El clima polític que s'ha generat a Catalunya a còpia de mentides i de repressió és tan tòxic que el mateix Estat espanyol corre el perill d'acabar asfixiant-se en els gasos verinosos que fabrica. Les amenaces de Sáenz de Santamaría al nou president del Parlament, Roger Torrent, perquè no permeti la investidura de Puigdemont només fan que reforçar els motius que l'independentisme té per investir-lo.

Des del punt de vista simbòlic, investir el president que va declarar la independència i va ser destituït per l'Estat espanyol és el primer acte de desplegament de la república proclamada. Un acte surrealista, sens dubte, però que dona continuïtat a l'esperit del referèndum, que també es va celebrar amb més imaginació que no pas recursos contra la voluntat del govern de Madrid. 

Si Torrent es fa enrere i no permet la investidura de Puigdemont, el president exiliat sempre podrà forçar noves eleccions i donar-los un aire plebiscitari. Com més obstinació posi Madrid a evitar la investidura de Puigdemont, més categoria política li donarà i més desgastarà el prestigi de l'Estat a Catalunya. El problema d'intentar impedir un procés d'independència per la força és que, en una democràcia, la gent sempre acaba tenint l'última paraula. 

Aliats amb Marta Rovira, els joves de Brussel·les miren de tornar a posar la República a l'agenda de la Generalitat, aprofitant les contradiccions de la democràcia espanyola al més pur estil convergent. És difícil d'imaginar com s'ho faran els partits espanyols per explicar que Catalunya ha restaurat el president que l'Estat va destituir, després de proclamar la independència, gràcies a unes eleccions convocades pel mateix Rajoy.

Rajoy podia imposar les eleccions a Catalunya una vegada, amb l'argument que l'independentisme era minoria, però imposar-les dues vegades, després d'haver perdut les primeres, no li serà fàcil. És probable que alguns independentistes tinguin la intenció d'utilitzar la carta de Puigdemont per negociar amb Espanya. Però com va passar amb l'1 d'octubre, si el president exiliat és investit, assistirem a un efecte dominó de conseqüències difícils de preveure, com va passar amb el referèndum.