Poques coses em generen tanta repugnància com la violència masclista, l'abús a menors i la tortura animal, per ser totes la representació més covarda de la superioritat de la qual s'aprofiten sempre els agressors. Poques, tanta impotència com la impunitat amb què es cometen determinats tipus de delictes a Espanya, on 390 dones denuncien un cas de violència al dia i 130.000 animals domèstics són abandonats cada any. Però cap em produeix tant fàstic com la celebració, sota l'auspici dels poders institucionals i la complicitat dels mitjans de comunicació, d'una festa tan cruel, violenta, immoral, insolidària, masclista, recalcitrant i antianimal com els Sanfermines de Pamplona. Per tot això mai no aniré a San Fermín:

  1. Perquè el maltractament animal és l'epicentre i principal reclam d'aquesta festa, on cada any moren 48 bous i 6 vedells, que al llarg de vuit dies són perseguits, colpejats, massacrats, apunyalats, desposseïts de qualsevol dignitat, i finalment assassinats, davant de la joia del públic que entre crits de joia s'emborratxa a l'ombra d'una graderia. Fa anys que associacions animalistes com PETA o AnimaNaturalis intenten aconseguir un San Fermín sense sang. Aida Gascón, directora d'AnimaAnimalis Espanya va llegir el dia del txupinazo un comunicat per recordar que, un altre any més, els governs d'Espanya i de Navarra permetran que els animals siguin "perseguits i conduïts per una multitud fins a la plaça de toros, la plaça de la vergonya" omplint els últims minuts de la seva vida "de sofriment i tortura".
     
  2. Perquè és la festa de l'incivisme, on se succeeixen les baralles de carrer, les batalles campals, l'acumulació d'escombraries i excrements als carrers, la ruptura del mobiliari urbà, la deshumanització del sexe en llocs públics i els robatoris amb violència i sense. Només el primer dia d'aquest 2017 havien estat detingudes vuit persones.
     
  3. Perquè és una celebració sexista i perillosa per a la integritat física i emocional de les dones que cada any són assetjades, grapejades, violades i agredides en una successió de delictes que moltes vegades romanen impunes atesa la vulnerabilitat de les víctimes i l'alta participació d'estrangeres que desconeixen els procediments legals per denunciar.

En la tarda del quart dia de les festes del 2017, ja s'havien denunciat set casos d'abusos sexuals i quatre homes havien estat arrestats per aquesta raó

Fa un any un grup de cinc joves sevillans, autodenominats La Manada, van violar presumptament una jove madrilenya de 18 anys. Convé recordar que un d'ells era guàrdia civil i un altre militar de professió. El 2015, una noia de 19 anys va denunciar una violació en un local de copes perpetrada per un home que la va ficar en un lavabo mentre els seus amics eren fora rient amb la gesta. El 2011, es van denunciar fins a tres violacions en bars i llocs nocturns, sent una de les víctimes menor d'edat. El 2010, a una reportera de TVE li van fer un petó en directe mentre els seus companys d'estudi insinuaven que ella ho havia provocat. El 2008, la infermera Nagore Laffage, de 20 anys, era assassinada per un company de feina amb qui es va negar a tenir sexe al pis d'aquest en tornar de les festes. Vuit anys després del brutal crim, que l'assassí va intentar ocultar abandonant el cos de Nagore en diverses bosses de plàstic, Diego Yllanes, psiquiatre de professió, gaudeix d'un règim de semillibertat i només té l'obligació de presentar-se a dormir a la presó. Malgrat el dispositiu d'especial vigilància d'aquest any, fa uns dies una reportera d'Espejo Público va demostrar amb el seu mòbil que resulta pràcticament impossible escapolir-se dels petons i dels tocaments masclistes de San Fermín. En la tarda del quart dia de les festes del 2017, ja s'havien denunciat set casos d'abusos sexuals i quatre homes havien estat arrestats per aquesta raó.

En espera del judici a la Manada, que moltes dones esperem que sigui exemplar, diversos homes entrevistats per la reportera d'Espejo Público, participants en els Sanfermines del 2017, justificaven els abusos sexuals per la roba i les actituds de les víctimes.

Mai no aniré als Sanfermines perquè el 2017, només un any després de la brutal violació de la Manada, diversos pocavergonyes es passejaven per Pamplona amb samarretes que representaven la figura d'una dona agenollada practicant una fel·lació i d'altres lluïen xapes amb l'eslògan "chupa y calla".

Legitimar institucionalment la violència com a diversió genera patrons de conducta que s'expandeixen en una espiral d'actes violents impossibles de controlar en tots els àmbits. La violència que busquen, assedegats, molts dels que aquests dies van als Sanfermines. Espero que algun dia, més aviat que tard, els que ens succeeixen acudeixin avergonyits a les hemeroteques i es preguntin: de veritat era necessària tanta crueltat per divertir-se?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat