Els catalans que encara creguin en la força de les urnes farien bé de reservar-se el vot per a més endavant, quan l’ocasió sigui propícia. Els darrers deu anys no han passat debades. Les urnes han ampliat els horitzons del país i han obert finestres que no es tocaven des de feia segles.
Una cosa és que no ens agradi el paisatge que veiem i una altra que hàgim anat enrere. És perquè hem trencat les costures de l’imaginari colonial que el món ens apareix d’una forma tan crua. Ara podem veure que l’esquerra treballa perquè la presó sigui, per nosaltres, més important que la llibertat, i que la dreta mira de convertir l’exili de Puigdemont (i el de Pujol) en la metàfora del nostre patriotisme.
Si deixem que ens segrestin el vot, la democràcia deixarà de servir-nos per pensar en el futur i prendrem decisions cada cop més desesperades. No podem hipotecar les urnes per mantenir dinàmiques més perverses que nosaltres, o per donar la confiança al primer galifardeu que passi. Una cosa és mirar de consolar un suïcida perquè no es llanci per la finestra i una altra llançar-se al buit amb ell per sentimentalisme.
Si deixem que ens segrestin el vot, la democràcia deixarà de servir-nos per pensar en el futur i prendrem decisions cada cop més desesperades
El règim de Vichy està pensat perquè el país perdi els punts de referència i no sàpiga per on reprendre el seu camí cap a la llibertat. Per estabilitzar el règim oligàrquic, Espanya mirarà de sembrar el caos fins que Catalunya quedi exclosa dels debats polítics seriosos, igual que va passar a la Transició. Franco no hauria durat quasi 40 anys si els nostres dirigents no haguessin abusat del poble per salvar els pactes que els havien promogut.
Les filtracions del Barça contra Messi, igual que les actituds pinxesques dels nois de Junqueras, són meres expressions del clima autodestructiu que Espanya intenta imposar a Catalunya per poder-la dominar millor. Borràs diu que farà la independència amb 68 diputats pel mateix motiu que Aznar va dir que l’11-M era un atemptat d’ETA. Els polítics són capaços de dir qualsevol cosa quan s’han passat d’astuts i les mentides no els deixen retrocedir.
En les circumstàncies actuals abstenir-se de votar en unes eleccions, o en dues, o en tres, no vol dir deixar de creure en la democràcia. Només els idiotes es comprometen amb la primera noia que els diu d’anar al llit per oblidar un desengany o per fer veure que no tenen el cor trencat. Aprofitadets com són de les misèries dels altres, els polítics del país han ajudat Espanya a ensorrar la seva pròpia credibilitat convençuts que caurien tous sobre els votants.
Deixeu-los sols amb les seves comèdies i espereu a veure l’espectacle. I no tingueu por, que la darrera cosa que convé a la unitat d’Espanya, i al projecte de Madrid que l’alimenta, és que la Generalitat caigui en mans del PSC. La millor manera de protegir les institucions de la ràbia espanyola és no contribuir a prostituir-les desvaloritzant el nostre vot.