"Hominem te esse memento!"
Serf de Marc Aureli

Tanta conya que feien amb l'Ursula, ja veieu que quan els gossos borden, alguna cosa senten. Jo no vaig riure i us ho vaig explicar, i per això la ruptura del quart segell em va agafar amb ràdios, llanternes, aigua, menjar, calés en bitllets i fins i tot espelmes i mistos. El que està fet, ja està fet; ara no rigueu i tingueu a casa el que calgui per a allò que pugui passar. Ara l'important és analitzar i reparar, cosa que sens dubte han de fer els governants. Continuem sense saber del cert què va passar a les 12.35 h del que, sense cap mena de dubte, podem anomenar el nostre dilluns negre. Això dels 15 gigawatts esfumats tan sols és el símptoma de quelcom que encara no coneixem. L'energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma, tampoc no desapareix.

Dilluns va ser un dia de periodistes i ciutadans, absent el govern espanyol durant les primeres sis hores d'un esdeveniment insòlit, perillós i desconegut. De periodistes, perquè van produir prou informació rellevant i de servei perquè la ciutadania mantingués la calma i fins i tot se n'anés de canyes, i de la ciutadania, perquè exemplarment no només la va mantenir, sinó que va col·laborar, va ajudar el proïsme, es va aproximar, va ser solidària, va mantenir dempeus els serveis més necessaris a base de professionalitat i, en resum, va aconseguir que el que podia haver acabat en desastre acabés en aplaudiments d'alegria en recobrar el flux. Malgrat tot, es van produir, pel cap baix, quatre morts. El president del govern espanyol va trigar sis hores a donar la cara per no dir res. Ah, sí, que no ens refiéssim sinó de les fonts oficials, les mateixes que es van assecar fins a les onze de la nit! Quan va comparèixer, no va acabar de donar informació fidedigna, ja que va atribuir normalitat a operacions que els ciutadans sabien que encara no la tenien. Un pla magnífic. No sé quan va contactar amb Salvador Illa o amb Collboni, però el batlle de Madrid ha assenyalat que van trigar deu hores a posar-se en contacte amb el rector de la metròpoli més gran de l'Estat.

El segon abandó del govern central va ser no decretar l'emergència nacional, nivell 3 de Protecció Civil, des del principi. No fa falta que ningú li ho demani. Es tracta de tenir en alerta els serveis necessaris. Si això no era una emergència nacional i la DANA tampoc, què esperem, a la guerra nuclear, a l'adveniment alienígena? No dic que el govern espanyol no treballés, dic que ho podria haver fet millor de cara als ciutadans i que si no arriba a ser pels periodistes, el buit d'informació podria haver estat desastrós. Finalment, i amb segles de retard sobre l'horari anunciat —una nova falta de respecte als que escoltaven encara a les fosques i angoixats la ràdio—, ens va explicar l'origen mediat de la catàstrofe, la desaparició d'aquests 15 gigawatts, però no ens en va poder donar l'origen final i la causa última. Les incògnites continuen i les eventuals responsabilitats continuen en espera.

Alguns enginyers d'operacions d'empreses energètiques diuen en veu baixa que feia molts mesos que es denunciava la inestabilitat de la xarxa

Red Eléctrica ja ha afirmat que no va ser un ciberatac, és a dir, que la falla se circumscriu al nostre sistema elèctric, que va tombar el portuguès i que no va tombar el francès perquè —com han explicat des d'aquest país— un tancament d'emergència va tallar la interconnexió entre tots dos països quan es va produir l'anomalia. Què va passar? De qui va ser culpa? Com evitar-ho? Espero que res no s'interposi entre la resposta a aquestes preguntes i l'opinió pública espanyola, tot i que em fa l'efecte que els "relats" i les batalles polítiques ho intentaran. És un dels perills extrems de la polarització política, ja que com que res no se sostreu a aquesta baralla acarnissada entre uns i altres per empastifar-se, el que passa és que sempre ens quedem sense l'anàlisi racional i freda i, cosa que és pitjor, sense les solucions necessàries. Mireu la DANA, però hi podeu posar qualsevol altra emergència insòlita de les que, una rere l'altra, anem patint. Apocalipsi en capítols, el signe dels temps.

Alguns enginyers d'operacions d'empreses energètiques diuen en veu baixa que feia molts mesos que es denunciava la inestabilitat de la xarxa ("de fet, la tensió oscil·la contínuament en rangs superiors als 415 kW i menors de 400 kW") i asseguren que el moment del zero va coincidir amb gran presència de renovables, cost gairebé zero de l'energia, sense que hi hagués suport estable per a la xarxa, ja que només hi havia connectades tres centrals nuclears i menys d'un gigawatt de cicle combinat. És a dir, que faltaven generadors d'energia ferms, dels que estabilitzen. Per què es treuen del mix? Perquè afegeixen cost a les renovables, que eren molt abundants a aquella hora. Les centrals no estan en marxa perquè no surt a compte. O sigui que —continuen dient en veu baixa— caldria assegurar que les centrals que tenen una aportació d'energia síncrona superior a les renovables estiguessin al sistema sense dependre del preu, i això ho pot exigir Red Eléctrica. La qüestió de la inestabilitat podria tenir una explicació purament econòmica i això ho hauríem de saber. També cal analitzar si la transició verda pot fer-se tan ràpidament com es pretén —amb el tancament de les nuclears— i quins riscos realment hi correm. Això sí que és una qüestió de directriu política per debatre públicament i amb informació veraç, no amb pura ideologia.

I ara ja tenim Sánchez apuntant a les empreses privades —entre les quals inclou Redeia, de la qual té un 20% la SEPI que és majoritària— i els liberals afirmant que va ser per una apagada nuclear, mentre que Sánchez diu falsament que les nuclears van perjudicar la tornada a la normalitat; la dreta creu que és ideològic anar tan de pressa amb la transició verda, i els de la claca lloant una experiència catastròfica que, segons diuen, va demostrar com en som de bons aixecant zeros; Red Eléctrica descartant el ciberatac i Sánchez fent-se l'orni sobre el tema i l'Audiència Nacional obrint una causa per terrorisme, i cadascú portant l'aigua al seu coi de molí. Encara bo que Portugal —sofridor sense culpa evident— li ha demanat a la UE una investigació neutral que esbrini què és el que va passar. És en el que més confio. Fa temps que hem deixat de ser capaços d'il·luminar els fets amb el fanal de la raó, la ciència i la realitat. Així ens va. Encara bo que tenim periodistes, ràdios i una ciutadania de deu i mig. Això ens salva.

I aconsegueixin el kit d'emergències d'una vegada per si tornem a ballar-la.