"No hi ha bons extraterrestres ni mals extraterrestres, Yeager, només nosaltres i ells"
Transformers 4
Nightbeat és un autobot a qui li agrada comportar-se com un detectiu en comptes de com el robot alienígena gegant que és. El problema és que el poder de transformar-se en un cridaner cotxe esportiu no l'ajuda a anar d'incògnit. El mateix et passa si ets un jutge i per naturalesa ets el garant que els drets dels investigats es vegin escrupolosament respectats durant el procediment i acabes transformat en un policia gegantí que oblida quin és el veritable objectiu de la seva feina.
La qüestió catalana és molt cybertroniana i fa detonar aquestes transformacions amb una espectacularitat inusitada. El jutge del cas Volhov n'és una bona prova. Els fragments de la interlocutòria sobre la filtració de les escoltes, que s'ha comunicat a una agència de notícies abans que a la part, conté una sèrie de despropòsits que demostren que ha estat cosa d'un transformer i no d'un jutge que fa honor a la toga que vesteix. Em preocupa molt que hi hagi jutges que entenguin així la seva tasca, perquè el que es qüestiona aquí realment és el seu abandó a l'hora d'impedir que s'incorporin a una causa converses i enregistraments que no tenen res a veure amb l'objectiu de la instrucció. És el jutge, protegint els drets, qui ha d'impedir que entrin a la causa aquestes converses. Fins i tot és possible pensar, com ha fet la Fiscalia, que ni tan sols haurien d'haver estat gravades. És el jutge qui ha de tenir clar el concepte d'intimitat, que no va només de temes carnals com sembla que pensa, i defensar-lo amb fermesa.
El magistrat Aguirre considera que tot el que sigui tractar assumptes públics o que interessin al públic no pertany a la intimitat, de manera que qualsevol estratègia política, qualsevol conversa privada de diverses persones sobre la seva actuació en aquest camp, tot això queda fora del paraigua de la protecció constitucional. Vagin amb compte, tots, també els col·legues periodistes, perquè les nostres converses amb fonts o les nostres cites poden acabar sent material no protegit i en una d'aquestes et publiquen una confidència i et deixen clavat. El que ens diu el magistrat transformer és que aquestes converses, que no tenen res a veure amb la malversació que investiga, "en principi són rellevants per a la qualificació de la condició d'un inculpat com a persona influent en l'àmbit polític, així com el grau d'aquesta influència". I jo em pregunto: i què té a veure el seu grau d'influència en l'àmbit polític amb la malversació? És el seu paper dins dels cercles d'influència independentistes el que de veritat interessa en aquest cas?
Gran part de l'efectivitat d'aquesta investigació estarà relacionada, precisament, amb el mal que facin aquestes filtracions i a qui
Crec que a Aguirre se li veu el llautó i que el que ens està dient és que això és molt interessant i que està bé que se sàpiga. Que li sembla rellevant que s'airegi qui talla el bacallà i com el talla, encara que això no tingui res a veure amb el procés penal que ell instrueix, i que li sembla fantàstic que això es faci com a conseqüència d'unes escoltes que ell va autoritzar —encara que la mateixa Fiscalia les veiés poc justificades legalment— i que no pensa fer res per evitar que es divulguin. Això no ens impedeix pensar que gran part de l'efectivitat d'aquesta investigació estarà relacionada, precisament, amb el mal que facin aquestes filtracions i a qui.
L'actitud del magistrat és directament vergonyosa. Ell sap, com jo, que un sumari deixa de ser secret quan s'aixeca la mesura, però que sempre és reservat. Ell ha de ser conscient que protegir els drets dels investigats, causant-los el menor dany possible, i de tercers forma part de la seva obligació més sagrada i no el converteix en cap censor com pretén: "Per què el jutge d'instrucció hauria d'exercir una funció de censor que va desaparèixer d'Espanya aproximadament el 1976".
El magistrat hauria de conèixer l'amplitud constitucional de la intimitat. Ell hauria de conèixer l'article 588 ter I de la llei d'enjudiciament criminal que diu, entre altres coses: "Si en l'enregistrament hi hagués dades referides a aspectes de la vida íntima de les persones, només s'entregarà l'enregistrament i transcripció d'aquelles parts que no s'hi refereixin". Tampoc no és cert que no hi hagi delicte de revelació de secrets d'un sumari si aquest no és secret, perquè tal cosa ens portaria a l'absurd absolut que les policies cometrien delicte quan divulguessin aquestes dades mentre únicament ells tenen el material i per no cometre'l n'hi hauria prou que l'aportessin al sumari. El magistrat ha de conèixer l'article 301 de la LeCrim que, fins i tot amb el secret aixecat, preveu multes per als advocats i procurats que filtrin i ho considera delicte si ho fan funcionaris.
Per casos com el Volhov i per magistrats transformers com Aguirre, són totalment pertinents els articles recollits en l'avantprojecte de llei d'enjudiciament criminal que la dreta ja amenaça de considerar una censura sanchista. El projecte diu en l'exposició de motius que "la implantació de facto d'un sistema de difusió total i indiscriminada en l'activitat investigadora ha contribuït (...) a judicis anticipats que es posen en marxa des de la primera sospita policial (...) que sobredimensionen el valor de la investigació prèvia (...) i posen en dubte l'efectivitat de la presumpció d'innocència".
No hi ha millor exemple del que pretenen aturar que l'actitud del jutge d'instrucció número 1 de Barcelona i la del tinent coronel que li dirigeix les investigacions. Però tot el que diu l'avantprojecte en aquest camp ja ho diu la llei actual i a l'imperi d'aquesta també estan sotmesos els jutges transformer.
Friso per llegir l'Audiència de Barcelona.