Per descomptat que, vist el títol, això és un article o articlet més per pressionar al tribunal que a partir d'aquest dilluns jutjarà l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau per haver permès que 2.344.828 ciutadans i ciutadanes de Catalunya, entre els quals l'autor de l'article o articlet i alguns dels seus familiars, amics, coneguts i saludats, participéssim lliurement, a falta d'una altra cosa, en el "procés participatiu", valgui la redundància, o "no-consulta" del 9 de novembre de 2014 sobre el futur de la relació entre Catalunya i Espanya. Així que ja ho saben, passin i vegin i/o llegeixin o cliquin una altra cosa, estan en el seu dret, només faltaria.

En aquest sentit, i dit sigui amb tota la modèstia, sóc còmplice dels encausats. Jo també m'acuso davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la qual cosa té poc mèrit atès que som molta gent: 2.344.828 persones, és a dir, un/una de cada 3 catalans i catalanes. De fet, i com he escrit en el paràgraf anterior, té poc mèrit perquè allò tampoc no va passar de ser una "performance indepe". Un "succedani de consulta" sense més efecte polític o jurídic que, pel que es veu, el processament i eventual càstig penal a qui des del Govern de la Generalitat la va promoure i tolerar. La qual cosa constitueix un enigma, la resolució del qual per part del tribunal friso per conèixer: com es pot penar l'impenable per la seva falta d'essència no ja delictiva sinó ontològica. És a dir, com es pot jutjar no ja el que no és jutjable sinó el que ni tan sols és.

En cert sentit, aquest dilluns és a Catalunya sencera a qui es fa seure al banc dels acusats. Als que van anar a votar el que fos que votessin en la no-consulta (sí-sí, sí-no, no, o res) i als que no hi van anar, també en ple exercici dels seus drets democràtics. Una bona part d'aquests últims pertany al 80% que enquesta rere enquesta demanen que la qüestió es resolgui a les urnes. El 6-F va més enllà del que va succeir estrictament el 9-N: és la democràcia espanyola la que, en els seus fonaments, s'absoldrà o condemnarà a si mateixa. S'admeti o no s'admeti, és difícil ser un demòcrata de bona fe, partidari o no de la independència, i aprovar aquest judici. Molt difícil.

El 6-F va més enllà del que va succeir estrictament el 9N: és la democràcia espanyola la que s'absoldrà o condemnarà a si mateixa

Dit tot això, i ho sento per Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, estic del tot a favor de la celebració del judici. I fins i tot firmaria -i si us plau, que em perdonin els encausats- perquè se'ls condemni a inhabilitació pels delictes que se'ls imputen: desobediència i prevaricació. Fins i tot obviant el fet que, com van sostenir els fiscals de Catalunya en ple i en contra del criteri de la Fiscalia General de l'Estat i la Moncloa, el president Mas no va desobeir, i per tant no va delinquir, perquè, fruit dels dubtes, els nervis i la improvisació de Madrid, senzillament no hi havia cap requeriment clar i precís del Tribunal Constitucional susceptible de ser desobeït. I que tampoc no va prevaricar o si ho va fer va ser abans de la suspensió de la consulta -és a dir, de la que sí que va convocar el president per decret, no l'alternativa finalment duta a terme el 9-N- i, per tant, no va poder dictar cap resolució injusta sobre res sabut. En fi, que per tal que hi hagi condemnes estic disposat a acceptar la tesi de l'independentisme ancorat encara en els esquemes mentals de l'autonomisme anticonvergent (ara reciclat per la CUP en "antiburgès") segons la qual Mas s'ho mereix, tot això que li passa, per no haver desobeït de veritat l'Estat. Per no haver saltat la paret i proclamat la independència o, almenys, haver enviat els Mossos a prendre Capitania i el control de l'últim AVE a Madrid, què sé jo.

La possible condemna po-lí-ti-ca de Mas per delictes po-lí-tics per un tribunal po-lí-tic pot convertir-se en la prova que necessita Europa per validar les raons de l'independentisme

La possible condemna po-lí-ti-ca de Mas, Ortega i Rigau per presumptes delictes que tothom sap que són po-lí-tics (emparar una protesta en forma de votació popular tan massiva com lliure i pacífica), i, per tant, la possible condemna po-lí-ti-ca per part d'un tribunal forçat pel govern de l'Estat a jutjar com a tribunal po-lí-tic, bé podria convertir-se en la prova definitiva que Europa demana per validar les raons de l'independentisme.

A qui correspongui i compte perquè aquí, en aquest punt, s'acaba la ironia. La hipotètica condemna a Mas, Ortega i Rigau en el judici del 9N pot convertir-se en la prova que Espanya és un Estat que (encara) persegueix minories polítiques i ideològiques que s'expressen de manera pacífica i democràtica. Cauen les màscares i podria ser que el rei entri togat a la vista oral del judici del 9-N i surti en pilotes. Qui no respecta aquí els mínims de la democràcia?

Compte: Europa ha tancat les portes a Turquia perquè no és una veritable democràcia i podria tancar moltes portes a Espanya, i no dic res més perquè la meva confiança en "Europa" és bastant limitada, si continua abordant com fins ara el plet sobiranista democràtic -i subratllo democràtic- que hem plantejat 2.344.828 ciutadans... de la Unió Europea.

No és cert que no hi hagi preocupació a Europa per la qüestió catalana com ven la propaganda de la Moncloa i demostren els intents permanents de boicotejar la internacionalització del procés, és a dir, la voluntat dels seus promotors d'explicar-se als fòrums comunitaris, el que una vegada més evidencia el caràcter democràtic i transparent del projecte polític que defensen.

Cauen les màscares i podria ser que el rei entri togat al judici del 9-N i en surti en pilotes. Qui no respecta aquí els mínims de la democràcia?

Catalunya demana urnes i no jutges per encarrilar lliurement el seu futur polític, la seva relació amb Espanya i la resta d'actors de la comunitat internacional. Les més de 40.000 persones que han anunciat la seva presència aquest dilluns davant del TSJC en suport dels processats pel 9-N enviaran de nou aquest missatge al món.

Al final, pot ser que la por, aquesta por que molta gent va vèncer el 9-N, desarmi els independentistes i els demòcrates catalans de mirada llarga i no de via estreta, si Mas, Ortega i Rigau són finalment condemnats. Seria un avís molt clar a un Puigdemont i un Junqueras disposats a convocar un referèndum "de veritat" possiblement abans de l'estiu. Una decisió d'aquesta naturalesa podria ser fàcilment qualificada de delicte de sedició fins i tot sense necessitat de precintar res, com ha fet saber patèticament Mariano Rajoy aquesta setmana per la via d'un globus sonda tan trist com inquietant. Però també pot ser que, si el Govern d'Espanya persisteix a tractar Catalunya com si fos la seva última colònia, sigui Espanya la que es condemni per sempre. A perdre, per descomptat. També a Catalunya i, al final, a perdre (del tot) Catalunya. A això.