- Que per molt que celebren el dia del treballador o el dia de la mare, a tothom li surt gratis (menys a nosaltres amb un gran cost també mental) la conciliació. Doncs personalment el que més m’estressa no és el dia de feina, sinó tot el que he hagut de fer i lluitar abans per poder arribar-hi.
- Que era millor mare abans de ser-ho: al meu cap tot era perfecte. Però els nens no volen una mare perfecta, sinó present.
- Que els teus fills no volen una mare sacrificada, victimista, infravalorada i frustrada. Ens prefereixen felices, empoderades, contentes i realitzades que ordenades i amargades.
- Que sempre esperes més dels fills del que reps, i que és normal perquè tu has fet el mateix a la teva mare.
- Que sempre pots estar més cansada i que dona gràcies per no acabar a urgències aquest dissabte nit.
- Que només tu recordes si li vas donar el pit o si li trituraves el menjar, amb tot el que va costar, perquè quan siguin grans mengin els que els hi dona la gana.
- Quan et recriminen que les mares d’avui en dia no saben ni fer croquetes, no ho diuen de la mateixa generació de pares…
- Que per educar, el millor és l’exemple.

- Que els teus fills no recordaran les coses importants que vas fer per ells, només recordaran allò emocionant.
- Que la maternitat desdibuixa part dels teus somnis.
- Que és difícil posar límits als fills quan ets d’una generació on et van ensenyar que sempre havies d’agradar i ser complaent.
- Que al final, el 99% de les mares l’únic que volem és el millor per als nostres fills.
- Que és l’experiència la que, de llarg, més m’ha ensenyat a la vida.
- Que la maternitat és catàrtica: entens els teus pares i revius els teus traumes.
- Que existeix aquest plaer culpable de quan els nens es queden adormits i pots veure la sèrie que vols o simplement, gaudir del silenci de la casa quan els portes a l’escola. El mateix silenci que odies quan no hi són.

Per molt que celebren el dia del treballador o el dia de la mare, a tothom li surt gratis (menys a nosaltres amb un gran cost també mental) la conciliació. Personalment el que més m’estressa no és el dia de feina, sinó tot el que he hagut de fer i lluitar abans per poder arribar-hi

- Que ells són sempre l’opció número u perquè no hi ha una segona.
- Que fins i tot Eva Longoria ha de conciliar i portava el seu fill als rodatges de Searching for Spain a la CNN.
- Que quan estàs desanimada has de pensar que no estàs fallant com a mare. Simplement, estàs criant un ésser humà en plena evolució mentre treballes, endreces la casa i vius també la teva vida.
- Que les mares no necessitem un marit que ajudi amb la casa o amb els nens. Volem un company que entengui que la llar i la família també són seus. No es tracta de “col·laborar”, sinó també de compartir si està neta la roba de judo, si has fet el bizum per la festa d’aniversari o si ja has comprat l’esmorzar de demà.
- Que ser pare és fàcil quan tens una mare que et cobreix en tot el que tu no arribes (i també val en els casos que és a l’inrevés).
- Que ens hem de deixar de culpabilitzar si hem triat malament el pare dels nostres fills. La culpa és de qui decideix ser un mal pare.
- Que com diu Jodorowski: si tot és més que jo, jo soc més que jo.

- Que volem estar on entenguin que, el que pot semblar un petit drama, per a nosaltres i per a ells SÍ és per a tant. Les llàgrimes d’un nen, i d’una mare, continuen sent llàgrimes
- Que les mares no ens trenquem, ens anem reconstruint.
- Que revisar els teus errors i demanar perdó no et fa una mare dèbil, sinó una persona valenta en evolució.
- Que malgrat que la maternitat baixi la libido, també necessites i et mereixes més que mai un bon sexe
- Un cop algú de qui havia estat enamorada em va dir literalment “el teu cony ja ha fet la seva feina que és tenir aquests dos nens tan bonics”. I, of course, el vaig deixar. Soc molt més que la meva M de mare i lluito per ser una dona que s’estima i es respecta.
- Que malgrat que no tinguis fills, perquè no vulguis o puguis, aquest dia també és teu per cuidar els que estimes.
- Que si et compares amb les altres, ja has perdut!