Cuarto Milenio i el Professor d’Arbó fa temps que hi treballen. Es tracta de descobrir quin és el misteri que s’amaga darrere del fenomen de les enquestes i la intenció de vot. No se sap per quin estrany motiu els resultats publicats als mitjans sempre coincideixen amb la línia editorial que aquests defensen.

Si un diari, per exemple, està a favor del PP, resulta que tots (però tots de tots) els seus sondejos són favorables al PP. Sempre. Per via directa o indirecta. O sigui, o els donen percentatges inflats que a l’hora de la veritat mai es compleixen, o bé els donen possibles combinacions que els permetin governar amb l’ajut d’un altre partit i allò serveix per pressionar-lo, o bé proposen resultats alternatius pensats per fer venir por als seus votants-lectors i mobilitzar-los.

I si un diari, poso per cas, està a favor de pactes entre partits que no són el PP i la línia editorial és que pivotin al voltant d’una determinada formació, no pateixi que el resultat de l’enquesta afavorirà aquesta hipòtesi. És un miracle demoscòpic que supera el dels pans i els peixos i és un fenomen que no té res a envejar al de les Cares de Bélmez.

Però, esperi, que això no és tot. Qualsevol tema, llei, mesura, debat o decisió que passi pel sedàs de l’enquesta de torn, oferirà un estat d’opinió coincident amb el que el mitjà de comunicació hagi defensat durant els dies anteriors. Curiós, no troba?

Ah, i a això afegeixi la rapidesa amb la qual treballen. En dos dies et munten tot l’operatiu, pregunten a un munt de gent, recullen les dades i tenen els resultats. Són els Usain Bolt de l’opinió pública.

De moment, i a falta dels resultats definitius que ofereixin els sempre creïbles estudis elaborats per Iker Jiménez i Sebastià d’Arbó, la lògica assenyala dues possibles causes que expliquin aquesta realitat: 1/ la casualitat. Que un mitjà defensor que La Terra és quadrada pregunti a la gent quina forma creu que té La Terra i, ai las, sempre obtingui com a resposta que és quadrada és degut a... l’atzar. Miri, tenen aquesta sort. Llàstima que amb la loto no els funciona igual, oi? I 2/ el frau. Els mitjans encarreguen les enquestes a unes empreses que saben que, mentre ofereixin el que vol el client, el client les contractarà. Per tant, el secret és cuinar les respostes a gust del comensal. Un comensal, per cert, que després ja s’encarregarà d’amanir-les encara més amb el titular més convenient.

Com pot imaginar, l’única causa possible és la 1. No m’imagino un mitjà de comunicació seriós falsificant enquestes per obtenir resultats a gust. Vaja, no només no m’ho imagino sinó que és impossible. Mentir? Mai de la vida. I no sé ni com vostè pot arribar a pensar-ho...