Ho avançàvem ahir: la resolució independentista presentada al Parlament en què es declara de manera solemne l'inici del procés de creació de l'Estat català independent en forma de república provocaria a molt curt termini un efecte fusió en els partits espanyols. El dinar entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez en dóna fe. El canal informatiu obert entre ambdós i Albert Rivera així ho certifica. I l'exclusió de Pablo Iglesias del consens final garanteix que no hi haurà fissures en la resposta de l'Estat i que Podemos passa a ser considerat pels altres tres partits –PP, PSOE i C's– com una formació política que no és de fiar pel que fa a la unitat d'Espanya, simplement perquè està a favor d'una consulta o un referèndum pactat.

Tot apunta que Pedro Sánchez ha optat, almenys abans de les eleccions del 20D, per renunciar a un perfil propi fins i tot a costa que en alguns sectors de l'esquerra l'aposta pugui no ser entesa i es creï una certa confusió en matèria territorial entre el que defensen, a la pràctica, el PSOE i el PP. Els estrategs socialistes consideren que l'assalt a la Moncloa obliga a fer concessions. També que a diferència d'altres eleccions, l'espai a disputar a Catalunya, per exemple, no està com ha estat històricamente amb Convergència o, en menor mesura, amb Esquerra, sinó amb Ciutadans, que en les recents eleccions catalanes ha penetrat amb força al cinturó industrial. Aquest és per al PSC el principal rival a abatre i, a més, amb el que hi ha un transvasament directe de vots. Els socialistes creuen que igual que se'ls han anat els electors a borbollades confien que puguin tornar de la mateixa manera. La candidata Carme Chacón és una garantia per intentar plantar batalla en aquest espai en què es disputarà, en les properes setmanes, la resposta més contundent davant dels partits independentistes catalans.

En aquest context, el filibusterisme dels partits d'oposició al Parlament té la seva lògica, ja que l'objectiu és retardar al màxim l'aprovació a la Cambra catalana de la resolució de JxSí i la CUP i provar de posar en relleu les contradiccions entre totes dues formacions. Però aquestes divagacions no són cap altra cosa que un descans abans que es concreti la resposta de l'Estat que Mariano Rajoy va dir tenir a punt després que es despertés amb crítiques a dreta i esquerra dels mitjans de comunicació espanyols demanant-li més fermesa després de la resolució entrada a la Cambra catalana, inclosa la suspensió de l'autonomia. Una cosa que, d'altra banda, el Govern espanyol sol esgrimir com una hipòtesi cada vegada més real.