Aquesta és una pregunta que m’ha fet pensar enrere en el temps. Potser quan era molt petita? La veritat és que tinc una memòria dispersa de la meva vida per sota dels 8 anys, i m’imagino que devia ser feliç, perquè no recordo cap sensació de tristesa especial. És molt probable que, quan tenim una vida sense cap ensurt i ens sentim acollits i estimats, no tinguem cap record particular, o potser algunes imatges concretes d’alguna situació. En canvi, a partir dels 12 anys, ho recordo gairebé tot, o almenys tinc una bona col·lecció de records, i tinc molt més clar si vaig ser feliç o no en determinades edats o circumstàncies. Evidentment, que si em pregunten ara si soc feliç, diria que estic raonablement satisfeta amb la meva vida la gran majoria de dies.
La pregunta de quin és el moment personal o edat en què som més feliços ha sigut abordada per un grup d’investigadors en psicologia. Una metaanàlisi longitudinal sobre la percepció subjectiva del benestar personal, emprant les respostes de 460.000 persones (obtingudes a partir de 443 estudis previs) realitzat per tres universitats alemanyes i dues de suïsses, s’ha centrat en tres tipus d’indicadors subjectius: satisfacció amb la vida que tenim, estats emocionals positius i estats emocionals negatius. Aquests tres indicadors (la mitjana dels valors per sector d’edat) no coincideixen exactament, però sí que mostren tendències que es poden mesurar al llarg de la vida. Així, si ens centrem en la satisfacció amb la vida que portem, la majoria de les persones mostren una major insatisfacció amb la seva vida entre els 9 i els 16 anys. Després repunta i la gent se sent raonablement satisfeta durant el període adult, fins als 70 anys, en què torna a baixar aquest sentiment de satisfacció fins més enllà dels 96 anys.
Si pensem en els sentiments emocionals positius, hi ha un declivi general entre els 9 i els 94 anys, mentre que els sentiments emocionals negatius presenten una situació de fluctuació entre els 9 i els 22 anys, llavors declina fins als 60, on torna a repuntar fins als 90 anys. Si es mira en conjunt, per tant, hi ha un període ampli en què hi ha una certa satisfacció amb la vida i hi ha més sentiments positius i no tants de negatius, entre els 22 i els 60 anys. Aquesta seria la franja en què la sensació de benestar personal (podríem dir-ne felicitat?) seria més elevada.
Hi ha un període ampli en què hi ha una certa satisfacció amb la vida i hi ha més sentiments positius i no tants de negatius, entre els 22 i els 60 anys
Els investigadors interpreten aquests resultats comparant diferents hipòtesis ja prèviament establertes a l’àmbit de la psicologia sobre la percepció subjectiva del benestar personal. Simplificant molt les seves interpretacions, la insatisfacció entre els 9 i els 16 anys pot deure’s als canvis corporals i mentals associats amb la pubertat i les dificultats per establir relacions socials. A partir d’una certa edat, cap als 70 anys, la percepció de satisfacció torna a baixar perquè tots els components subjectius del benestar personal empitjoren, segurament perquè l’estat de salut és menor i hi ha una major percepció de declivi progressiu del cos, una menor socialització, sense oblidar que la probabilitat de decés de companys i amics de la mateixa edat augment. Tanmateix, és molt curiós que l’indicador dels sentiments positius experimenti un declivi continuat al llarg de tota la vida, mentre que els altres indicadors presenten patrons diferencials segons l’edat. N'adjunto els resultats per grups d’edat, respecte als tres indicadors, perquè us pugueu fer una idea intuïtiva de la magnitud de les diferències al llarg de la vida.
Figura extreta de l’article de Buecker et al., 2023 on s’observa l’evolució del valor mitjà dels tres indicadors subjectius de la felicitat/benestar personal amb l'edat (per ordre: satisfacció amb la vida, sentiments positius, sentiments negatius) després d’analitzar les respostes de més de 460.000 persones. El punt inicial, considerat arbitràriament com a 0, és el valor de l’indicador a 9 anys.
Us podeu preguntar, per a què serveix aquest tipus de coneixement? Doncs permet comprendre les diferents percepcions emocionals de satisfacció personal i sensació de felicitat, i dissenyar accions concretes en diferents franges d’edat per a incrementar el benestar personal, particularment a partir dels 70 anys, en què els tres indicadors analitzats mostren una pitjor qualitat de vida emocional. També ens podem preguntar si aquest tipus de percepció és general a totes les poblacions i cultures. Encara que els estudis emprats en la metaanàlisi comprenen persones de 32 països diferents, la majoria són de països europeus i dels Estats Units, per la qual cosa no podem generalitzar a totes les cultures del món. Evidentment, les circumstàncies socioeconòmiques i de salut són molt diferents a Àsia i Àfrica i, per això, les percepcions sobre la satisfacció amb la vida i els sentiments positius o negatius poden ser molt diversos, per començar perquè l’esperança de vida té una elevada variabilitat si considerem les poblacions humanes a tot el món.
En tot cas, fa pensar que no ens sentim igual de feliços segons l’edat que tinguem. La meva conclusió és que hem de gaudir de la nostra vida, independentment de l’edat.