-se per bo perquè el PSOE és l'únic de tots els partits que en aquest sondeig puja en intenció de vot i el president de la seva direcció interina, Javier Fernández, el líder polític més valorat pels espanyols. No hi ha cas semblant ni contrast més gran entre una formació política enfonsada electoralment i embolicada en una fratricida batalla interna i el seu principal dirigent per gaire eventual que aquest sigui.
Fins aquí la bona nova perquè el fervor per mínim que sigui es torna preocupació quan les dades sobre la taula ja no són les del CIS, sinó les publicades per GAD3 respecte a la valoració dels possibles aspirants al lideratge del PSOE.
Susana Díaz, l''elegida' pels tòtems del socialisme i bona part dels 'aparells' territorials no convenç ni propis ni estranys
Susana Díaz, l'elegida pels tòtems del socialisme i bona part dels aparells territorials no convenç ni propis ni estranys. Els militants del PSOE prefereixen abans com a secretari general l'exlehendakari Patxi López o Pedro Sánchez, abans que l'aspirant més esperada de la història del socialisme. I ídem els qui no es declaren afiliats. Alguna cosa deu tenir a veure en això la implicació de la presidenta d'Andalusia en totes les batalles orgàniques viscudes al PSOE en els últims tres anys, i no només en la que va acabar amb la dimissió de Pedro Sánchez.
Si alguna cosa comparteixen dos personatges tan diferents a nivell personal, intel·lectual i polític com Sánchez i Alfredo Pérez Rubalcaba va ser que cap dels dos no va tenir ni 24 hores d'estabilitat quan van ser elegits secretaris generals. I alguna cosa i va tenir a veure en els dos casos la presidenta d'Andalusia, encara que la memòria prefereixi oblidar pel que uns en diuen mal menor i altres, cultura de partit.
El cert és que la confiança que molts socialistes tenen en la capacitat de la de Triana per treure el PSOE del pou no és compartida pel comú dels mortals ni dins ni a fora del partit, malgrat les qualitats polítiques i orgàniques que l'adornen. La distància entre la ciutadania i els quadres dirigents del socialisme, en això, també sembla insalvable.
Així que, al juliol, si tot surt com rumien alguns, i la presidenta d'Andalusia aconsegueix la secretaria general, el PSOE pot tenir resolt el lideratge però pot tenir un seriós problema de connexió amb la societat espanyola i repetir els mateixos errors del passat pel que fa a la fabricació de lideratges fallits.