"És convenient que el jutge tingui una mica de l'habilitat de l'advocat, perquè a l'hora de redactar ha de ser el defensor de la tesi abans fixada per la seva consciència"

Piero Calamandrei. Elogi dels jutges escrit per un advocat

 

Les resolucions judicials, com tots els textos, tenen una gramàtica impresa i un subtext latent, un significat més enllà del que recull el conjunt de significants, que és subjacent en la manera de redactar, de dir i, fins i tot, d'elegir amb més o menys cura les paraules amb què tot això es fa. Això ve a tomb perquè llegir resolucions judicials és com escoltar música. Una polca és sempre una polca i, precisament per això, un melòman és capaç de detectar quan sense trencar el gènere el compositor ha anat dipositant aquí o allà unes notes que fan que aquesta composició sigui original en el seu gènere. Això passa amb la interlocutòria d'admissió a tràmit de la querella contra el president Torra, que és una interlocutòria i que és una admissió a tràmit però que té algunes notes, deixades per aquí i per allà, que li confereixen una tornada que a mi em sona més o menys com: "Torra, no ens queda altre remei que admetre..." i que implícitament repica una altra estrofa: "Però ja veurem, aquí no ho donem tot per fet".

He tingut la sensació llegint la resolució que en l'ànim del redactor, i potser del tribunal, hi havia, si més no de forma subconscient, la necessitat de deixar clar que ells no es faran una bola com els seus superiors del Tribunal Suprem, que ells ho faran tot, tot com la llei mana i amb tota la transparència i la garantia. No és que sigui psicoanalista, però és estrany que en una interlocutòria d'admissió a tràmit d'una querella ens expliquin amb tots els ets i uts quin dia i a quina hora es va deliberar i es va votar l'admissió, i que al nomenament del ponent s'hi afegeixi que ha estat "conforme a les normes de repartiment prèviament aprovades". És gairebé com si molts dels temes que han estat motiu de discussió en altres actuacions es volguessin deixar aquí ben clars.

És gairebé com si molts dels temes que han estat motiu de discussió en altres actuacions es volguessin deixar aquí ben clars

Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han estat molt pedagògics i, després d'explicar els requisits formals que són necessaris per admetre a tràmit una querella, ens diuen unes vuit vegades que admetre la que ha presentat la Fiscalia de Catalunya contra el Molt Honorable Joaquim Torra no vol dir que s'accepti a priori que el que s'hi diu sigui veritat. A veure, això hauria de ser així en totes les querelles i per això sobta tanta insistència a dir-nos-ho. No és cosa meva. Observin: "Per haver incomplert ―segons es diu― conscient..." o "vulnerant així conscientment ―segons s'afirma― ...", "decidir sobre l'eventual responsabilitat... en què hagués pogut incórrer", "la decisió que ens correspon adoptar es basa, amb caràcter exclusiu, en el que s'afirma en la mateixa querella", "la present resolució no assumeix ni dona per assumides, totes i cada una de les valoracions fàctiques i jurídiques", "és necessària una investigació ulterior que haurà de ser empresa amb independència de criteri", etcètera. Aquesta és la cobla que jo sento i que sona, com els vaig dir, a 'no ens queda altra que admetre a tràmit, però que ningú no pensi que això tindrà una resposta automàtica com hagués tingut en una altra banda. Ho estudiarem amb independència i amb totes les garanties'. No deixa de ser una altra lectura interessant que hagin considerat necessari deixar tan clara una cosa que hauria de ser tan òbvia.

No és l'únic leit motiv que he trobat a la interlocutòria dels magistrats catalans. Hi ha un segon tema musical que recorre tota la composició i que pretén fer audible la voluntat de complir amb totes les precisions processals sense invents ni prejudicis previs. Això, òbviament, sempre hauria de ser així. Per això, indicar que tot el presentat per la fiscalia "necessita una investigació ulterior, que haurà de ser empresa" ― alerta― "amb autonomia de criteri, de forma independent i amb respecte al principi de contradicció pel magistrat", no pot ser altra cosa que un avís a navegants perquè no es doni res per fet i, fins i tot, si vaig al límit i ens posem perversos, al seu col·lega Llarena, però, que quedi clar, aquesta és només una maldat l'autoria de la qual només em correspon a mi.

També ho és pensar que la querella té defensa possible per part de Torra i que els magistrats han deixat anar unes cometes que pot ser que es constitueixin en pista per als qui hagin d'arbitrar-la. Diuen a la interlocutòria que el fiscal superior presenta querella per un delicte de desobediència a resolucions judicials o a decisions o ordres de l'"autoritat superior" i el contingut entre cometes és seu. Per què, em pregunto, no posen entre cometes la resta de l'article 410 del Codi Penal que citen i sí aquestes dues paraules? De vegades, un posa entre cometes el que no està clar que sigui com es diu. I ens hem de preguntar si la Junta Electoral Central és l'"autoritat superior" del Molt Honorable President de la Generalitat. No hi ha dubte que ho és de la Junta Electoral de Catalunya, però, per què un òrgan de l'Administració Electoral seria autoritat superior d'un òrgan constitucional com és la Presidència de la Generalitat? No ho sé. És una música que m'ha sonat en veure xocar aquestes cometes com dos timbals en plena simfonia.

En tot cas, sembla que deixen clar que, per obtenir certeses, els fiscals han de tocar el dos i aquests, de fet, sembla que ho sabien prou bé quan amb les seves querelles inicials van agafar l'afer de les mans al TSJC per emportar-se'l a Madrid. En aquesta partitura, almenys, encara no s'ha escrit la doble barra final.