La crisi provocada pel coronavirus no només ha portat desastres financers arreu del món, sinó que als Estats Units ha accelerat els problemes econòmics que el país arrossega des de fa temps, i ha fet descobrir unes projeccions inesperades.

És perquè la paràlisi generada per la pandèmia, amb la pèrdua de milions de llocs de treball i el tancament provisional o definitiu de milers d’empreses, ha provocat un deute astronòmic que ha portat els Estats Units a una situació semblant a la de l’any 1946, quan calia reconstruir el país després de la Segona Guerra Mundial.

Si el deute d’avui és semblant al de llavors, les perspectives de futur són molt diferents: fa 75 anys els Estats Units era un país jove demogràficament, tenia una superioritat militar absoluta i pràcticament cap rival econòmic. Al contrari, els que havien sigut rics necessitaven tota l’ajuda possible i Washington va decidir enviar els seus dòlars per a la reconstrucció d’Europa i del Japó.

Ara, la competència internacional és forta i la Xina va camí de posar-se davant en xifres absolutes, tot i que relativament serà encara un país pobre perquè amb el mateix PNB que els EUA l'ha de repartir entre 1.300 milions de persones, és a dir, quatre vegades més que la població nord-americana, de 340 milions.

Però la Xina és també un rival militar i en afers internacionals, el que obliga Washington a mantenir unes despeses grans en armament i recerca bèl·lica, a més de la cursa on tots dos països es troben des de fa temps per la superioritat tecnològica.

De moment, la Xina va darrere perquè les grans empreses nord-americanes són més grans i són a tot arreu. De moment no hi ha perill per a Twiter, Amazon o Facebook, que no tenen rivals xinesos i, al mateix temps, les indústries informàtiques xineses encara depenen dels fabricants nord-americans de microxips indispensables per als seus productes.

On sí que els nord-americans tenen i esperen tenir més problemes és en el camp financer perquè el seu dèficit de pressupost, de 3,3 bilions de dòlars per aquest any, supera el 15% del PNB. Encara pitjor: les previsions són que el deute públic segueixi creixent en relació amb el PNB fins arribar a un total de 16 bilions, equivalent pràcticament al conjunt de l’economia.

És un procés que s’ha accelerat amb la Covid, perquè les despeses han estat aquest any tres vegades més grans en alguns sectors i, al mateix temps, la contracció econòmica ha minvat de manera important la capacitat de l’Estat per recollir diners.

Encara que hi hagués una vacuna aviat, les dificultats financeres provocades pel Covid seguiran, però la sorpresa és que en els propers anys, tot i que el deute serà gairebé tan gran com en acabar la Segona Guerra Mundial, les despeses per pagar-la seran més reduïdes.

La raó és que els tipus d’interès són ara molt baixos i el govern intenta renovar el finançament per terminis molt llargs amb un preu del diner gairebé inexistent.

Si això pot ser bo per a les finances públiques, és un problema per als jubilats i la gent amb rendes fixes, perquè els diners, a les dues bandes de l’Atlàntic, gairebé no donen cap benefici.

Això explica segurament les grans pujades de les borses, perquè els inversors no tenen gaire a guanyar amb inversions més conservadores. Tot i això, les borses avui no generen beneficis generalitzats: Només guanyen diners els que inverteixen en les empreses de “futur”, com la informàtica, les vendes per internet i els transports que garanteixen que la mercaderia arribi sense que calgui anar a les botigues, al supermercat o als restaurants.

On sí que els nord-americans tenen i esperen tenir més problemes és en el camp financer perquè el seu dèficit de pressupost, de 3,3 bilions de dòlars per aquest any, supera el 15% del PNB

Comparat amb la resta del primer món, el govern nord-americà ha estat molt generós amb les seves ajudes a l’atur, que sovint eren més grans que els sous dels que s’havien quedat sense feina. Tot això va acabar al juliol, però ara la Casa Blanca i el Congrés estan mirant d’arribar a un altre programa de suport que farà créixer encara mes el dèficit i el deute.

Però les consideracions electorals d’una banda, juntament amb la capacitat econòmica del país per a garantir a tothom uns mínims de subsistència, fan pensar que és precisament aquesta la política que Washington seguirà, tant si les eleccions les guanya Donald Trump com Joe Biden.

Les conseqüències són uns dèficits que seguiran pujant, fins i tot si hi ha una vacuna, però no podem oblidar que qualsevol projecció econòmica més enllà de 2 o 3 anys té moltes probabilitats de quedar superada per la realitat.