M’he descarregat al Kindle l’últim llibre que em quedava per llegir de James Salter, i he tingut un mal presagi. La primera història passa a Barcelona. La protagonista és una alemanya que viu a General Mitre i té un nòvio americà, que vol ser artista, però que fa temps mentre espera que la inspiració li caigui del cel.
El llibre es diu Dusk and other stories. La protagonista és la típica estrangera traumatitzada que mira d’escapar-se dels fantasmes familiars fugint ben lluny de casa. Barcelona li encanta perquè no li fa preguntes, només hi ha hotels, vesprades llargues i avingudes que apunten cap al mar.
L’última nit, l’altre llibre de contes de Salter, va sortir publicat en català fa un parell d’anys. També posa les dones al centre del món. En la literatura de Salter els homes són ombres eixarreïdes dels herois i dels genis del passat. Sense la guerra, el sexe sembla la seva única font d’accés a la bellesa i l’únic mirall de la seva virilitat.
Els homes de Salter venen espatllats de fàbrica, les dones li interessen per la seva psicologia tràgica, de bestiola sàvia i capriciosa, imprescindible però decorativa. En les històries de Salter les dones pateixen perquè no entenen com funciona el món o perquè l’entenen massa bé però, sense un home que elevi la seva sensibilitat pels detalls, no se saben revoltar ni conformar-se.
El primer conte de Dusk and others stories comença i acaba parlant del lloro de la protagonista, que es diu Kalil. Salter t’explica la ciutat mentre va empenyent el benestar material dels protagonistes cap al desencís i la buidor. La mort de Gaudí, els xamfrans de l’eixample, les platges de Cadaqués i Sitges: la Barcelona de Salter sembla tan anodina com les vides que descriu.
No estic segur si la ciutat de bus turístic que Salter explica és la que coneixia o la que li interessa emfatitzar per lligar bé la història amb la visió del món dels protagonistes. A That is all hi ha una descripció de Madrid que no en té res, de turística. Quan Salter parla de França tampoc no sembla abduït per la propaganda dels estats ni per les misèries nacionalistes del segle XX.
Dusk and others stories va sortir pocs anys abans de les olimpíades, quan Barcelona encara era una ciutat amagada sota el sutge, amb una imatge irreconeixible pels mateixos catalans. El títol del conte que passa a Barcelona crida l’atenció perquè és en alemany i perquè, si saps una mica d’història, et recorda el pas dels espanyols per Tànger, on van prohibir el biquini.
"En una platja de Tànger", el titula, el malparit, tot i que l’única ciutat que surt en el conte, a part de Barcelona, és Hamburg. Quan hi he caigut, se m’ha posat la pell de gallina. He recordat com era viure en una ciutat sense passat. M’ha fet una mandra còsmica la idea de tornar a quedar enterrat pel fum de les ànimes en pena que arriben a Barcelona com les petxines de la platja, arrossegades per la inèrcia del corrent, esperant que el mar acabi de buidar les seves darreres energies.