Aquest dijous a la nit el programa .cat de TV3 ha entrevistat el president de la Generalitat en funcions. El més destacat ha estat el canvi absolut de look de Mònica Terribas, l'habitual periodista encarregada de fer aquesta feina. Un canvi tan radical que aquest cop les preguntes les ha fet en Xavi Coral. Amb la col·laboració d'en Tian Riba, que estava assegut a l'altra punta de la taula.

Al minut 3 i sobre les negociacions per evitar noves eleccions, Artur Mas ha dit: "No vull aixecar expectatives poc reals". I al minut 5 ha afegit: "No vull posar aigua al vi, però després de tres mesos de negociacions veig molt difícil que això ara s'arribi a desbloquejar". Doncs bé, un cop dit això, bona nit. L'entrevista s'ha acabat aquí, gràcies. Sí, perquè se suposava que la conversa era per seguir amb la ficció que representem des de diumenge, segons la qual es treballa per un acord que ningú es creu i que només serveix (com ja he escrit altres cops) per: 1/ veure qui es queda amb la llufa que l'acord no va ser possible per culpa seva. 2/ començar la campanya electoral. Un cop ventilat el tema en 5 minuts, el millor era deixar-ho estar. Però, ja que el president en funcions s'havia molestat en anar fins a Sant Joan Despí, han decidit continuar amb l'entrevista. Això ens ha permès dues petites novetats. La primera, escoltar com deia en un gran auditori que si el veten com a President, ell retira la seva proposta de marxar a casa després dels famosos 18 mesos (algun cop ho havia dit en converses reduïdes o davant petits auditoris), però mai a la TV. I la segona, fruir d'una nova metàfora: la del corc. Consisteix que si volem salvar els mobles, però a dins hi ha el corc de l'exclusió i de la divisió, ens carreguem els mobles. Al moment d'escriure aquesta crònica, desconec si vol dir alguna cosa que haguem passat de la marineria a la fusteria. En un moment donat se li ha escapat l'expressió "la puta i la ramoneta". Però sense dir-la de pet. Quan anava per "la put..." ha fet una paradinha, ha dubtat, però finalment ha decidit acabar-la. Sencera. Als 42 minuts d'entrevista han fet un tall publicitari. Per passar-nos dos anuncis. Un d'uns cereals que et fan mooolt feliç i un altre de Vodafone. I pari de comptar. Si fem cas d'allò que diuen que els programes interessants per als espectadors tenen molta publicitat, doncs... home (i dona)... vaja... no gaire, oi? A la tornada d'aquesta allau publicitària postcampanya nadalenca, ha aparegut el tema de si el procés està viu. I, no s'ho creurà, però Artur Mas ha dit que sí. A les 23.17 ha sortit el que crec serà el gran concepte de la campanya de CDC (o com anomenin l'artefacte): les súper esquerres. El va dir a la roda de premsa de dimarts a Palau i apunta maneres. Per tant, retingui'l perquè ens el menjarem sovint. Al llarg de l'entrevista han passat diverses piulades de ciutadans con Nenúfar Atroz, però també de Santi Rodríguez (PP), Eva Granados (PSC) i Inés Arrimadas (Ciutadans), en aquest cas sense l'etiqueta del programa, #MasTV3 (o sigui, que no l'ha enviat al programa). Per tant, TV3 ha fet un "Junta Electoral l'11 de setembre" i ha compensat la retransmissió de l'entrevista amb unes piulades de l'oposició. De la CUP no n'han passat cap. De piulada. Dubto que fos perquè estaven totes veient el debut del Pequeño Nicolás a Gran Hemano VIP, el nou reality de T5. I una hora i catorze minuts després de l'inici de l'entrevista, Artur Mas ens ha desitjat bon any i ens ha dit bona nit. Dilluns ens convocarà a unes noves eleccions, de les quals ja en patim una més que activa precampanya. Eleccions que han de ser el desllorigador de la situació actual, però que ningú està en condicions d'assegurar que no ens deixin més o menys com estem ara.