No, a mi no m’ofèn que l’advocat Benet Salellas hagi acceptat defensar l’exsecretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán. Coneixent el passat polític de Salellas, més aviat m’ha sorprès positivament. Tenia una idea pitjor del cupaire o excupaire Salellas, la veritat. El sí a Cerdán parla bé de Salellas. El que m’ha escandalitzat, en canvi, és la reacció de la CUP, que ha llençat el seu exdiputat a l’infern on aquest partit llença tots els que no pensen exactament com ells. On llença tot allò que no li sembla prou pur, a tot aquell que es distancia mil·limètricament, que dubta —ni que sigui una mica— del seu ideologisme inflexible i purità.

Així que es va saber la notícia de Salellas, la CUP es va sentir amb la necessitat d’esquinçar-se el vestit públicament i dramàtica. L’encarregada de fer-ho va ser la tarragonina Laia Estrada. La distingida representant de la CUP no es va poder estar d’expressar públicament el “malestar” de la seva organització pel fet que Salellas defensi Cerdán, un malestar que, va dir, també li havien manifestat al lletrat gironí. La cupaire, que té en el seu currículum l’honor de col·laborar amb una autoanomenada Universitat Comunista dels Països Catalans, no va poder, però, frenar i quedar-se aquí. Ja embalada, va afegir que a Salellas no el podien castigar perquè no milita a la CUP, però que, si encara hi milités, li haurien exigit que no assumís la defensa de Cerdán. L'hi haurien prohibit, vaja.

La reacció de la CUP és de traca i mostra quina és la seva peculiar idea sobre el sistema democràtic i, també, sobre la llibertat individual. Haurien de saber Estrada i els seus camarades que el dret dels acusats —també de crims horrorosos— a la defensa és un pilar fonamental del nostre sistema democràtic. Justament per això, per exemple, existeix la figura de l’advocat d’ofici. La CUP argumenta que Salellas ha fet molt malament d’acceptar defensar Cerdán perquè l’exsecretari d’organització del PSOE, afirmen, és un corrupte i, ells, que són molt i molt nets, netíssims, no en volen saber res de la corrupció. (Com es pot apreciar, per a la CUP la presumpció d’innocència no existeix, o, potser el consideren un menyspreable prejudici burgès o una idea purament reaccionària).

La reacció de la CUP és de traca i mostra quina és la seva peculiar idea sobre el sistema democràtic i, també, sobre la llibertat individual

Per això, i seguint la seva lògica de Club Super3, ningú, i menys encara algú de la CUP, hauria de prestar-se a defensar un acusat d’haver cobrat comissions a canvi de concessions d’obra pública. Arribat a aquest punt, es fa imprescindible que la CUP declari públicament a quins acusats està bé de defensar i de quins altres no. Als acusats de robar?, d'homicidi?, d'amenaces?, d'agressions?, de segrest?, de violació? A cap acusat? Només aquells a qui s'acusi d’ocupar un habitatge i agredir policies durant les manifestacions?

L’altra cosa que cal que la CUP faci de manera urgent és donar a conèixer, ordenat per professions, l’índex de què poden i què no poden fer els seus militants. Siguin infermeres, manyans, arquitectes o un graduat en Ciències Ambientals, com és el cas d’Estrada. És, em sembla, del tot obligatori que les persones que vulguin apuntar-se a la religió sàpiguen què és pecat i què no. Ara només ens han revelat que, si ets advocat, defensar algú acusat de cobrar comissions com Cerdán t’hauria de dur a cremar a l’infern com una bengala. Caldria un llistat de pecats, és a dir, d’ofenses a Déu (en aquest cas al déu de la CUP), siguin de pensament, paraula, obra o omissió, per a cada una de les professions. I especificar si són considerats pecats mortals o venials. Per exemple: somiar que hom és un torero tipus Belmonte o Dámaso González resulta, per a la CUP, un pecat menys greu, igual o pitjor que, posem per cas, afirmar que una Catalunya independent ha de tenir exèrcit? Com es veu, finalment, caldria deixar ben aclarit a què s’exposa cada pecador. Quin és el càstig que els seus companys de credo consideren que ha de rebre el pecador cupaire. Quin càstig caldria imposar, per exemple, a algú que manifesti, del tot irreflexivament, que, a parer seu, no tots els rics són necessàriament persones malvades?

No sabem què pensaria el Salellas del passat sobre el seu jo del present. Es condemnaria a si mateix a l’infern? Esperem que avui ja estigui totalment recuperat físicament i espiritual del seu pas per la CUP i tot aquest safareig el faci riure sorneguerament. Segurament és un home nou que comprèn que les paraules d’Estrada són una carallotada. Fins i tot potser avui es penedeix d’haver celebrat el 2016, ebri de sectarisme, que la CUP havia aconseguit enviar Artur Mas “a la paperera de la història”.