Poques hores han passat des que es fessin públics els resultats de les eleccions espanyoles del 20D, que han deixat un mapa polític enormement complicat, i el PSOE ja ha mogut la seva primera fitxa: votarà no a la investidura de Mariano Rajoy si la seva candidatura a la reelecció com a president del Govern espanyol arriba al Congrés dels Diputats. Manté, això sí, que el líder del PP, com a guanyador de les eleccions, ha de ser el primer a provar de fer govern. Tanmateix, no deixa de ser una actitud merament formal, ja que en anunciar que els diputats socialistes votarien no a la investidura de l'inquilí actual de la Moncloa el deixa sense oxigen perquè l'objectiu dels populars tiri endavant.

És possible que Pedro Sánchez hagi precipitat una decisió que en la nit electoral no semblava ni tan evident ni tan urgent per treure's de sobre la pressió a què, sens dubte, hagués estat sotmès pels partidaris d'un acord de govern o parlamentari entre populars i socialistes. Sánchez creu que sent difícil la construcció d'una alternativa de govern que pivoti al voltant dels socialistes, les seves opcions no són inferiors, ni de bon tros, a les de Rajoy. Tant és així que al PP es comença a contemplar la hipòtesi d'una candidatura alternativa a la presidència del govern amb un altre dirigent capaç de forçar l'abstenció del PSOE. Fruit d'aquesta complexitat enorme és el fet que Sánchez hagi decidit que el millor és no deixar-se arrossegar ni per les urgències del PP ni tampoc per les de Podemos, que vol parlar de les prioritats de la nova legislatura. Quant a Ciutadans, l'opinió més generalitzada és que l'aritmètica parlamentària atorga als d'Albert Rivera, ara com ara, un paper molt irrellevant al nou Congrés dels Diputats.

Els socialistes creuen que passaran setmanes abans que s'aclareixi la governació espanyola. Un temps en què s'haurà dilucidat una de les incògnites que gravita sobre la vida política: la investidura o no d'Artur Mas i la consegüent formació d'un nou govern català de coalició entre Convergència i Esquerra Republicana. Aquest misteri s'ha de revelar diumenge, almenys, pel que fa al possible suport de la CUP. Un acord tensaria la vida política espanyola i posaria encara més pressió al PP, ja que es donaria la paradoxa que la legislatura catalana aconsegueix sortir de port mentre que l'espanyola roman empantanegada i sense un horitzó de viabilitat plausible. A més, es visualitzaria que el problema català, lluny de ser la palanca de Rajoy per guanyar còmodament les eleccions, s'hauria transformat en el gran problema per a la seva continuïtat.