De la mateixa manera que James Carville, un dels més brillants assessors de Bill Clinton, va llançar contra George Bush pare tota la seva artilleria dialèctica a la campanya presidencial del 1992 i va fer famosa la frase "It's the economy, stupid" ("És l'economia, estúpid"), avui podríem proclamar que al món actual de la política-espectacle, el rei és la televisió. Hem vist els candidats a president de govern –a uns més que d'altres, certament– desfilar pels platós de televisió amb formats amables en programes de màxima audiència. El joc és clar: jo vinc al teu programa, em dóna visibilitat i protagonisme i a tu et dóna una bona audiència (un bon share o quota de pantalla, en el llenguatge televisiu); a canvi, tu em fas unes preguntes còmodes. I així van caient les fulles de la campanya electoral.

Quan es trenca aquest esquema, perquè les costures del sistema tampoc no ho aguanten tot, se celebren debats que només són possibles a Espanya. Valgui com a exemple el d'Atresmedia que s'ha presentat com el debat decisiu. Un debat així s'hauria de fer entre candidats a president del govern però la novetat és que un no es presenta, Mariano Rajoy, i en nom seu estarà la número dos de la seva candidatura, Soraya Sáenz de Santamaría. Els tres presidenciables –Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias– ho han denunciat, però la dictadura de les televisions és important. Per fer esment d'una cosa que és clamorosa: els candidats hi són partint de les seves expectatives electorals, però partits que van obtenir bons resultats a les últimes eleccions generals, les del 2011, com la dissolta federació de Convergència i Unió, en queden fora. El mateix que Esquerra Republicana, partit al qual algunes enquestes li atorguen la condició de guanyador de les pròximes eleccions catalanes.

Per menys, TV3 va haver d'emetre una programació especial després que alguns partits protestessin per la retransmissió de la manifestació de la Diada de l'11 de Setembre, que van considerar un acte de suport als partits independentistes. Sembla que la llei i la Junta Electoral Central estan molt pendents només del que fan algunes cadenes públiques, encara que les televisions privades tenen les mateixes obligacions durant la campanya electoral que les sufragades pel comú. En aquest cas, sí que val allò de "és la televisió, estúpid".