Un subscriptor del Patreon que es diu Pere Roca m'ha enviat un llibre —un assaig filosòfic— que m'ha deixat corprès. Feia temps que no llegia un text tan intel·ligent i genuí en català i, encara que celebri haver-lo estrenat i tenir el gust de presentar-lo, m'espanta veure com es repeteixen els esquemes del període d'entreguerres.
El llibre, que es titula El món suprem, descriu l'impacte que el benestar ha tingut en la nostra forma de veure el món i d'afrontar la vida. Vist per Roca, l'home ja no és aquell Déu amb crosses del qual parlava Freud a El malestar en la cultura, publicat durant els anys del crac del 29, justament quan Catalunya s'abocava cantant i ballant al desastre més gran de la seva història.
Roca veu l'home modern alliberat de Déu i més a prop que mai de l'essència de la vida, que és la vida mateixa. La tecnologia ens ha alliberat de les cadenes que ens obligaven a projectar-nos en una divinitat externa per superar les limitacions. Chesterton se'n fumia dels babaus que adoraven les seves mascotes per no haver de creure en Déu. Roca se'n fum dels benpensants que fan veure que treballen per millorar el món, mentre reposen.
El llibre dona perspectiva i demostra que la tecnologia adquireix el seu sentit en la mesura que obliga l'home a lluitar per la seva ànima. Com diu Roca, vivim tan còmodes que ja no tenim remordiments per les coses que hem hagut de fer, sinó per les coses que hem imaginat però no hem gosat de dur a terme. La possibilitat té més poder que els fets. La ciència ha destruït els murs que protegien la realitat del pensament.
Per no haver de retre comptes amb nosaltres mateixos, fem servir la llibertat que ens dona la tecnologia per buscar formes cada cop més refinades de fugir d'estudi i d'autodestruir-nos
Patint pel benestar, hem convertit la vida en una ideologia i l'hem deixat en mans de polítics demagogs. Per no haver de retre comptes amb nosaltres mateixos, fem servir la llibertat que ens dona la tecnologia per buscar formes cada cop més refinades de fugir d'estudi i d'autodestruir-nos. Llanguim de por a morir, i ens tornem curts de gambals per evitar que la intel·ligència, i els mitjans que tenim per cultivar-la, ens portin problemes.
Occident s'enfonsa perquè viu de comercialitzar mentides pietoses. Els països democràtics han convertit la tergiversació i la moralina en la base de la seva riquesa, espantats pel potencial dels seus triomfs. Ens ofeguem en un oceà de miralls i d'aparences. Estabornits per un confort sense precedents, hem empobrit tant la cultura que la vida col·lectiva sembla un pòster de Che Guevara a l'habitació d'un adolescent.
El llibre de Roca explica tot això i més i està escrit amb la ironia àtica dels grans filòsofs catalans i occitans. En les èpoques confuses, la potència del món occidental només es pot explicar bé des del centre de la seva perifèria. Només si has viscut la revolució dels somriures i has sentit Quim Torra cridant visca la vida amb la seva cara d'enciam ennegrit, oblidat al fons d'una nevera buida, pots escriure un llibre com aquest.
Com diu Roca, els genis de la cultura han emigrat cap a la ciència i els pintors, arquitectes i escriptors que ens enriquien l'esperit ara es dediquen a resoldre detalls pràctics perquè puguem viure bé el màxim d'anys possibles. El tema és què fem amb la nostra vida. No és el primer cop que quedem encallats mirant de respondre a aquesta pregunta, ni que provoquem un desastre mirant d'escapar-nos-en.
Cada vegada que la cultura falla a la tecnologia, Catalunya pateix un daltabaix que l'esborra del mapa. Ja va passar als anys trenta, quan Mercè Rodoreda es pensava que ho tindria tot pagat perquè anava per Barcelona amb una novel·la de Dostoievski. El llibre de Roca és poderós perquè és optimista sense ser banal, lleuger sense ser frívol, realista sense ser petit. És un d'aquests bolets solitaris que germinen al país quan les paraules es tornen buides i el terra se'ns ensorra sota els peus.