En els cercles conservadors de Madrid només tenien un dubte: si el resultat d'aquestes eleccions seria prou clar per donar el sanchisme per enterrat o si la batalla es mantindria fins al desembre. Això ho escric tal com raja, però no serà fàcil dir-los que el tomb social que esperaven no s'ha produït, perquè en vots absoluts la distància entre el PP i el PSOE anava augmentant en tancar aquesta crònica i territoris emblemàtics s'abocaven cap al blau.
Cert que es tracta d'uns comicis locals, però no sembla que s'hagi votat amb aquesta lògica en molts llocs. Tenim Almeida, que puja 14 regidors i assoleix la majoria absoluta a Madrid amb una gestió pèssima per incompareixença i la ciutat feta un desastre. No li caldrà Vox i això és l'únic alleujament que veig com a ciutadana que pateix el seu concepte de ciutat. Si acceptem aquesta lògica de vot en termes d'eleccions generals, podem afirmar que la societat espanyola ha decidit deixar anar llast. Adeu, Ciutadans, l'experiment programat ja no serveix i els seus patètics esforços de mantenir els sous d'alguns dels seus endarrerits líders s'han estavellat contra la realitat. I Podemos, si alguna cosa queda clara, és que l'histrionisme agressiu d'Iglesias i les dues ministres més odiades del moment, la seva mà de ferro despòtica als territoris, només ha servit per acabar de cavar una tomba que es tancarà els pròxims comicis amb seguretat. Surten de Madrid, de segur de l'ajuntament i amb molta probabilitat a aquestes hores, de la comunitat. Als formatgets de dades provincials i autonòmiques són el fanalet vermell. Una hòstia en tota regla, com s'esperava.
Es deixa anar el llast dels partits nascuts al caliu de l'onada de la política juvenil; se'n van anant i ens queda Vox
Del pendent, el PSOE en surt malament, però no tant com els seus socis a l'esquerra. En alguns territoris baixa i perdrà governs, però en d'altres es manté o puja, com a Madrid i Barcelona. No en tenen prou amb això. Si Sánchez no és presoner dels seus desitjos, hauria de saber interpretar els resultats de les urnes. En tindrà prou amb el que Yolanda Díaz reculli de les despulles dels morats i d'altres confluències? Sembla difícil. Hi ha com un to baix en el vot d'esquerra, en gran manera descoratjat, no per la gestió, que no ha estat tan dolenta com per enfonsar-los, sinó potser per la deriva que els socis dins del govern espanyol han imprès en lleis irracionals o amb decisions incomprensibles per al votant tradicional socialista. El Partit Popular ha crescut més enllà de la fagocitosi de Ciutadans; amb quins vots, arribats d'on? Potser el centre esquerra estigui fastiguejat i cansat del permanent segrest que els morats han portat a terme i dels errors legislatius i reals produïts per l'afany tossut de les seves dues pitjors ministres.
Es deixa anar el llast dels partits nascuts al caliu de l'onada de la política juvenil. Se'n van anant i ens queda Vox, que guanya expansió territorial, encara que afortunadament no serà tan decisiu i, per tant, pesarà menys a Feijóo del que Podemos pesa a Sánchez. Deixant anar llast potser també des de La Moncloa. Quin sentit té continuar sis mesos més amb l'agonia de les dues ministres d'Iglesias al govern espanyol? Díaz ja pot negociar amb els morats posant-los a lloc, que és el que volia; un lloc cada vegada més irrellevant. Al PSOE, tanmateix, pot ser que li convingui intentar convèncer els seus votants que no està totalment hipotecat. Això només n'ajuda d'altres. A Bildu, per exemple, que en demostrar que també pot aconseguir coses a Madrid ha plantat cara en moltes localitats al PNB. A ells els pactes no els han desgastat.
El PSOE deixa anar llast? Potser en un futur. Si el seu problema real és el seu líder, com diu la dreta, es deuen remoure a l'ombra, que no esperen amagats. Cosa que no passarà a Feijóo, perquè Ayuso es queda sense arguments per a l'intent d'apartar-lo i presentar-se ella al desembre.