"Europa és conscient de la seva pròpia decadència"

George Steiner

A Varsòvia no hi ha platja, però hi ha uns gratacels lluents sense solta ni volta i un colós brutalista del comunisme, que s'exhibeix i s'amaga alhora, i un raconet deliciós a la part antiga on serveixen pieroguis, que són força bons. De la resta de Polònia no en puc parlar, perquè no l'he visitat encara ni crec que ho faci, així com van les coses. Les d'ells, no les nostres. Polònia té un regust exòtic de resclosit comunista i prohibit per al turista, però això és només la façana i el reclam turístic per als qui no entenem res. A vostès els deien polacos perquè no els entenien o com era això? El que és difícil de comprendre ara és la deriva antidemocràtica del país, que Abascal tant admira, i el fet cert que és dins de la UE i és un actor més políticament i jurídicament.

Hem comprovat ara que Polònia juntament amb la gens corrupta Romania són els dos països en què Espanya ―per devoció o obligada― ha trobat suport i no sé si sospitar-ne les raons. En les al·legacions fetes al novembre pels països membres en el procediment de qüestió prejudicial presentat pel magistrat espanyol sobre l'euroordre, només hi han participat Bèlgica, que defensa la postura dels seus tribunals nacionals, i dels no afectats per la qüestió, exclusivament Romania i Polònia. Curiosament, cap dels grans països no ha volgut intervenir en aquest tema, ni França ni Alemanya ni Itàlia ni Holanda... cap d'ells no ha volgut exposar al TJUE el que opinen sobre la manera d'interpretar els lliuraments en les euroordres, tema que probablement entenen com a resolt i que, per tant, no els inquieta. Es diu que gent del Tribunal Suprem anava explicant que estaven molt satisfets perquè sabien que comptarien amb suports d'altres països. Però es van oblidar que en aquest cas la qualitat és important i aquí s'han quedat al descobert.

Un cop llegida la documentació presentada, he de dir, gairebé com si fos una crítica cultural, que Bèlgica ha presentat unes observacions molt tècniques, fonamentades i completes, mentre que tant Romania com Polònia s'han despatxat amb uns escrits breus i de poca exhibició jurídica per dir, resumint-ho, que a ells ningú no els revisa la competència dels seus tribunals i que sobre la vulneració de drets fonamentals com a motiu per denegar una OEDE, no n'hi ha prou amb un context de dubte general sobre el sistema, sinó que el país que denegui el lliurament ha de trobar proves fefaents que es vulneraran els d'aquesta persona concreta. És molt curiós que a ambdós països els preocupin les mateixes qüestions i de la mateixa manera. A ells allò de Puig i la resta no els mou ni els commou ni els preocupa. Fa la sensació que estan batallant pel que els pogués passar a ells i això es nota.

​Polònia juntament amb la gens corrupta Romania són els dos països en què Espanya ―per devoció o obligada― ha trobat suport

Entre la documentació aportada per Brussel·les es pot llegir l'ampliació de dades remesa per Llarena al seu dia en un francès macarrònic; ja sabeu, les paraules estan bé, però l'ordre dels elements de la frase és totalment espanyol i això li dona una sonoritat horrorosa. A veure si el Suprem inverteix en una traducció jurídicament correcta ―recordeu algunes trampetes― i a més d'estil. En aquest document es recull la justificació que el Suprem va donar per cobrir el que des del principi ha estat una trampa: la competència del tribunal sobre aquells que no eren aforats davant seu sinó al TSJC. Des de la presentació de la querella pel fiscal en cap Maza, era evident que es tractava de portar el cas a un tribunal fora de Catalunya disposat a empassar-se la inexistent rebel·lió i en el qual el resultat estigués controlat. Molt a la seva manera, Llarena va dir a Brussel·les: "La falta de competència del tribunal s'estableix d'ofici al nostre país, sense que la Cambra d'Apel·lació" ―que en realitat no és així, Llarena és de la mateixa sala que els que estudien les apel·lacions― "hagi posat en dubte la seva pròpia competència". Els belgues al seu dia van contestar a això, i així ho diuen al TJUE, descobrint el truc: "L'atribució de la competència del TS als coacusats que no formaven part d'un Parlament a causa de la seva connexió amb els que sí que ho són en els delictes, sembla enterament fundada sobre la jurisprudència del mateix TS espanyol sense que sembli que tingui suport en cap disposició legal explícita". Entoma-la, aquesta! Que ells s'entenen i ballen sols i pretenen que ningú no pugui analitzar si han vulnerat així el jutge predeterminat per la llei. A això donen suport Polònia i Romania: que un cop una autoritat judicial emeti l'OEDE, a ningú no li importi ni pugui revisar si és la competent o la que al país li interessa. Deu ser que també tenen el costum de fer servir la competència per portar els assumptes on volen, com passa més del compte a Espanya (vegeu Altsasu o CDR o tants d'altres).

Aquest és el pecat original de tot el tema. S'ha mirat d'esborrar el fet que era improbable que la querella ficcional per rebel·lió hagués estat admesa a tràmit pel TSJC, mentre que era obvi que l'Audiència Nacional sí que l'admetria, encara a costa d'haver de canviar la seva pròpia doctrina, que la considerava no competent per a delictes de rebel·lió, i que el Suprem buscaria la connexitat i ningú no li ho discutiria, ni tan sols el Constitucional.

Si la Decisió Marc de l'OEDE afirma que l'euroordre ha de ser emesa pel jutge competent, esclar que és important que sigui aquest i no un altre i per a això caldrà determinar-ho, sobretot quan els requerits han denunciat reiteradament aquest mercadeig de competències que, com bé diuen els belgues, el tribunal es va atribuir a si mateix partint de les seves pròpies decisions, amb aquest costum de legislar que ja és tradició a la sala segona. Pot ser que alguns països no hagin enviat les observacions perquè no entri en els seus plans fer tripijocs amb les competències per portar els casos als jutges que prefereixen. I després hi ha allò del respecte dels drets fonamentals, que, com diu Brussel·les, han de ser respectats tant per l'emissor com pel receptor i que, per tant, això fa que hagin de revisar si es vulneren.

Tot això es veurà pròximament en una vista en la qual les companyies d'Espanya no seran les més lluïdes. En espera del que allí s'hi determini, m'acomiado en el francès que fa anar Llarena:

"Et c'est tout ce dont j'ai le plaisir de vous informer".

Surt a Google clavadet. Doncs això.