No me'n sé avenir. En 30 anys que fa que estic en el periodisme, les resolucions d'arbitratge electoral de les juntes havien estat més aviat una pinzellada curiosa en la major part dels processos, una cosa de la qual informar en petit. I resulta que, en totes les últimes eleccions a què es presenten candidats catalans relacionats amb el procés, seguir el pols i la urgència de les resolucions de la Junta Electoral Central s'està convertint en tot un subgènere de la professió. I és difícil, perquè la seva activitat resulta cada vegada més complicada d'entendre i les seves decisions més discutibles des del punt de vista de l'elector, que veu com, una vegada rere l'altra, se li sostreu la possibilitat de contrastar els punts de vista de candidats que sí que pot votar. Va passar amb Vox i passa ara. No són les úniques perplexitats que em van deixar ahir tot el dia intranquil·la.

És cert que la Junta Provincial de Barcelona havia donat el vistiplau que participessin per videoconferència els candidats que no podien estar presents en els estudis de TV3. Fins aquí la cosa anava bé. Va ser Institucions Penitenciàries la que ens va descobrir que els usos i normes carceraris ―a les vuit, recompte i a la garjola― i la seva escassetat de personal feien, segons la seva opinió, impossible que es complís allò determinat per l'àrbitre electoral. O sigui que el govern espanyol, ja que és a qui obeeix Institucions Penitenciàries, podia decidir que no es dugués a terme un acord de la Junta de Barcelona. Per dir-ho d'una altra manera, si tots ells haguessin estat encara en una presó catalana, els horaris haurien estat l'excusa per impedir-los d'intervenir?

La qüestió havia estat recorreguda a la Junta Electoral Central, a Madrid, i allà es va enviar l'informe de Presons. Estàvem tots frisosos per saber què es decidiria i a quina hora, atès que existia la possibilitat que la JEC digués a Soto del Real que tant li era l'organització interna, però que els drets que havien emparat des de la Junta barcelonina no podien desbaratar-se per un 'treu-me d'aquí aquest horari intern'. Així que a l'hora de dinar vaig estar preguntant a gent d'aquesta Junta sobre la resolució del greuge i em van contestar que ho resoldrien al llarg del dia. Curiós, perquè deu minuts després vam rebre tots una resolució exclusiva del president de la JEC, en la qual, per raons d'urgència, deia que creu-t'ho tu i que els impediments posats per la presó anaven a missa. El president, Segundo Menéndez, ell sol, afirmava haver aplicat "el criteri precedent" i que "ha decidit resoldre les sol·licituds relatives als dies 14 a 16 de maig, deixant la resta per a una pròxima reunió de la Junta Electoral Central". Realment, aquesta redacció es correspon amb el fet que la pròxima reunió fos aquella mateixa tarda? O jo no tinc comprensió lectora o Menéndez no redacta en castellà o, molt més probable, no pensava reunir-se fins al dijous 16 com a poc. No sé, diguin-me ximple, però totes les qüestions de la Junta Electoral Central són molt més opaques que les relatives a qualsevol tribunal de justícia, on sempre saps qui resol i fins quan si comuniquen hora de deliberació i decisió. No és el cas. La qüestió de la urgència s'entenia, però tampoc no s'indicava peu de recurs, és a dir, no s'afegia davant de qui podien recórrer Junqueras i els altres aquesta decisió administrativa. La qüestió és que es van reunir unes hores després i "van ratificar" plenament la decisió presa pel president tot sol. El dret dels electors catalans a escoltar debatre aquells que poden votar va ser enderrocat sense deliberació, per antecedents, i després ratificat sense més discussió. Un obstacle material posat des d'una institució que depèn del govern espanyol va ser suficient.

Si Puigdemont no hagués afirmat la seva intenció d'entrar només si ho feia Junqueras, la decisió de la Junta de Barcelona s'hauria mantingut més fàcilment

Anant més enllà, també van prohibir la participació de Comín. Com ell no està sotmès a cap règim carcerari, doncs l'obstacle és un altre. No creuen que es pogués respectar el principi d'igualtat dels participants. Afirmen que "no se sap qui el podria ajudar en el debat". Jo sempre hauria pensat que està en desigualtat qui intervé per mitjans tècnics davant els que hi estan presents, però deu ser una deformació meva per haver fet tants dúplex televisius i tenir clar com n'és de complicat competir amb els que estan en directe al plató.

Objectiu aconseguit. Ni Junqueras ni Puigdemont no serien a TV3 perquè Puigdemont va dir que només intervindria si ho feia Junqueras així que... potser només n'hi havia prou de treure Junqueras de l'equació. Soc malvada, ho sé, però tinc tota la sensació que si Puigdemont no hagués afirmat la seva intenció d'entrar només si ho feia Junqueras, la decisió de la Junta de Barcelona s'hagués mantingut més fàcilment. Una altra cosa era deixar que "l'escapat", "el fugit", Puigdemont "el Terrible" participés en un debat electoral amb la resta de candidats. Morta la cuca, mort el verí. No entra ningú des de presó, no entra ningú des de Brussel·les. Aquest últim acord sí que porta peu de recurs. És davant de la Sala Tercera del Tribunal Suprem i té un termini de dos mesos, ergo no té la rapidesa del recurs electoral i no se substancia en cap cas abans que acabi la campanya. Al cap i a la fi, el fet que Puigdemont pogués debatre des de l'exterior podia haver estat una potent arma electoral, o no? Diguin-me dolenta.

A mi m'hauria agradat que es pronunciés un jutge tant en aquest cas com en el de Vox, què volen que els digui. M'hauria agradat que algú hagués ponderat drets i hagués determinat quins en prioritzaven. En ambdós casos va ser un òrgan administratiu, que només pot aplicar la norma i no interpretar-la ni valorar-la, ja que no té jurisdicció, el que va decidir sostreure als votants la informació que haguessin pogut obtenir dels debats.

La JEC, segons la meva opinió, està prenent decisions que haurien d'haver estat en mans del legislatiu ―regulant els debats per llei― o del judicial. Però és només la meva opinió, i potser la de molts ciutadans, i no la dels partits que haurien de canviar això.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat