‘Les primàries només les fan els partits amb problemes’.
Ningú no dubta a Junts que Xavier Trias liderarà la candidatura municipal a Barcelona. Encara que alguns —en tant que l'exalcalde es fa pregar— no han deixat d'encendre ciris a la Verge de la Mercè per si de cas. Es presentarà, ho té ben decidit. Ningú no ho dubta i encara que ell en manté la incertesa ja ha decidit del tot que es presentarà a menys que no li deixessin tenir mans lliures per fer el que més li plagui amb la candidatura. Això és, triar el gruix de la gent que la integrarà.
Trias podrà fer i desfer. Perquè és l'únic candidat que pot salvar els mobles i maquillar la castanya electoral a la majoria de ciutats metropolitanes. I Puigdemont ho sap. I ho sap Turull. I potser fins i tot ho sap Borràs. Tothom amb quatre dits de front ho sap. I ell que és tan intuïtiu com simpàtic, ho sap més que ningú.
Així que es presentarà i decidirà qui l’acompanya i el tipus de campanya i amb qui vol pactar arribat el cas. Serà que no ha avisat. PSC, PSC i més PSC, tot sigui dit de pas. Si dels vots de Trias depèn, Collboni serà alcalde sense cap mena de dubte. No es pot dir que Trias no parli clar. Ho fa, alt, clar, català i a la manera convergent de tota la vida. Igual que Núria Marín repetirà de presidenta de la Diba si dels vots de Junts depèn. Igual que els deixebles de Bustos continuaran governant Sabadell si dels juntaires depèn. Nosurrender!
Ja és ben curiós que el nosurrendisme s’aferri com un clau roent a l’únic candidat que no dubta a enaltir i enyorar Convergència sense complexos. I alhora és molt simptomàtic que l’únic candidat que pot evitar la debacle sigui el més convergent de tots. Com Jaume Giró, que encara que no hagi tingut mai carnet és un altre convergent que podria aspirar a ser el cap de llista a les catalanes quan arribi el moment. Entre d'altres, perquè projecta una imatge centrada que genera confiança per contrast amb els tocatrons. No és pas poc.
I amb Trias tot torna a una certa normalitat i previsibilitat. Qui també està encantada amb ell és Ada Colau, que recupera tremp en veure que podrà confrontar amb la dreta mentre confia que Trias erosioni Collboni i, en particular, Ernest Maragall. De fet, gairebé tothom és feliç que torni Trias. Els juntaires que així agafen oxigen, Collboni que sap que és el preferit de Trias i Colau que respira més tranquil.la somiant amb confrontar amb la dreta encara que ella li degui l’Alcaldia precisament a ‘la pitjor dreta de la ciutat’.
Ens agrada Trias. I el trobem sublim quan proclama allò que ‘les primàries només les fan els partits amb problemes’. Val a dir, també, que encara que no fos Pasqual Maragall va ser un alcalde més que correcte. I de fet podria ser un bon primer tinent d’alcalde que faria més digerible haver de tenir Collboni quatre anys presidint la capital de Catalunya.