"No podem resoldre problemes pensant de la mateixa manera que quan els creem"

Albert Einstein

Mai no he entès que el Molt Honorable President no despengés el llaç groc en rebre la comunicació de la Junta Electoral Central. No ho vaig entendre llavors, així que ara... ara ho entenc molt menys perquè els fets només han fet que donar-me la raó. Quina necessitat tenia d'arriscar-se a ser inhabilitat? Era una aposta a cavall perdedor i no feia falta ser una fura per veure-ho.

Que Torra s'estava arriscant a un procés per delicte de desobediència i que aquest procediment s'acabaria amb tota probabilitat amb una condemna, no era una qüestió de vidència sinó de mera anàlisi de la situació. Em consta que el president de la Generalitat sabia també al que s'exposava, perquè té bons assessors i perquè li devien explicar. Així que ell va assumir que enfilaria un judici per desobediència i devia tenir uns bons motius, que això no ho nego.

Ara ens trobem que el judici està assenyalat per al dia 25 de setembre, just després que venci el termini perquè hi hagi govern nacional el dia 23. Casualitat o causalitat? El cert és que la Generalitat ha fet públic un comunicat en el qual acusa la Justícia d'anar massa de pressa. Això no deixa de ser curiós. Existeix la figura de la dilació indeguda i del retard maliciós però la de la diligència maliciosa no l'he vista mai. Els Bombers o la Policia van arribar massa aviat després de la trucada? Tinc queixes perquè van resoldre un expedient, un recurs, un plet amb diligència? No deixa de resultar sarcàstic que una instància pública es pronunciï així. És veritat que per fotre'ns ens poden accelerar els assumptes, però seria sempre una porcada dins de la lògica de les coses i poc reprotxable per això mateix. És diferent si aquesta diligència és provocada o busca un finalitat o té com a objecte beneficiar persones o instàncies privades o públiques. Aquesta és una qüestió que ens podem plantejar, però que mai no podrem comprovar ja que és facultat dels tribunals assenyalar les dates dels judicis, segons la seva càrrega de treball, i perquè sembla que el nombre de causes especials que afecten aforats no deu ser gaire elevada. Així que és complicat. El que passa és que no és bo en política estar esperant que siguin els tribunals penals els que marquin el ritme. Això és pertinent per a Torra ara però ho ha estat i ho continuarà sent per a qualsevol polític de qualsevol partit sempre. Pots dir-te hereva d'Esperanza Aguirre i que t'imputin dos mesos més tard i coses així.

Ara, en el tema de la desobediència, el cert és que la possibilitat d'inhabilitar el president de la Generalitat és en mans dels jutges i el moment en què succeeixi, doncs també. El recurs que es plantegés eventualment davant del Tribunal Suprem, també deixaria aquells temps en mans de la Sala Segona. Així que ara no és Joaquim Torra el que, per exemple, decideix fins quan dura la seva presidència o quan convoca eleccions sinó que podria passar que fos el Tribunal Suprem el que posés fi al seu mandat i deixés la Generalitat en mans d'un vicepresident d'ERC que, només potser, veu els temps d'una altra manera. Això de qui és culpa? Doncs, ja sé que pot no agradar, pero en gran mesura és del mateix Torra, que va decidir no despenjar el llaç i tornar a penjar-lo passades les eleccions. Tampoc no hauria passat gran cosa. Finalment el va haver de despenjar igual, i ara no es trobaria en aquesta situació.

Han al·legat també que l'assenyalament del judici s'ha produït anòmalament ja que es fixen els dies 25 i 26 per la LAJ –la secretaria de la Sala– abans que s'hagués dictat la interlocutòria d'admissió de prova i això no és el que diu la Llei d'Enjudiciament Criminal. En el seu descàrrec el Tribunal Superior explica que la pressa per assenyalar les dates venia donada per la necessitat de completar la sala amb magistrats de l'anomenada llista de substitució voluntària ja que no hi havia a la Sala Civil-Penal del TSJC prou magistrats "sense contaminar", és a dir, sense que haguessin tingut res a veure amb el procediment. Aquesta llista està formada per magistrats de la mateixa jurisdicció, de les audiències catalanes, per exemple, que s'integren voluntàriament per ser cridats a completar sala quan sigui necessari. Aquestes mateixes fonts asseguren que era necessari fixar les dates del judici per veure si el primer magistrat a qui li corresponia estava lliure, cosa que no va ser així, i seguir els següents fins a trobar el que pogués en tals dates. Així es va fer i així va entrar en el tribunal José Elías Gadea.

El president Torra serà jutjat aquest mes i s'hi juga una inhabilitació que és molt difícil que defugi

La representació de Torra ha recorregut aquest assenyalament però és improbable que n'obtingui resultat. Fonts jurídiques d'altres grans tribunals asseguren que el fet que l'assenyalament es produeixi el dia anterior a la interlocutòria d'admissió de prova –sí, el dia anterior ja que l'agost no és hàbil– no suposa cap indefensió i que és pràctica no inusual que el magistrat que està redactant la interlocutòria li indiqui a la LAJ quants dies calen assenyalar perquè es reservi i avisi formalment o informalment les parts. Ja vostès valoren.

En canvi, jo veig de forma diferent el fet que el president del TSJC es pronunciés en reiterades ocasions respecte els llaços grocs i a la necessitat de retirar-los dels espais públics. Que Barrientos públicament compartís la decisió de la JEC d'ordenar la retirada dels llaços en una roda de premsa és una extralimitació que, qui pot ser cridat a jutjar, com de fet succeirà, no havia d'haver comès. El paper que la LOPJ atorga als presidents de tribunals superiors com a portaveus dels jutges al seu territori és moltes vegades incompatible amb les seves funcions jurisdiccionals i aquesta en va ser una. Així que allà sí que hi ha una qüestió més difícil que podria ser motiu de recusació i que el mateix magistrat havia d'haver tingut en compte per la seva aparença d'imparcialitat.

Així que sí, que el president Torra serà jutjat aquest mes i s'hi juga una inhabilitació que és molt difícil que defugi, encara que hi ha arguments en la seva defensa que, sens dubte, seran ben esgrimits en el judici. Em continua semblant que no hi havia cap necessitat d'això. Des del mateix moment en què va decidir obviar la comunicació de la Junta Electoral Central que em pregunto: Per què, Torra? Per què? Ara ha perdut el control sobre el seu lloc polític i l'ha donat als jutges. Això sí que ja no té remei.