Dilluns. 12 del migdia. La cita és al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, Santaco pels amics (i les amigues). Hi actuen Núria Parlón, alcaldessa de la ciutat, Miquel Iceta, la persona que s'ho passa millor de tots (segons pròpia confessió), i Susana Díaz, presidenta d'Andalusia i, diuen, aspirant a liderar el PSOE.
L'acte és a l'aire lliure i el cel amenaça pluja. Pregunto al cap dels Mossos a Santa Coloma, que és allà controlant la seguretat, si acabarà plovent o no. Mira cap amunt i em diu: crec que no. Sota cobert, suposo que per si de cas, hi ha un parell de taules de fusta amb unes estovalles de color vermell potent on hi serveixen un càtering per la militància. De sòlid, croissants farcits. De líquid, Coca-Cola, Fanta de llimona, tònica, aigua de litre i mig de baixa mineralització i cafè. El cafè el fan amb una màquina Nespresso, però les càpsules són marca l'Arome. La mitjana dels endrapadors és de 75 anys. I tenen gana. Passa com als cinemes, que la gent relaciona anar a veure una pel·lícula amb menjar crispetes, una cosa que a aquella hora i en un altre lloc no farien mai. Però al cervell se'ls desperta un mecanisme que els diu: cinema? Doncs crispetes. Encara que no tinguis gana. Doncs bé, amb el menjar i la beguda que és gratis, passa igual. Com que no haig de pagar-ho, ara m'ha entrat gana. Puc repetir?
12.25. Arriben Miquel Iceta i Assumpta Escarp. Sobre Escarp, dues cosetes: 1/ quan la veig baixar del cotxe penso "què hi fa aquí si no intervé a l'acte?"; i 2/ tenint en compte que és la secretària d'organització del partit i que va ser la número 6 de la llista del PSC de BCN, estaria bé que la web del partit actualitzés la seva biografia perquè la darrera entrada és del 2011. Sobre el punt 1, li diré que en ple acte salta la noticia de la imputació de Jaume Collboni i qui atén els mitjans és, precisament, Escarp. Misteri resolt.
I sobre Iceta, també dues cosetes. La primera és que poca estona després d'arribar, i mentre fa temps esperant l'arribada de Susana Díaz, se li acosten dos joves i li demanen que els signi un exemplar del seu tercer llibre, Icetadari, paraules per al diàleg. I ho fa a sobre d'un cotxe.
Just acabar la signatura se l'acostin dos avis i es presenten. Un d'ells li diu: "sóc en Pujol, però el Pujol del PSC". Espero un comentari sarcàstic, però no. De sobte em veu i em diu (i aquesta és la segona): "tinc una cosa per tu". Es posa la mà a la butxaca i em treu això que veurà a la fotografia...
Efectivament, és un pin. Un pin de Miquel Iceta ballant... REGALAT PEL MATEIX MIQUEL ICETA. SEN-SA-CI-O-NAL!!!! Però rebre una joia com aquesta no ho podíem despatxar de qualsevol manera, així que li demano un lliurament amb tots els honors....
I ara vostè es preguntarà: "on mira Iceta?". Bé, és que són les 12.39 i en aquell precís moment arriba Susana Díaz en una furgoneta negra tipus "Equipo A". La presidenta andalusa baixa acompanyada de Núria Parlón. Un parell de matrimonis presents comenten l'escena. Una senyora li diu a l'altra senyora: "es pequeña". I ella mateixa s'afegeix: "bueno, tiene la altura de Iceta". La resposta de l'altra és: "se ha adelgazao bastante". Després comenten la caçadora de Parlón, que té un vistós dibuix indi a l'esquena (pels colors i la mida).
Comença l'acte. Són les 12.49 i cauen petites gotetes. Ai, ai, ai. Miro el Mosso cap de Mossos de Santaco i em fa que no amb el cap. Si ell diu que no plourà, ja no pateixo. Pren la paraula Núria Parlón. Fa un discurs sobre el món local i sobre les esquerres. Sense papers. Amb contingut i sense demagògia, cosa que per desgràcia els mítings en van plens. Després Miquel Iceta reivindica que entre tanta dona socialista també hi sigui ell, en representació dels homes socialistes. I, per fi, l'estrella convidada: Susana Díaz. El primer que diu és: "quiero que Pedro (Sánchez) sea presidente de España". I no se li escapa el riure ni res. Denuncia la pinça que pateix Andalusia entre l'esquerra incerta (Podemos) i la dreta (PP). El moment en què aconsegueix més assentiments dels presents és quan diu que abans, si tenies feina, podies mantenir la família i que ara, cada cop més, hi ha famílies que, tot i treballar, mengen gràcies a les pensions dels avis. I també parla dels 80 dies que va estar sense govern per falta de pacte. I jo no puc evitar cantar (interiorment): "son, ochenta días son, ochenta nada más..." (si vol fer una petita aturada i cantar-la –també interiorment–, li passo l'enllaç).
Són tres quarts de dues. Abans de marxar direcció Sant Boi, la comitiva decideix fer un tomb ràpid pel mercat ambulant situat a dos minuts caminant del lloc on som. A aquella hora la majoria de parades desmunten, però encara hi ha temps per saludar unes quantes persones. Bé i per conèixer aquests xurrers que si tenen clara una cosa és que demà treballen.
I mentre Susana Díaz espera que la furgoneta tipus "Equipo A" la passi a buscar, se li acosta una senyora i li diu: "¿sabes qué pasa?, que la tele engorda". I la presidenta se la mira agraïda. Coses d'anar (encara) als mercats, el més clàssic dels clàssics.