- Hola, sóc la puta.

- I jo la Ramoneta.

- I hem tornat. - Bé, això sembla... Però potser no és per quedar-nos, sinó que només ens han tret una estoneta de l'armari com a aparició puntual per forçar una situació... - Sigui com sigui, tornem a estar aquí. Ahhh, com s'agraeix tornar a la vida, tornar a ser allò que vam ser, tornar a respirar aquest aire pur... purament viciat i, per tant, tan nostre. Ramoneta, confesso que per un moment vaig patir pel nostre futur. Ara veig que no poden viure sense nosaltres... - Mira Puta, i perdona l'expressió, però et dius així i així haig d'anomenar-te... Doncs això, que jo no em refiaria del tot. A veure si només estem servint com a estratègia perquè davant de la caixa o la faixa (digui'n o pacte o eleccions) els de la CUP ens deixin els dos vots que necessitem. - Que no Ramoneta que no, que som ADN nacional. Som com la Moreneta, com el Barça, com el tortell dels diumenges, com dir que mai mirem Sálvame però justament l'altre dia fent zàping vam veure el que va dir en Jorge Javier al Kiko Matamoros, que la Makoke hi havia anat dies abans però va marxar fastiguejada perquè la Patiño va fer un comentari sobre ella i, com que la Mila i la Chelo estan com estan, va notar com si la... - PROU, Puta!!! PROU!!! - Ah i, saps què m'han dit? Es veu que la Grossa de Cap d'Any s'entén amb el ninot de la loteria espanyola. Aquell que fa de vigilant en una... - PROOOOU! - Ui, quin caràcter. De veritat t'ho dic, eh, Ramoneta. En definitiva, que ens necessiten. - Sí, tota la vida ha estat així però, i si algun dia les coses canvien? I si algun dia comencen a fer les coses d'una altra manera? I si algun dia deixem de donar la raó als pessimistes? - Però aquesta és la puta realitat... No perdó, ja seria una miqueta això, ja, però no volia dir el que he dit. He canviat l'ordre de les paraules i m'he deixat una coma. El que jo volia dir és: però aquesta és la realitat, Puta. Tot i que si trec la coma, també seria una miqueta això, perquè renoi... - PROOOOOOOOOOU!!!!! - I no et pensis, que passejar-me sense parar fins el març no és el que em fa més gràcia. Sobretot ara que ja arriba el fred. Però, noia, què hi farem. Per això vam néixer. I per això ens van fer eternes... - Doncs, saps què et dic? Que un dia marxaré a Madrit (concepte) i començaré una nova vida anònima. - Ai Ramoneta, desenganya't. El duranisme sempre existirà. Encara que el seu esperit posseeixi altres cossos...