No se’n sortiran. Espanya no aconseguirà el suplicatori per continuar la repressió contra l’independentisme. No destruiran el capità dels independentistes catalans, el Molt Honorable Puigdemont, avui ja clarament una figura històrica, una persona concreta i dreta, l’individu que ha aconseguit internacionalitzar la causa dels catalans com cap altre líder, fins i tot més enllà del que va poder fer el coronel Francesc Macià fa cent anys. No en tinc cap dubte. Penseu què seria avui l’independentisme si hagués quedat reduït a les tristes figures de Gabriel Rufián i Miquel Buch. Espanya no podrà arrossegar el Parlament Europeu en la persecució política contra la revolució dels somriures. L’única revolta contemporània que es vol fer democràticament i sense morts. Perquè els catalans som agosarats, temeraris i sempre ens guanya l’estètica. Ahir Dolors Montserrat, catalana del Partit Popular, i Esteban González Pons, valencià del Partit Popular, deien al cor d’Europa, a la cambra legislativa de l’Europa que encara ha de néixer, que Puigdemont havia robat i que el volien jutjar per això, per robar. Acompanyaven la falsa acusació d’un gest après, amb la mà, com una grapa de tigre que esgarrapés un arbre al Llibre de la selva. Insensats. Es pensen que els altres diputats són uns babaus, uns ignorants, uns desinformats, uns troglodites fàcilment manipulables. Perquè encara no són conscients que avui l’eurodiputat més famós de tot l’hemicicle continental és Carles Puigdemont. La caverna mediàtica encara no els ha fet veure l’evidència. Tothom al món sap que no el volen jutjar per lladre sinó per haver gosat proclamar la independència de Catalunya, un dels països més rics d’Europa, ofegat des de fa segles per l’avarícia espanyola. Espanya no persegueix lladres, com Jordi Pujol, Pujol ja li està bé, Pujol coneix perfectament els altres lladres i els podria delatar, xerrar més del compte. Espanya no persegueix lladres, a qui persegueix és a Espàrtac.

Espanya no persegueix lladres, a qui persegueix és a Espàrtac

El judici contra Clara Ponsatí a Escòcia acabarà esdevenint un judici al judici, un contundent examen al judici contra els líders independentistes. Allà sortirà a la llum tota la podridura repressiva del sistema espanyol i espanyolista. I el suplicatori per jutjar Carles Puigdemont i Toni Comín generarà, per la seva banda, un debat parlamentari que esdevindrà, també, un altre judici al judici. L’exhibició de la tirania que Espanya exerceix damunt de Catalunya. El món dels polítics és poc estable i gens edificant. Però, realment, podem pensar que els diputats alemanys, de dreta i d’esquerra, votaran en contra de la resolució de Slesvig-Holstein? Desautoritzaran el jutjat alemany? I desautoritzaran el jutjat belga els diputats belgues? I els pernils de Jabugo podran comprar a Estrasburg totes les voluntats dels altres diputats europeus?  El Parlament d’Europa no el veig pas disposat a desautoritzar el Tribunal de Justícia de la Unió. Perquè els diputats europeus prioritzaran l’enfocament jurídic, la protecció dels drets humans, en contra dels interessos polítics d’una Espanya que ara s’inventa que està perseguint un lladre. No, no aconseguiran el suplicatori.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat