Primer va ser Carme Forcadell, i ara Rull, Turull, Forn i fins i tot Junqueras. Que una cosa és el victimisme de l'"Espanya ens roba" i l'Estat opressor i una altra haver de dormir cada nit entre reixes. Així que si cal abraçar el 155, s'abraça, i aquí no ha passat res. Ara resulta que, malgrat el que s'ha vist i dit, llegim que la independència va ser simbòlica; que l'únic Govern legítim diu no ostentar ja cap càrrec executiu; que volen participar amb normalitat en la campanya electoral; que no han posat cap resistència a les mesures del Govern d'Espanya; que el Govern cessat no s'ha reunit; que no hi ha hagut publicacions al butlletí oficial i que el 27 d'octubre es va posar fi al procés independentista.

Assessorats pels seus advocats, a tots ells els sobren ara els motius per demostrar judicialment que ni hi va haver República catalana ni era possible una independència per força.

Estratègia de defensa? Sens dubte. A hores d'ara, ningú no creurà que amb els seus recursos davant de l'Audiència Nacional els exconsellers de la Generalitat han fet un exercici d'"apostasia". Esclar que no han abjurat de l'independentisme! Ni tenen cap obligació de fer-ho. Només faltaria que en una democràcia s'exigissin adhesions ideològiques.

Es pot qüestionar l'article 155 i alhora acatar-lo. Una cosa i altra són perfectament compatibles. I, encara que a la cúpula de l'independentisme no li agradi la Constitució de 1978 i hagi buscat en els últims mesos la seva demolició, la veritat és que mai no havia estat tan explícita en el reconeixement de la Carta Magna, molt menys en el seu acatament.

Com abans donin als catalans un sol motiu perquè els tornin a votar el pròxim 21-D abans certificarem que l'independentisme serà diferent

Només busquen amb això sortir de la presó, sí, i la seva motivació és legítima, a més de molt comprensible fins i tot per als qui no militen en l'independentisme perquè això d'haver de fer campanya electoral des de la presó no sembla gaire plausible en una democràcia que es preï de ser-ho, per molt que la interlocutòria de la jutgessa Lamela que els va portar fins a Estremera s'ajusti a dret.

Així que el desitjable és que en surtin, i que ho facin ja. Com abans donin als catalans un sol motiu perquè els tornin a votar el pròxim 21-D abans certificarem que, passi el que passi en aquestes eleccions convocades per Rajoy, l'independentisme serà diferent, haurà après la lliçó i, després del que ha passat, no tindrà més remei que canalitzar les seves aspiracions dins del marc constitucional, que és el que van fer sempre fins que Artur Mas va abraçar la causa per tapar el 3 per cent.

Dit d'una altra manera: passaran del realisme màgic al bany de realitat, la qual cosa no és fútil tenint en compte d'on partim. Després ja, guanyin o perdin el 21-D, podran explicar el que vulguin, però segur que no seran tants els ciutadans disposats a creure en una Catalunya independent sense conseqüències penals, polítiques o econòmiques.

A la fi, és difícil creure que els dos milions de catalans disposats a conquerir la independència formin part d'un grup homogeni en el qual tots siguin partidaris de conquerir el seu anhel sigui quin sigui el desenllaç.