Barack Obama, l’expresident dels Estats Units d’Amèrica, no ha estat mai sant de la meva devoció. No me n’amago ―menys encara quan ho he deixat escrit―, però no comptava que encara ara, després de retirar-se de la política, seguiria donant-me bones raons per ratificar-me en la meva opinió.
Segons recull la BBC, preguntat en un acte a Singapur, ha dit que les dones som “indiscutiblement” millors que els homes. No en té cap dubte, i afirma que segur que si "durant dos anys tots els països del món estiguessin dirigits per dones, veurien una millora significativa en tots els àmbits”. Si us pregunteu on és el problema, davant del que sembla una lloa al lideratge femení, només una pregunta: així doncs, per què no va treballar perquè Hillary Clinton guanyés? Per què es va presentar contra ella? I qui diu Hillary, per què no va treballar perquè una dona, qualsevol, la que considerés millor, arribés a presidenta del seu país? Per ambició personal, independentment del que fos millor per als seus conciutadanes i conciutadans, fins i tot per als Estats Units d’Amèrica?
Potser en el cas de Hillary Clinton no es pot aplicar aquesta màxima; potser ha exagerat quan diu que totes les dones són més intel·ligents i ho farien millor en un lloc com el seu, i només parla d’unes quantes. Llavors quin sentit tenen les seves paraules? O potser és que només es refereix a les dones que no competeixen amb ell? Perquè ell és un home i, per tant, ell té com a home el dret ja adquirit de naixement de poder ser president; encara que, i segons es desprèn de les seves mateixes paraules, hi hagi algú, en aquest cas una dona, millor preparat.
Si no comencem ja a combatre també el masclisme encobert, a més del declarat, no avançarem cap a una societat igualitària, més encara quan qui pronuncia les paraules va de defensor de la igualtat
Us pot semblar que és voler filar molt prim, i ganes de posar-se amb un gran personatge, però si no comencem ja a combatre també el masclisme encobert, a més del declarat, no avançarem cap a una societat igualitària, més encara quan qui pronuncia les paraules va de defensor de la igualtat. A més a més, el problema no rau en les aptituds, habilitats, destreses o coneixements de les dones, el problema està en l’estructura de poder masculí que no deixa que les dones puguem aportar allò que sabem i puguem competir amb igualtat d’oportunitats en qualsevol dels àmbits socials, també, esclar, en política.
Barack Obama fa de perdonavides amb aquest tipus de declaracions. Forma part del grup d’homes que es declaren ―i potser fins i tot s’hi consideren― amics, defensors i admiradors de les dones. Però, de fet, a la pràctica l’únic que són és una colla de cínics que segueixen fent tot el possible perquè les dones no tinguem igualtat de tracte. Això sí, mentrestant, ens regalen les orelles amb afalacs i ens utilitzen per aconseguir el seu propi èxit.
Totes en coneixem i potser els patim a la feina, però a la resta de llocs no cal aguantar-los, i ja és hora que comencem, també, a desemmascarar-los. Cert és que sembla que els homes, i no poques dones, que fan gala del seu masclisme recalcitrant són els que hem de combatre, encara que certament aquests es retraten per ells mateixos. És a aquesta altra massa infusa a la qual hem de fer caure la careta, perquè són molts més i estan més ben posicionats. Només si denunciem tots els comportaments masclistes de tot tipus, també declaracions com aquestes, ens en sortirem. Si més no, farem que hagin de canviar de discurs.