"El CGPJ es crea per a dues funcions que no pot tenir el Govern: el nomenament de càrrecs i la disciplina, perquè al jutge se'l controla amb el pal i la pastanaga"

Carlos Lesmes

Els proposo un joc ximple, de tan senzill que és, que consisteix a llegir unes quantes frases i intentar endevinar qui pot ser i de quina ideologia la persona que les ha proferit. Intenteu-ho, és molt fàcil:

―"La llei de memòria històrica pretén convertir en guanyadors de la guerra els qui, en definitiva, van perdre la contesa."

―"El govern espanyol va prorrogar unilateralment l'estat d'alarma sense més requisit que una majoria del Congrés que va ratificar un decret del Consell de Ministres."

―"La violència intrafamiliar, com qualsevol altra; que ens centrem en aquesta i ens oblidem de la resta, com la de Catalunya, perquè els catalans estan sotmesos a una violència terrible."

―"Les eleccions a Catalunya han tingut una participació tan baixa que no legitima el resultat."

―"La democràcia es posa en entredit des que el Partit Comunista forma part del Govern."

Només són una mostra. I la resposta és... de la ultradreta. No ha dubtat ningú.

Amb el nom han fallat, segur.

Les frases són de José Luis Concepción, president del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, i les ha pronunciat públicament en entrevistes i intervencions. L'última va portar una vocal del CGPJ, Concepción Sáenz, i el Fòrum d'Advocats d'esquerres i la Xarxa d'Advocats Demòcrates a exigir que se li apliqués el règim disciplinari que impedeix als jutges dirigir "manifestacions de censura o aprovació" a altres poders públics i trencar l'aparença d'imparcialitat del Poder Judicial.

Demanaven a Lesmes que fer servir el pal aquell amb el qual tantes vegades va treure la pastanaga: fins a tres vegades ha estat nomenat president del TSJCL i ara mateix seguirà en funcions sine die, ja que el seu mandat ha acabat però no es poden fer nous nomenaments. Òbviament, no hi ha hagut cap pal i, malgrat que li han escrit un parell de cartes perquè es tallés una mica, han utilitzat arguments peregrins per no ficar-s'hi.

Ens diuen els del Consell que ho arxiven perquè es tracta d'una "opinió personal" ―de qui representa tots els jutges del territori castellà― que no va expressar en realitat cap censura al llavors vicepresident Iglesias, sinó que "va expressar en els termes més rudes l'opinió que li mereixia una de les seves declaracions". Tampoc ― tenen la cara de dir-nos―  ho va fer invocant la seva condició de jutge (i ara!), perquè "no és determinant que a l'encapçalament i a l'entradeta de l'entrevista figurés la seva condició de jutge i una breu ressenya de les seves últimes destinacions professionals", això servia només per introduir-lo i ell "no va invocar" la seva condició. Evidentment l'entrevistaven perquè és un senyor molt simpàtic que deambula per Burgos. O bé ens fan empassar que dir que "la democràcia es posa en entredit des que el Partit Comunista forma part del govern" és una cosa que passa per culpa que el periodista "va generar un context amb la seva pregunta" en una entrevista "no subjecta a formalitat ni amb un contingut preestablert pel magistrat", que ja està bé que no sigui el senyor magistrat qui marqui les preguntes, home!

En aquesta guerra eficaç i soterrada, els fiscals conservadors també continuen amb la seva lluita, lloc a lloc i impugnació rere impugnació, en considerar que tot nomenament dels de la seva corda és digne, però tot nomenament d'una fiscal general progressista és invàlid per naturalesa

És aquesta una mostra més de com un sector ideològic ha pres les estructures del Poder Judicial i és capaç d'exculpar qualsevol cosa dita en nom dels seus interessos polítics, mentre que al magistrat Santiago Vidal, i així ho al·legaven els denunciants, se'l va sancionar i se'l pretenia expulsar de la carrera judicial perquè, "en la seva condició de magistrat, ha dut a terme una actuació continuada, reiterada i unidireccional que acredita la pèrdua objectiva de la seva neutralitat política, essencial i exigible a tot jutge o magistrat en actiu". Si la ideologia és la seva, la bona, l'acceptable, no passa res, però si és la de l'enemic, a cops i garrotades.

A Concepción l'han deixat tranquil al seu lloc i, a tot estirar, Lesmes el deu haver enviat a resar uns parenostres. No li costarà, tenint en compte que els seus fills freqüenten els clubs de l'Opus Dei d'on viuen. A Concepción, que com els sectors més ultres de la dreta ignora i vol ignorar que en aquest país el Partit Comunista no només va protagonitzar el procés constituent (Solé Tura) i la Transició, sinó que ha governat en múltiples ocasions ―Antoni Gutiérrez, conseller del Govern; Ramón Luque, director de Medi Ambient de la Generalitat; Diego Valderas, vicepresident de la Junta d'Andalusia; ha tingut alcaldes, Anguita, Trigo, Ocañas a Còrdova o Tamames i Valiente, tinents d'alcalde a Madrid, per posar alguns exemples―, no li passarà mai res. A Concepción, que ignora la sobirania popular i li sembla insuficient que els estats d'alarma es decideixin per majoria al Congrés, com mana la llei, no el perseguiran; a Concepción el protegiran i ja li buscaran una altra ocupació. Lesmes es dedica a protegir als que toca i a intentar portar al Constitucional, com un pols a la sobirania popular, la norma que li impedirà de seguir amb els nomenaments. Tot en ordre.

En aquesta guerra eficaç i soterrada, els fiscals conservadors també continuen amb la seva lluita, lloc a lloc i impugnació rere impugnació, en considerar que tot nomenament dels de la seva corda és digne, però tot nomenament d'una fiscal general progressista és invàlid per naturalesa. Així és com ha arribat la renúncia del fiscal Zaragoza al seu flamant lloc de coordinador antidroga per al Camp de Gibraltar, una cosa que ell no havia demanat. Han estat els fiscals conservadors, els mateixos que li aplaudien la seva duresa en el cas del procés, els que van amenaçar d'impugnar la seva designació al Suprem per perjudicar Dolores Delgado. No hi ha quarter, ja els dic.

Ens mostren el "Marxi, no el volem aquí i els espanyols tampoc!" de la candidata de la ultradreta en un estudi de ràdio, però ens priven de veure com els seus peons van soscavant defenses més potents, com van obrint les fosses en les quals llançar tots aquells que porten les mateixes punyetes però que pensen diferent. Marxin!, dels governs i dels llocs que ens corresponen a la bona gent de dretes i del nostre sistema judicial i d'aquesta democràcia.

Toquin el dos! Els comunistes i els independentistes i els sobiranistes i els sanchistes i els centristes i els socialdemòcrates i els de l'altra esquerra i tots aquells que ens molesten per la nostra omnímoda presa de poder.

La batalla continua i van guanyant.