A mesura que ens acostem a l'1 d'octubre l'ogre espanyol embogirà de ràbia i desconcert, com els vampirs quan són posats en presència d'una creu o el Capità Garfi davant de Peter Pan. Fa un temps el Govern podria haver activat la llei del Referèndum per decret però ara és important que es voti al Parlament i que els diputats de Podem s'afegeixin, com està previst, a l'acte de reparació històrica que significarà l'aprovació.

És normal que els partits i els diaris que van evitar de jutjar el règim franquista i que van donar per bona la idea que el govern republicà era el que s'havia revoltat el 1936 ara s'atreveixin a pensar que el referèndum és un cop d'estat. Si Podem vota la llei es farà més evident que el rei Alfons XIII es va exiliar per evitar que Catalunya s'independitzés i tornarem a l'abril de 1931 sense els obstacles de l'exèrcit, la fam i el pistolerisme. 

Com que ara els espanyols no poden treure el rei que Franco va posar i s'han passat dècades dient que són gent de pau, estan lligats de peus i mans davant de l'independentisme i del republicanisme català. L'Espanya democràtica va voler basar la legitimitat sobre la idea que els catalans són espanyols per voluntat pròpia. El paper vertebrador que es va donar a aquesta mentida, defensada pel Rei i pel mateix Pujol, és el que ara fa que el referèndum tingui tant suport i produeixi alhora tant vertigen.

Els articulistes que, com Antoni Zabalza o Gregorio Morán, denuncien la passivitat de Rajoy davant de l'1 d'octubre, no tenen cap alternativa realista per proposar. El somni humit de la destrucció de Catalunya queda més lluny que mai i aquell unionista de bé, que abans justificava l'extermini del català "porque las lenguas son para comunicarse", ara parla l'idioma del país i tot el que pot fer és pretendre que és expert en gestió de censos i processos referendaris per fer discursos victimistes.

Com suggeria la il·lustració que acompanyava el darrer article de Zabalza a El País, les baules de les cadenes que asseguraven la unitat d'Espanya han esdevingut clips d'oficina d'aquests que fas servir per aplegar paperassa judicial sense cap efecte. Els diaris espanyols ens recorden cada dia a través dels seus articulistes que si poguessin parlar de presons, deportacions i afusellaments amb la naturalitat que ens tracten de delinqüents, ho farien igual de convençuts. 

Com ja es comença a veure en casos que no cal esmentar, l'unionisme català ho té malament i alguns acabaran plorant com petits demagogs el que no han sabut defensar com a demòcrates autèntics. Mentre que l'independentisme ha tingut sectors que han mantingut la bandera de la crítica i de la veritat, l'unionisme ha matat tota intel·ligència i tot matís a les seves files. Si els espanyols volen acabar amb la idea del referèndum hauran de renunciar a la seva democràcia, i no els veig disposats a sacrificar-se per un ideal que la globalització i la tecnologia fan innecessari i anecdòtic.

La relació que Wikileaks i Julien Assange han establert entre l'1 d'octubre i les manipulacions d'El Periódico per desprestigiar els Mossos, és un dels molts suports que li cauran a Catalunya si el Govern posa les urnes i la gent vota. Els atacs a la policia catalana són la reacció de Madrid davant la constatació que si els polítics unionistes no controlen país, els policies espanyols tampoc. En un Estat de tradició autoritària això es deu haver paït fatal.